Raimond Blasi i Francina Vila participen a l’acte d’homenatge a les dones treballadores del recinte industrial Fabra i Coats

06/03/2015 | Imprimeix

Temps estimat de lectura: 3 minuts

Diumenge 8 de març, a les 11:30 hores, (Recinte Fabra i Coats, Sant Adrià, 20) el regidor del districte de Sant Andreu, Raimond Blasi i la regidora de la Dona i Drets Civils, Francina Vila, assisteixen a l’acte d’homenatge a les dones treballadores del recinte industrial Fabra i Coats.

Durant l’acte, a més de les paraules dels regidors Raimond Blasi i Francina Vila, parlarà Pere Fernández, president de l’entitat Amics i Amigues de la Fabra i Coats i Enriqueta Civil, antiga treballadora de la fàbrica i es farà la descoberta de la placa commemorativa del “Dia de la Dona” que serà un homenatge a totes les dones treballadores d’aquest recinte industrial entre 1837 i 2007.

 

Breu història de la fàbrica Fabra i Coats

L’any 1837, l’industrial gironí Ferran Puig i Gibert, junt amb el seu soci Jaume Portabella es varen establir a Sant Andreu de Palomar, creant una fàbrica de filats i torçats de lli, anomenada “El Vapor del fil”. La filla d’en Ferran Puig, Dolors, es va casar amb Camil Fabra i Fontanills, primer marqués d’Alella, que va ser un industrial català, però també un polític, humanista i filantrop. Entre altres càrrecs polítics, va ser alcalde de Barcelona l’any 1893. Camil Fabra juntament amb el seu sogre, va anar engrandint l’empresa, i a les darreries del segle XIX, “Sucesores de Fabra y Portabella”, com es deia en aquells moments, era la primera d’Espanya en fils de cosir. El 22 d’abril de 1903, per uns acords signats a Manchester, “Sucesores de Fabra y Portabella” es fusiona amb “J & P Coats”, empresa que era líder mundial en el sector tèxtil, i que havia desembarcat a Catalunya. D’aquesta fusió neix la “Compañia Anónima Hilaturas de Fabra y Coats”, que ha perdurat fins els nostres dies i que va passar a dominar el mercat català i espanyol, en fils de cosir, de sargir, de brodar, xarxes de pescar, roba de gavardina, de texans, de popelín, etc…

Des del primer moment la Fabra i Coats, que en el decurs dels anys ha donat feina a més de 70.000 persones, va ser una avançada en els temes socials, donant cobertura mèdica, compensacions econòmiques als malalts i pensions als que tenien que deixar de treballar per edat, a més de pagar salaris més elevats que a la resta de la indústria tèxtil catalana. La filosofia era que uns treballadors contents rendeixen més i són més fidels a l’empresa. Un fet important ja que en les primeres dècades del segle XX hi havia moltes vagues i conflictes a Barcelona.

Un 80% de les persones que han treballat a la Fabra han estat dones perquè la dona, entre altres coses, pel fet de tenir les mans més petites, és més hàbil i treballa i nua més bé el fil, i per tant produeix més. Una de les iniciatives empresarials va ser posar un servei de “Casa Cuna”, on, a càrrec de l’empresa, podien deixar les criatures durant la jornada de treball.

La crisi del tèxtil dels anys 80’s, va fer que anessin decreixent els guanys de l’empresa, i, conseqüentment el número de treballadors. Varen començar les jubilacions anticipades i, alguns acomiadaments. Al desembre de 2005 tanca la producció a Espanya i el gènere que ven la Coats ja és tot produït a les fàbriques que té a països on els costos són menors com la Xina, l’Índia, Romania, Turquia, etc.