El mercat de Santa Caterina acull la mostra “Mercats, constructors de la Barcelona contemporània”
22/09/2015 | Imprimeix
Temps estimat de lectura: 3 minuts
“Mercats, constructors de la Barcelona contemporània”, la mostra que des del juny es pot visitar al hall de l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB) ha començat la seva itinerància pels mercats de la ciutat. El primer mercat que l’acull és el de Santa Caterina, i després passarà pels del Clot, la Concepció, el Guinardó, Les Corts, el Ninot, la Sagrada Família i Sants i farà una estada d’un mes en cadascun d’ells, fins al maig de 2016.
La mostrar explora, a través d’una vuitantena de documents, el paper dels mercats en la configuració de la ciutat dels nostres dies. Organitzada en col·laboració entre l’AMCB i l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB), també vol mostrar la varietat de documentació generada a l’entorn dels mercats, tot aprofitant els diversos traspassos documentals que l’IMMB ha fet a l’arxiu. La mostra arrenca el 1830, quan es va projectar el mercat de Santa Caterina, i arriba fins al 1991, data de creació de l’IMMB.
Quatre àmbits temàtics
Estructurada en quatre àmbits temàtics, l’exposició repassa l’impacte dels mercats en la configuració física de la ciutat –com han intervingut en la gestió de l’espai urbà i de l’aparença arquitectònica de la ciutat- i la seva funció dins la complexa cadena del proveïment alimentari. També es fixa breument en la relació vivencial entre Barcelona i els seus mercats, com s’hi han viscut episodis històrics recents com l’epidèmia de còlera del 1854, l’agregació i la guerra civil.
El paper dels mercats en la ciutat és polièdric, atès que intervé en molts aspectes de la vida urbana. Per això la primera secció de la mostra, ‘Els mercats fan ciutat’, explora els processos per instal·lar-los en l’espai urbà i com aquesta instal·lació ha influït en l’ordenació de l’espai, per exemple amb l’obertura de carrers per a ús exclusiu del mercat, com passa amb el mercat d’Horta.
La segona, ‘Ordre en el caos: la circulació és fonamental’, analitza els objectius tècnics perseguits en la construcció dels mercats per facilitar els quatre pilars fonamentals: circulació, il·luminació, ventilació i higiene. Al mateix temps, es fixa en les diverses tipologies de mercat, des dels models clàssics com ara Santa Caterina, fins als de ferro i vidre com la Concepció, Sant Antoni, la Llibertat o Hostafrancs. Aquest últim mostra molt bé el canvi de preferències quant a tipologia, ja que dels tres projectes que se’n van fer, dos són del mateix autor, Antoni Rovira i Trias, i del mateix any, però un és un d’estil clàssic i l’altre, que finalment s’acabaria construint, de ferro.
Pel que fa al proveïment, es fa un breu apunt a la qüestió del mercat central –donaria tot sol per a una mostra- i sobre aspectes com l’evolució i ampliació dels comestibles que es poden trobar als mercats, sense oblidar la venda ambulant o els productes no alimentaris venuts als mercats, sobretot quan eren hegemònics en el comerç local.
Finalment, els mercats també són les persones, les que hi treballen i les que hi compren. Tenen un caràcter especial, en tant que entitats de socialibitat fortament territorials que allotgen una estreta relació entre venedor i client. Però també en tant que espais on famílies de venedors s’han anat succeint al capdavant del negoci, generació rere generació.
El paper dels mercats en la vida festiva de la ciutat, l’arribada de nous mercats arran del procés d’agregació de municipis i la desaparició d’alguns d’ells a causa dels canvis en els hàbits de compra dels barcelonins completen la mostra que ja es pot visitar al mercat de Santa Caterina fins al pròxim 26 d’octubre.
Després es podrà veure als mercats del Clot (finals d’octubre-finals de novembre), la Concepció (finals de novembre-finals de desembre), el Guinardó (finals de desembre-finals de gener), Les Corts (finals de gener-finals de febrer), el Ninot (finals de febrer-finals de març), la Sagrada Família (finals de març-finals d’abril) i Sants, on acabarà la seva itinerància al maig del 2016.
Un codi QR per poder accedir a més documents de la mostra
Un element a destacar és la varietat documental. Ja sigui reproduïts en els plafons o en el carrusel d’imatges que acompanya l’exposició i que es pot descarregar a través d’un codi QR, el visitant hi pot descobrir mostres de teixits per a la confecció dels uniformes dels mossos dels mercats l’any 1902, fins a fotografies de les inauguracions dels mercats del Ninot o de la Sagrada Família, passant per plànols d’obra major i menor, llicències de venda, llibres de sancions o expedients de traspàs com els de la parada 733, de peix fresc, del mercat de la Boqueria, que documenten l’ocupació i continuïtat del negoci entre el 1912, amb Ramon Malleu, i el 1979, amb Anna Escolà.
