L’Ajuntament rebutja el Reial Decret estatal de regulació de l’autoconsum perquè penalitza l’ús d’energies renovables


09/10/2015 | Imprimeix

Temps estimat de lectura: 4 minuts

La comissionada d’Ecologia, Eva Herrero, ha lamentat aquest divendres que el Consell de Ministres hagi aprovat definitivament el Reial Decret estatal pel qual s’estableix la regulació de les condicions administratives, tècniques i econòmiques de les modalitats de subministrament d’energia elèctrica amb autoconsum i de producció amb autoconsum.

“Es tracta d’una normativa contrària al foment de les energies renovables desenvolupada amb l’objectiu de posar totes les traves, penalitzar i desmotivar l’autoconsum”, ha rebutjat Herrero. A més, ha criticat que el text va en contra de totes les polítiques europees i un seguit de directives que promou la producció i la generació d’electricitat per part dels particulars. Per això, el consistori buscarà escletxes jurídiques a la normativa per tal que la ciutadania de Barcelona tingui garantit el dret al Sol i l’energia d’origen renovable.

El decret és contrari a l’orientació del Govern municipal, que entén l’autoconsum i l’autoproducció com una eina essencial per combatre la pobresa energètica i defensa l’impuls de tecnologies d’eficiència com una via més per garantir l’accés al dret a l’energia. Per aquest motiu, l’equip de Govern va presentar a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència un seguit de consideracions contràries a la proposta de l’executiu central.

En aquest sentit, Eva Herrero ha censurat que el projecte s’hagi aprovat sense canviar l’orientació inicial, i ha assegurat que “no hi ha cap normativa tan restrictiva com ho serà l’espanyola en aquest àmbit”.

A més, s’impedeix complir amb els objectius de reducció d’emissions per mitigar el canvi climàtic, que precisament s’abordaran aquest mes de desembre a París la 21a cimera d’estats, on es plantejarà la necessitat d’incrementar la producció i comercialització d’energies d’origen renovable per evitar el ràpid avenç de l’augment de la temperatura a la terra.

 

Fre a l’estímul de l’autoconsum

El Govern municipal creu fermament que el decret incorpora barreres administratives, econòmiques i tècniques que limiten notablement aquest estímul. Pel que fa a les barreres administratives, assenyala el fet que s’exigeix a l’autoconsumidor sol•licitar connexió a la xarxa tant si hi injecta com si no hi injecta energia. A més, la connexió a la xarxa l’ha de facilitar o denegar l’empresa distribuïdora, i actualment aquest tràmit requereix més de 6 mesos, un període massa llarg que desmotiva la inversió.

El decret suposa també impediments econòmics a l’autoconsum elèctric, ja que contempla gravar aquesta pràctica. L’Ajuntament rebutja frontalment que un autoconsumidor hagi de pagar un peatge per una energia que no demanda a la xarxa i que genera ell mateix. Seria el mateix que si a un usuari que utilitzés llum natural per llegir se li fes pagar per l’energia que hauria fet servir si hagués encès una bombeta. Això es veu agreujat pel fet que el peatge a pagar per una energia ni consumida ni demandada pot ser superior a l’aplicat per l’energia demandada.

El Govern municipal s’oposa al fet que la normativa estatal fa incompatible l’autoconsum pels clients que tinguin un contracte de subministrament regulat o siguin beneficiaris de bons socials. Això impedeix que l’autoconsum pugui ser una eina de lluita contra la pobresa energètica.

I en l’àmbit tècnic, la prohibició de l’ús de bateries i sistemes d’acumulació és un impediment més a la implementació del nou model energètic mundial favorable a la generació distribuïda complementada amb l’acumulació d’energia. En contra del que planteja la nova normativa, l’Ajuntament considera que cal facilitar sistemes d’acumulació que ajudin de forma clara a aplanar les corbes de demanda.

Així mateix, el reial decret produeix una desmotivació total a la generació distribuïda, en especial al sector fotovoltaic com a producte de la creació de nous peatges i tributs. La regulació espanyola contrasta amb la d’altres països més proclius al reconeixement dels avantatges que suposa l’ús de tecnologies distribuïdes.

 

Ingerència a les competències de l’Ajuntament i les comunitats autònomes

El text atempta clarament contra les competències de l’Ajuntament i les comunitats autònomes, que promouen l’autoconsum. El consistori vehicula la seva aposta per l’eficiència energètica amb l’ordenança de Medi Ambient i la Carta Municipal de Barcelona, i a través de l’aposta per desenvolupar un operador municipal d’energia que estimuli al màxim la generació local d’energies renovables.

A més, amb el reial decret es presenta l’autoconsum com un model mercantilista, una visió que s’acosta molt poc a l’essència de l’autoconsum. L’autoconsum s’ha plantejat sempre com un estalvi de costos, una línia clara d’eficiència i de sostenibilitat. L’objectiu d’aquesta pràctica no es la màxima producció per obtenir benefici, sinó produir per tal de cobrir la nostra demanda.

En aquest sentit, la normativa espanyola és clarament inoportuna, ja que elimina el concepte de balanç net basat en l’intercanvi de kWh entre les instal•lacions de generació i el sistema elèctric. El decret descarta aquesta possibilitat, i proposa un sistema en el qual l’autoconsumidor pot vendre els seus excedents en el mercat de producció i obtenir-ne un benefici econòmic –mercantilització d’una activitat que no té fins lucratius–, o bé pot cedir-los de manera gratuïta sense percebre cap contraprestació –fet que desmotiva tot tipus d’inversió–.

Per últim, el Govern municipal creu fermament que el model d’autoconsum contemplat pel reial decret s’ha elaborat totalment de forma unilateral, sense comptar amb els agents del sector ni la societat civil. Es tracta, doncs, d’una iniciativa reguladora contrària als principis de la Llei 19/2013 de transparència, accés a la informació pública i bon govern.