S’obre el nou espai de les trenques, un ocell català en perill crític d’extinció
24/12/2015 | Imprimeix
Temps estimat de lectura: 2 minuts
A partir d’avui, els visitants del Zoo podran visitar el nou espai de les trenques, que s’havia vist afectat per les obres de millora de les instal·lacions que formen el bioma de la Sabana. La trenca és una ocell endèmic de Catalunya, que es troba en perill crític d’extinció segons la llista vermella de les Aus d’Espanya. La instal·lació, situada al costat de les girafes consta de 140 m2 i, amb la remodelació de la zona, el visitant guanya un espai tranquil per passejar i descansar entre arbres, amb 1.200 m2 de vegetació.
El Zoo col·labora de forma activa en la conservació de la trenca, tant in situ com ex situ, conjuntament amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i el Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent. Actualment hi ha al Zoo dues parelles de trenques, una de les quals va posar 3 ous, però tot i que malauradament no van néixer pollets, s’espera que la nova instal·lació augmenti la comoditat de les trenques i, així, tinguin unes millors condicions per la seva reproducció.
La trenca és una au migradora que es troba a Catalunya durant la primavera, en la seva època de reproducció, i que a finals d’agost marxa a Sud-àfrica per hibernar. Juntament amb les trenques es podran visitar al mateix espai dues altres espècies d’ocell: una parella de turacs violacis i una parella d’alcions de pit blau amb els 3 polls nascuts aquest any.
Restes arqueològiques
També quedarà obert al públic un espai habilitat per visitar les restes arqueològiques que s’han trobat al Zoo arrel de les obres de millora del bioma de la Sabana. La troballa més significativa és, sens dubte, la localització dels soterranis interiors del Baluard de Llevant (1714), una construcció per la defensa de la ciutat emmurallada de Barcelona, i destaca el bon estat de conservació en què es troben les seves estructures.
Les restes es concentren en poc més de 480 m2, i es pot observar la superposició de les estructures del Baluard de Llevant amb elements arquitectònics que, possiblement, siguin de construccions anteriors, i el pas del principal cordó defensiu de la Ciutadella militar borbònica, erigida al mateix lloc al 1716.
