L’Ajuntament aprova la qualificació de Torre Garcini com a equipament municipal

26/02/2016 | Imprimeix

Temps estimat de lectura: 3 minuts

El Consell Plenari d’aquest divendres ha aprovat l’últim tràmit municipal per tal de qualificar la finca de Torre Garcini com a equipament públic al servei dels veïns i veïnes. El consistori ha donat llum verda, amb els vots favorables de tots els grups menys l’abstenció del PP, a l’aprovació provisional de la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) que permetrà el canvi d’ús urbanístic. Ara, el tràmit s’eleva a la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona, òrgan depenent de la Generalitat, per a la seva aprovació definitiva. Amb aquest acord, el consistori fa realitat una demanda veïnal històrica i dóna resposta a la sensibilitat i la voluntat col•lectiva del barri del Guinardó.

La MPGM farà possible recuperar una finca d’alt valor històric que durant molts anys les entitats veïnals han reclamat poder conservar i dotar-la d’usos públics. Comptar amb una nova zona d’equipaments al Guinardó, en un barri amb una trama urbana totalment consolidada, permetrà donar sortida a les necessitats d’espais per anar desenvolupant els nous equipaments públics previstos pel Districte en el Pla d’equipaments Horta-Guinardó 2006-2020, en la forma i ritme que marqui la disponibilitat pressupostària.

D’altra banda, Torre Garcini és un dels pocs exponents de l’arquitectura rural tradicional del Guinardó, i el seu bon estat de conservació és un element distintiu que li aporta encara més valor històrico-cultural. Així doncs, configura una peça clau per entendre i donar a conèixer la història del barri.

Posar en valor la masia i el seu jardí

La MPGM modifica la qualificació vigent de la finca de Can Garcini, de 1.545 m2 de superfície, com a zona de densificació urbana semi-intensiva –clau 13b–, el que suposava la construcció de nova edificació a pràcticament tota la parcel•la.

Amb el canvi, la qualificació passarà a ser d’equipament de nova creació –clau 7b–. El tipus d’equipament previst, un casal per a gent gran, té unes característiques que s’adeqüen a la finca de Can Garcini i permeten plantejar la conservació de la masia, ja que la dimensió de l’edificació és coincident amb el programa funcional requerit i la conservació dels jardins existents permetrà als usuaris gaudir d’un espai d’estada complementari i segur.

La nova ordenació posa en valor la masia en relació amb el seu jardí. Per tant, es preveu dur a terme la conservació i recuperació de l’edifici i el tractament adient dels jardins per a la seva obertura al públic. Es preveu que part d’aquests puguin ésser destinats a horts urbans, en relació a l’ús principal de l’equipament.

Per tal que la titularitat de Torre Garcini sigui pública, l’Ajuntament adquirirà l’immoble a l’actual propietari, l’entitat mercantil Josel, SL del grup Núñez i Navarro. L’adquisició s’haurà de realitzar per via de mutu acord o, en cas que no sigui possible, pel sistema d’expropiació. El cost estimat de l’operació se situa entre els 4.855.000€ i els 6.140.000€ -en funció de si es realitza per la via de l’acord o s’expropia-, i inclou l’adquisició de l’immoble, la rehabilitació de l’edifici i les obres de jardineria.

El valor històric i testimonial de Torre Garcini

L’indret que ocupa aquesta masia està documentat des de finals del segle XVIII. Inicialment, Can Garcini s’anomenava Torre de la Concepció, i més endavant va rebre el nom popular de ‘la Trinxera’, perquè quedava enclotada respecte als marges del camí que anava cap a l´actual passeig de Maragall, llavors carretera de la Garrotxa. Els terrenys que l’envoltaven estaven destinats al conreu del blat i de la vinya, tasca que va perdurar fins ben entrat el segle XX.

Malgrat que el 1929 es van segregar una bona part dels terrenys a partir de la urbanització de la zona, avui dia és la masia més ben conservada del Guinardó. Els segles XVIII i XIX, a la ubicació actual de la finca i fins a l’antic municipi d’Horta hi havia camps i masies de Sant Andreu de Palomar i de Sant Martí de Provençals.

Sumant la vall d’Horta, s’han documentat l’existència de 45 masies a la zona, algunes de pagès i altres de nobles i gent adinerada, de les quals en resten unes 10. Al llarg del segle XX, s’ha anat urbanitzant tota la zona, fet que ha provocat la desaparició en la majoria de casos del testimoni històric de l’estil de vida dels últims segles, i que ha deixat Torre Garcini com a un dels últims testimonis.