Colau convida els empresaris a construir complicitats i treballar junts en el projecte d’una ciutat més cohesionada i pròspera
26/05/2016 | Imprimeix
Temps estimat de lectura: 5 minuts
- Ada Colau participa per primer cop a la reunió anual del Cercle d’Economia que se celebra fins dissabte a Sitges
- “No volem fer tabula rasa amb el passat, però sí recuperar el lideratge públic en la necessària col·laboració público-privada”
- Aposta per la cooperació entre ciutats, demana als empresaris que acompanyin a la ciutat per exigir a l’Estat que posi fil a l’agulla als endarreriments i incompliments i proposa donar més poder de decisió a les ciutats
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha participat aquest vespre per primer cop a la reunió del Cercle d’Economia, que se celebra a Sitges fins dissabte, on ha pronunciat la conferència “La reinvenció de la ciutat: actor econòmic global i escenari de cohesió i creació d’oportunitats”. L’alcaldessa ha estructurat la seva intervenció a partir de 3 apartats:
– Les respostes locals al creixement de les desigualtats
– Les estratègies de reactivació econòmica per aconseguir ciutats més resistents a les crisis
– La cooperació intermunicipal com a base per al projecte metropolità i europeu
Ada Colau ha recordat a l’auditori que les desigualtats no han crescut únicament entre grups socials, amb un augment dels nivells de pobresa i exclusió que afecta als sectors més vulnerables, sinó que també ha crescut les desigualtats territorials, entre els barris més rics i els més pobres. “Primer vam impulsar un pla de xoc per alleugerir l’impacte de la crisi sobre els sectors socials més desafavorits, però ara ja tenim en marxa un pla a llarg termini, el Pla de Barris, que concentrarà la seva actuació sobre la franja Besòs, els barris de muntanya i la zona Llobregat, amb 150 milions per actuar de forma integral, i no assistencial”, ha explicat Colau, que ha manifestat que “la Barcelona del futur serà la que deixi de veure el Llobregat i el Besós com a fronteres i els incorpori com a eixos d’articulació i forces tractores del desenvolupament econòmic i urbà.
Capital referent al sud d’Europa
L’alcaldessa ha assenyalat l’economia verda, que avui representa un 3% del PIB urbà, és un sector amb demanda creixement i un alt marge de creixement, i ha demanat analitzar la qüestió ambiental com una oportunitat per al desenvolupament econòmic. “Estem en condicions de convertir Barcelona en un referent del sud d’Europa en economia verda, en rehabilitació energètica i en mobilitat sostenible. La lluita contra el canvi climàtic ens implica a tots, i necessitem de la seva col·laboració per avançar capa un model de ciutat més sostenible i respectuós amb el medi ambient”, ha dit adreçant-se als empresaris, recordant l’aposta de la capital catalana per l’autosuficiència i la creació d’un operador energètic metropolità.
Colau ha posat de relleu altres punts forts de la ciutat: l’excel·lent potencial per desenvolupar el capital humà amb centres d’ensenyament superior de primer nivell, la posició referent de Barcelona com a ciutat de fires i congressos i l’aposta per enfortir sectors estratègics com l’economia verda o l’economia social i col·laborativa, el que suposa, finalment, un estratègia per fer més plural i divers el teixit econòmic.
L’alcaldessa ha explicat que la voluntat del Govern municipal no és fer “tabula rasa” amb el passat, sinó actualitzar el model i millorar-lo. Ada Colau ha defensat la cooperació público-privada impulsada per l’alcalde Maragall durant el projecte olímpic, ha lamentat que en els últims anys Barcelona hagi perdut lideratge públic i ha convidat els empresaris a afegir a aquesta col·laboració una perspectiva “comunitària”. “Hem de recuperar el lideratge públic en el la implementació del projecte urbà, de manera que la ciutat pugui tornar a exercir com a espai generador de drets i oportunitats”, ha dit.
Recuperar la confiança
Colau ha explicat que aquest canvi de model també ha d’anar lligat a l’exigència ciutadana de regeneració democràtica. En aquest sentit, ha recordat que els casos de corrupció, clientelisme i males pràctiques han afectat greument la confiança de la ciutadania i del món empresarial en l’administració pública. “Un sistema on no hi ha confiança, és un sistema ineficaç i ineficient”, per la qual cosa ha defensat les mesures preses durant l’últim any, com ara augmentar la transparència, impulsar el primer Codi Ètic d’obligat compliment per prevenir les males praxis, la incorporació de clàusules socials i ambientals, la participació ciutadana més enllà de la consulta i la deliberació o la recent prohibició d’operar amb empreses que treballin en paradisos fiscals.
L’alcaldessa ha advertit que el potencial econòmic de Barcelona es veu reduït a causa d’endarreriments, incompliments i vacil·lacions del govern estatal, i ha demanat als empresaris que acompanyin a la ciutat en l’exigència de millorar els serveis de la xarxa de Rodalies, el traspàs del monopoli estatal en la gestió del port i l’aeroport, el retard en els accessos ferroviaris al port o la indecisió sobre una infraestructura de primer ordre com és el corredor mediterrani. Colau també ha lamentat les restriccions de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de les Administracions Locals (LRSAL), que limita enormement la capacitat per donar resposta a la situació d’emergència social, i n’ha exigit la immediata derogació, i ha demanat un nou model de finançament que resolgui, precisament, l’infrafinançament que tenen avui les administracions locals en relació a la resta de governs.
Cooperar és millor que competir
L’alcaldessa ha defensat una gestió racional de la despesa pública d’acord amb els ingressos, i ha demanat un major pes de les ciutats per una redistribució més justa de la despesa pública. “Les ciutats i els governs municipals són les entitats que millor coneixen i poden resoldre les necessitats de la ciutadania, disposen d’intel·ligència i les aliances per impulsar models de desenvolupament econòmic en xarxa i dinamitzen l’economia nacional.
“Durant el cicle econòmic anterior que ens va portar a la crisi, semblava que les ciutadans estaven condemnades a competir entre elles. Si podem treure una lliçó de la crisi, és que cooperar és molt millor que competir. Aquesta és també una de les conseqüències del canvi polític que es va produir fa un any a les principals ciutats espanyoles”, ha explicat l’alcaldessa, que ha deixat clar que la cooperació no es redueix únicament a les ciutats que comparteixen un mateix color polític, sinó que determinats reptes urbans han de ser necessàriament abordats de forma cooperativa, com per exemple la construcció de la ciutat metropolitana.
Colau ha acabat la seva intervenció al Cercle d’Economia dient que les ciutats són actors econòmics globals i defensant que la seva veu ha de ser present a l’escena internacional. “L’esperança d’Europa resideix avui a les ciutats. Són les ciutats les que estant fent front a l’avenç de la xenofòbia, les que defensen millor els valors europeus impulsant polítiques de cooperació en l’acollida de refugiats i les més interessades en afavorir processos d’integració i cooperació. “Si els Estats són incapaços de gestionar la crisi de la Eurozona i les seves derivades, han de començar a comptar amb les ciutats”, ha conclòs.
