La bona gestió municipal assoleix el millor resultat dels últims 12 anys
07/06/2016 | Imprimeix
Temps estimat de lectura: 6 minuts
- El Baròmetre municipal revela que el 52,5% considera que la gestió municipal és molt bona o bona, el millor resultat des de març del 2004
- El 32,8% de les persones entrevistades perceben que la ciutat ha millorat el darrer any, el que suposa un augment de 8 punts
- Gerardo Pisarello: “Agraïm la confiança dels ciutadans. Ens sentim acompanyats per la ciutadania que valora els canvis no només a nivell simbòlic sinó estructurals que s’han fet, en gestió econòmica”
- L’alcaldessa és, per primera vegada, la política més coneguda. Colau (5,4), Trias i Bosch (5,5) són els polítics millor valorats
- Barcelona en Comú tornaria a guanyar les eleccions i creix en intenció de vot fins al 17,9%, seguida d’ERC, que ocuparia la segona plaça amb un 12,3%
- Pel que fa a l’acollida de refugiats, un 90,4% sap que la ciutat de Barcelona s’ha ofert per acollir a persones que escapen de la guerra i un 73,3% sap que el govern central no ho ha permès
El Baròmetre semestral corresponent al maig de 2016 mostra l’aval dels ciutadans a la gestió municipal. El 52,5% considera que la gestió municipal és molt bona o bona. Aquesta xifra millora en més de nou punts l’obtinguda ara fa sis mesos i és el millor resultat des de març del 2004. Això fa que la xifra de ciutadans que aproven la gestió municipal arribi al 68,5%, davant el 64, 2% del baròmetre del desembre passat. Els que valoren malament la gestió municipal (dolenta o molt dolenta) representen un 25,8% dels entrevistats.
El primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, ha destacat la lectura positiva però sense triomfalismes que el govern fa dels resultats. “Malgrat les dificultats de l’últim any, majoritàriament entre els ciutadans un aval polític i de gestió del l’actual govern municipal, hi ha confiança en el model de ciutat, en la gestió i la situació econòmica, que manté una tendència a l’alça”.
Pisarello ha volgut agrair la confiança dels ciutadans en un govern que ha dit “està en minoria però no és dèbil”. “Agraïm la confiança dels ciutadans. Ens sentim acompanyats per la ciutadania que valora els canvis no només a nivell simbòlic sinó estructurals que s’han fet, en gestió econòmica, d’un govern que gestiona bé, que dóna la cara, que no ha vingut a ocupar cadires sinó a treballar per objectius comuns”.
Així mateix, Pisarello ha subratllat que “Barcelona és un espai d’estabilitat política i econòmica” si es compara amb Catalunya i sobretot amb l’estat espanyol.
Aquest baròmetre registra també una clara millor de la valoració que els ciutadans fan de la gestió de la Generalitat de Catalunya però no quan es pregunta pel conjunt de l’Estat. En aquesta edició el 50,0% valora positivament la gestió de la Generalitat, el que suposa una millora de 25 punts percentuals. El cas del Govern Espanyol és radicalment diferent. Partint d’uns resultats clarament més dolents presenta una tendència a empitjorar. Així, les valoracions positives de la seva gestió retrocedeixen del 10,8% de fa sis mesos al 5,8% en l’actual edició del baròmetre. De fet, un 83,1% dels enquestats considera dolenta o molt dolenta la gestió del govern espanyol.
El Baròmetre semestral de Barcelona forma part del Pla d’Estudis Sociològics. Es tracta d’una enquesta telefònica periòdica realitzada a 800 barcelonins i barcelonines, en aquesta ocasió entre els dies 17 i 25 de maig. L’estudi recull indicadors d’opinió sobre el present i el futur de la ciutat i els seus problemes més importants. També es recull la valoració de l’acció política municipal i de la gestió municipal. Així mateix introdueix una pregunta d’actualitat que en aquesta ocasió fa referència al posicionament de Barcelona com a ciutat que vol acollir refugiats.
Millora la percepció sobre l’evolució de la ciutat
La valoració que ciutadans i ciutadanes fan de l’evolució de la ciutat millora significativament. Els que creuen que Barcelona ha millorat passen del 24,8% al 32,8%. Altrament, els que confien en que de cara al futur la ciutat millorarà passen del 55,4% al 63,3%.
El 32,8% de les persones entrevistades perceben que la ciutat ha millorat el darrer any i un 33,6% opina que ha empitjorat. Això suposa que els que diuen que ha millorat augmenten en vuits punts. És a dir els que creuen que ha millorat igualen els que opinen que ha empitjorat.
Aquesta millora dels resultats de Barcelona és compartida per Catalunya que obté uns resultats molt similars (31,3% ha millorat i 36,4% ha empitjorat). En canvi la percepció que es té del conjunt de l‘Estat és radicalment diferent. No només els resultats són pitjors, també presenten una tendència inversa, empitjoren. Concretament, un 10,9% opina que Espanya ha millorat i un 67,3% que ha empitjorat
De cara al futur els optimistes s’apropen a les dues terceres parts (63,3%), això suposa un augment de vuit punts respecte el baròmetre del desembre 2015. Els que creuen que la ciutat empitjorarà baixen fins al 19,6%.
Com s’ha detectat en el cas de l’evolució, els resultats per a Catalunya experimenten una clara millora i obté uns resultats molt similars als de Barcelona. És a dir, al voltant de dues terceres parts confia en que Catalunya millorarà i al voltant del 20% creu que empitjorarà. En el cas d’Espanya, els resultats i la tendència són diferents. Baixa el nombre de confiats en una millora fins al 39,3% i en canvi puja el dels que opinen que s’empitjorarà fins al 36,5%.
L’atur es manté, de llarg, com la principal preocupació dels barcelonins
En relació amb el problema més greu de la ciutat no s’observen canvis gaire significatius. Així, l’atur i les condicions de treball continuen sent, amb molta diferència el problema més mencionat (24,6%) amb un nombre de mencions molt similar a la d’ara fa sis mesos.
En un nivell de mencions molt inferior apareixen altres qüestions com ara la pobresa (6,9%), la gestió municipal (6,6%) o el turisme (5,8%) que es situa en el seu màxim històric.
Les respostes quan es demana pel problema de Catalunya mostren que el primer lloc el comparteixen les mencions a l’encaix de Catalunya a Espanya (puja deu punts fins al 28,5%) i l’atur i condicions de treball (27,6%). En relació amb Espanya l’atur i condicions de treball també ocupen el primer lloc amb un 27,5% de les respostes (quatre punts menys que ara fa sis mesos). El segon lloc l’ocupa la corrupció i el frau amb un 19,1% (puja deu punts) i el tercer els aspectes polítics amb un 17,9%.
Pel que fa a la situació econòmica, els resultats mantenen una tendència clarament a l’alça. El nombre de ciutadans i ciutadanes que creuen que l’estat de l’economia de la ciutat és molt bo o bo arriba fins al 46,8% i supera per primera vegada des de l’any 2007 el dels que opinen el contrari, que és dolent o molt dolent (37,0%). La valoració que els i les entrevistades fan de la situació econòmica també millora significativament per Catalunya, encara que es manté per sota de la de Barcelona. Pel que fa a Espanya aquests resultats empitjoren una mica (augmenten en 11 punts els que creuen que l’economia ha empitjorat).
Valoració dels líders polítics municipals i expectatives de vot
Des d’un punt de vista polític Barcelona en Comú manté el primer lloc i conserva un coixí de cinc punts respecte la segona força. Més concretament, en intenció de vot Barcelona en Comú augmenta dos punts fins al 17,9% i ERC augmenta també dos punts fins al 12,3%. La suma de mencions a Convergència, CiU i Unió obté un 8,5%, el resultat més baix de la sèrie.
L’Alcaldessa Ada Colau passa a ser el/la líder polític municipal més conegut (98,6%) i augmenta en 0,2 punts la valoració mitjana que en fan els barcelonins i barcelonines. Obté un 5,4. Xavier Trias (CiU) i Alfred Bosch (ERC) també aproven amb un 5,5.
La resta de polítics municipals obtenen notes mitjanes per sota del 5. Jaume Collboni un 4,9, María José Lecha un 4,5, Carina Mejías un 3,3 i Alberto Fernández Díaz un 3,1.
Barcelona a favor de l’acollida de refugiats
En aquesta ocasió s’ha incorporat preguntes per descriure les opinions dels barcelonins i barcelonines en relació amb el posicionament de Barcelona com a ciutat que vol acollir refugiats de les guerres de Síria, Afganistan, Iraq, etc.
L’anàlisi de les dades mostra que els barcelonins són majoritàriament favorables a l’acollida. Un 87,8% és mostra molt a favor o a favor de que Barcelona aculli a persones que escapen de la guerra i un 70,5% creu que si l’Estat no es preocupa d’acollir refugiats Barcelona ha de prendre la iniciativa. Així mateix, un 90,4% sap que la ciutat de Barcelona s’ha ofert per acollir refugiats i un 73,3% sap que el govern central no ho ha permès.
L’aproximació a aquesta qüestió en que hi ha una major divisió d’opinions és aquella en la que es planteja si abans d’acollir a refugiats Barcelona hauria de resoldre altres problemes que té plantejats. En aquest cas un 38,8% opina que primer cal resoldre aquests altres problemes i un 54,4% diu que a pesar d’aquests altres problemes, Barcelona ha de fer un esforç per acollir a les persones que escapen de la guerra.
Documents relacionats
