Barcelona demana respectar la qualitat dels cabals ecològics i que els sobrecostos de la sequera no repercuteixin als usuaris domèstics

12/10/2016 | Imprimeix

Temps estimat de lectura: 2 minuts

L’Ajuntament de Barcelona presenta 19 al·legacions al Pla Especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera (PES)

 

L’Ajuntament de Barcelona ha presentat al·legacions en l’expedient del Pla Especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera, (PES), en la fase oberta d’informació pública, publicat al DOGC núm. 7.163 de 15 de juliol de 2016, per part de l’Agencia Catalana de l’Aigua.

El PES forma part del “Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (2016-2021)”, aprovat al març de 2015, i és l’instrument de planificació hidrològica de les conques internes de Catalunya, que té per objectiu donar continuïtat a la gestió ordinària o de normalitat hidrològica en la gestió de situacions de sequera i dels episodis més crítics de manca de disponibilitat de recurs.

L’Ajuntament de Barcelona ha presentat dinou al·legacions en l’expedient del Pla Especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera (PES) centrades en:

1. Vetllar pel manteniment de la qualitat dels cabals ecològics de les quals es nodreix Barcelona, especialment el Ter, i la preservació dels espais naturals protegits, garantint el servei a la població.

2. Incidir en la necessitat d’incloure un indicador de mesura en continu de la qualitat de les reserves disponibles, coherent amb la Directiva Marc de l’Aigua.

3. Compartir l’experiència d’èxit de l’Ajuntament de Barcelona en la implementació del “Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius”, PLARHAB, que té com objectiu, aprofitar al màxim i de forma sostenible els recursos hídrics alternatius, aigua freàtica i aigua regenerada, existents a Barcelona per disminuir el consum d’aigua potable, per part dels serveis municipals. Així, es sol·licita, que des del PES es promogui i impulsi la redacció i implantació d’aquests plans tècnics de recursos hídrics alternatius.

4. Permetre, que els municipis que utilitzin recursos hídrics alternatius, en substitució a l’aigua potable, i que siguin més resilients davant els episodis recurrents de sequera, puguin emprar aquests recursos pels usos municipals (reg d’espais verds, subministrament a les fonts ornamentals i llacs, la neteja urbana), en situació d’alerta i excepcionalitat.

5. Finalment, en relació a la repercussió dels costos de la sequera als usuaris, es sol·licita que els sobrecostos es distribueixin de manera solidària, entre els usuaris i les administracions públiques i que la repercussió als usuaris segueixi els criteris de la nova cultura de l’aigua: penalització dels consums industrial-comercial i agrícola, als consums elevats en el sector domèstic i increment zero a dotacions bàsiques dels consums domèstics.