Ricard Vinyes participa a taula rodona sobre els 50 anys de l’enderroc del barri del Somorrostro
21/11/2016 | Imprimeix
Temps estimat de lectura: 2 minuts
Dimarts 22 de novembre, a les 19:00 hores, (Sala Moragues, Born Centre de Cultura i Memòria, Plaça Comercial, 12) el comissionat de Programes de Memòria, Ricard Vinyes, participa a la taula rodona i debat sobre els 50 anys de l’enderroc del barri del Somorrostro. La taula debatrà els fets amb experts, en el context social, polític i urbanístic de l’època i amb el testimoni de veïns de l’antic barri de barraques del litoral barceloní.
L’acte està organitzat per la Comissió ciutadana per a la recuperació de la memòria dels barris de barraques de Barcelona i el Comissionat de Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona. Comptarà amb la participació de Mercè Tatjer, catedràtica emèrita de Didàctica de les Ciències Socials de la UB i membre de la Comissió ciutadana per a la recuperació de la memòria dels barris de barraques de Barcelona, Martí Marín Corbera, professor d’Història Contemporània de la UAB, Jordi Borja, professor de Gestió de la ciutat i Urbanisme a la UOC, Salvador Carrasco, professor emèrit de Sociologia de la UB i Julia Aceituno i altres antics veïns del barri del Somorrostro.
L’any 1966 una celebració militar del franquisme, la “Primera Semana Naval”, va ser l’excusa per a l’enderroc del Somorrostro, el més gran dels nuclis de barraques del litoral de Barcelona, que havia arribat a tenir més de 2.400 barraques i gairebé 15.000 habitants.
Amb urgència i gairebé sense avís previ, els veïns van ser desallotjats i portats en camions al polígon de Sant Roc, a Badalona, encara en construcció i amb greus mancances urbanístiques i de serveis. Molts van ser allotjats en barracons provisionals. Sis dies més tard, la marina espanyola va escenificar un desembarcament a la platja de la Barceloneta en què estava prevista la presència del dictador.
La destrucció del barri del Somorrostro coincideix amb un moment en què es planejava una gran requalificació de terrenys industrials del litoral per fer el “Pla de la Ribera”, un dels plans urbanístics especulatius de la Barcelona de l’alcalde Porcioles, que sovint implicaven l’expulsió de població cap a la perifèria. També coincideix amb l’inici d’una important etapa dels moviments socials i polítics contra la Dictadura.
