L’Ajuntament de Barcelona demana la implicació de totes les administracions per fer front al fenomen del sensellarisme i poder oferir una resposta integral
23/11/2017 | Imprimeix
Temps estimat de lectura: 4 minuts
El consistori insisteix en la necessitat d’una regulació valenta per protegir el dret a l’habitatge davant l’augment de persones sense llar arreu d’Europa
Entre un terç i la meitat de les persones que arriben als centres municipals de primera acollida són nouvinguts a la ciutat i l’Ajuntament ha detectat diversos casos en què les persones sense recursos són directament enviades a Barcelona pels serveis socials d’altres municipis catalans
Des del 2011 s’han triplicat les persones amb feina ateses als equipaments de la Xarxa d’Atenció a Persones sense Llar (XAPSLL) i ja són el 15% del total
Més col·laboració interadministrativa i una major coresponsabilitat per part de la resta d’ajuntaments catalans, de la Generalitat i del govern de l’Estat. Aquesta és la petició expressa que ha fet l’Ajuntament de Barcelona amb motiu de la commemoració el proper 28 de novembre del Dia Mundial de les Persones Sense Llar i de la celebració aquest dijous d’un ‘flashmob’ juntament amb la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL). La petició s’ha fet després d’haver constatat que les persones que arriben als centres municipals de primera acollida provenen en moltes ocasions d’altres municipis propers que no han posat en marxa els recursos necessaris per atendre’ls, o bé arriben derivades dels fluxos migratoris i després de passar per altres ciutats de l’Estat o d’estar fins i tot a l’espera que tramitin la seva petició d’asil. En concret, els Serveis Socials barcelonins han estudiat els fluxos de persones que arriben diàriament als centres municipals de primera acollida i han conclòs que més d’una tercera part de les persones que hi arriben són nouvingudes a la ciutat, una proporció que durant l’última setmana d’agost va ser especialment alta: més de la meitat dels usuaris que van adreçar-se a aquest recurs d’emergència feia menys de cinc dies que havien arribat a Barcelona.
Barcelona disposa d’un pla específic per fer front a l’exclusió residencial més severa, el pioner Pla de lluita contra el sensellarisme 2016-2020, elaborat conjuntament amb la trentena d’entitats que conformen la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL). El pla preveu una inversió superior als 5 milions d’euros fins al 2020 en equipaments i un increment de 10 milions d’euros anuals en l’atenció, passant de 26,85 a 37,42 milions d’euros. Per aquesta raó encoratja la resta d’administracions públiques a emprendre mesures que permetin fer front un fenomen que va a l’alça de manera preocupant al conjunt de les grans ciutats europees. De fet, tot i que entre els anys 2008 i 2016 el nombre de persones que dormen en recursos residencials a la ciutat de Barcelona ha passat de 1.190 a 2.006, un increment del 68%, la realitat és que el nombre de persones sense llar tampoc ha deixat d’augmentar i en el mateix període han passat de 658 a 1.026, un augment del 56%. Així doncs, les dades demostren que malgrat l’esforç econòmic sense precedents que ha fet l’Ajuntament de Barcelona per atendre aquesta realitat, cal ampliar encara més l’atenció social per combatre el fenomen i poder oferir una resposta integral.
Els centres de primera acollida han detectat també un increment de l’arribada de persones a les quals els serveis socials del seu municipi envien a Barcelona davant de la impossibilitat de donar solució a la seva situació. En les darreres setmanes s’han registrat arribades de persones de diferents perfils entre els quals destaquen un grup de persones que havien acabat la verema o una mare sola amb fills a càrrec, orientades pels serveis socials del seu municipi d’origen cap a centres barcelonins. Lluny de voler culpar altres municipis o espolsar-se l’atenció d’aquestes persones, l’Ajuntament de Barcelona vol posar de manifest aquesta realitat per assenyalar que aquesta derivació encoberta, sense previ avís, dificulta en gran mesura el dia a dia dels Serveis Socials i la possibilitat d’atendre de la millor manera possible aquestes persones, complicant encara més la recerca d’una solució duradora i estable. A la pràctica, Barcelona és un dels municipis de Catalunya en què l’habitatge és més car i més escàs, i per tant també una de les localitats en què trobar una solució residencial d’urgència per a les persones sense llar resulta més complicat.
L’augment del nombre de persones sense llar durant els últims anys està íntimament relacionat amb dos factors que només es poden abordar legislativament des de les administracions supramunicipals. El principal factor és el preu de l’habitatge, però també afecta la creixent pobresa entre treballadors amb sous ínfims i jornades laborals reduïdes. En aquest sentit, la XAPSLL ha detectat que el 15% de les persones que dormen en els seus recursos residencials tenen una feina, un percentatge que l’any 2011 era de només un 5%. Aquestes persones, per tant, no poden refer la seva vida perquè, malgrat tenir ingressos, segueixen sense poder accedir per ells mateixos a una solució residencial digna. En paral·lel, la bombolla del lloguer fa que la gent atesa per la mateixa XAPSLL i per l’Ajuntament tingui molt difícil poder sortir dels centres residencials i dels pisos d’inclusió en què viuen.
L’Ajuntament de Barcelona s’ofereix igualment a posar a disposició dels municipis de l’Àrea Metropolitana que ho demanin el coneixement acumulat en més de deu anys de Programa Municipal d’Atenció a Persones Sense Llar, amb la intenció de compartir aprenentatges, errades i encerts, i cercar una coordinació metropolitana que ajudi a combatre millor els estralls que provoca la pobresa extrema.


