Barcelona conclou el projecte pilot B-MINCOME i arrenca l’avaluació dels seus resultats finals : Servei de Premsa

www.barcelona.cat

Barcelona conclou el projecte pilot B-MINCOME i arrenca l’avaluació dels seus resultats finals

28/10/2019

Temps estimat de lectura: 5 minuts

Els Serveis Socials municipals informen aquesta setmana a les 952 unitats familiars que han participat en el projecte dels serveis que poden utilitzar a partir d’ara

Els resultats preliminars demostren que tenir uns ingressos mínims garantits augmenta el nivell de benestar, felicitat i la participació comunitària de les persones, a banda de millorar el seu estat de salut i reduir el seu estrès

L’Ajuntament de Barcelona reitera la seva demanda a la Generalitat perquè desplegui de manera més efectiva la Renda Garantida de Ciutadania

L’Ajuntament de Barcelona informarà aquesta setmana a les 952 unitats familiars que han participat del projecte europeu B-MINCOME de la finalització de les transferències monetàries que estaven dissenyades en el programa. Aquest avís, tal com estava previst des del principi, comptarà també amb un acompanyament individual que durant els propers mesos faran els diferents Centres de Serveis Socials i l’Oficina de Prestacions Socials i Econòmiques. La intenció és redirigir aquestes persones participants cap als recursos més adients en cada cas, així com assessorar-les en la sol·licitud de les prestacions a les quals puguin tenir dret. Les llars participants tenen fins al 31 de desembre d’enguany per fer front a les despeses que considerin oportunes, de la mateixa manera que ho han fet fins ara.

El consistori i les entitats participants del projecte (Ivàlua, ICTA-UAB, IGOP, NOVACT i The Young Foundation) iniciaran ara una avaluació detallada de tots els indicadors, una feina que esperen tenir completada durant el segon trimestre del 2020. El projecte pilot B-MINCOME s’ha desenvolupat en 10 barris de l’Eix Besòs, amb l’objectiu de testejar l’eficiència i l’eficàcia d’una política innovadora i integral que combina una transferència monetària amb quatre tipus diferents de polítiques actives d’inclusió sociolaboral. La recerca pluridisciplinar és significativa, en tant que no existeixen estudis d’impacte similars fets fins ara, i molt menys en el context del sud d’Europa. L’objectiu de l’avaluació que comença ara és aportar elements objectius per orientar les polítiques d’abordatge de l’exclusió social.

L’Ajuntament de Barcelona ha destinat durant els últims dos anys un total de 10,9 milions d’euros al desenvolupament d’aquest projecte pilot de lluita contra la pobresa i l’exclusió social: 8,4 milions per finançar l’anomenat Suport Municipal d’Inclusió (SMI) a través de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) i 2,5 milions per sufragar els plans d’ocupació que ha desenvolupat Barcelona Activa. Al pressupost total, però, cal afegir els 4,9 milions d’euros concedits per la Unió Europea, a través del programa Urban Innovative Actions (UIA), per tal abordar el disseny, la implementació de diferents aspectes i l’avaluació d’un programa que ha generat un gran interès a nivell internacional.

La quantia de les transferències monetàries als 952 nuclis familiars (en el 84% dels casos amb una dona com a titular i que en total sumaven unes 3.700 persones) han variat en funció d’una estimació prèvia de cobertura de les necessitats bàsiques, d’habitatge i dels ingressos que disposaven prèviament cada llar. Per altra banda, el SMI ha anat acompanyat de quatre modalitats: condicionades o no condicionades a la participació en determinades polítiques sociolaborals, i limitades o no limitades a la possibilitat de la llar a obtenir nous ingressos addicionals. A la pràctica, les últimes transferències corresponents al mes d’octubre les rebran encara un 60% dels nuclis familiars participants. De mitjana, cada unitat familiar haurà rebut aproximadament 480 euros al mes durant els últims dos anys, unes quantitats que eventualment podrien seguir rebent a través d’altres prestacions ja existents.

Primeres conclusions

Entre les conclusions preliminars que s’han anat observant entre les persones que han participat d’aquest projecte pilot durant els últims dos anys, i que ara caldrà seguir investigant amb més de detall, destaquen:

Un efecte significatiu en la millora del benestar i en la reducció de les privacions materials, tot i que no s’observen canvis significatius en la inseguretat habitacional ni en les situacions de pobresa energètica, degut principalment a factors externs com són el funcionament del mercat immobiliari i al model energètic actual.
Una major satisfacció general entre les persones que han participat en les polítiques actives, atès que aquesta participació els ha permès reduir situacions d’aïllament social i ha incrementat la cohesió entre elles.
Una reducció significativa de les situacions d’incertesa financera, especialment en les modalitats no condicionades i no limitades.
No s’aprecia un canvi estadístic significatiu en la participació laboral, tot i que en aquest capítol és especialment prematur extreure conclusions robustes.
Una reducció significativa de la probabilitat de patir malalties mentals, així com una millora de les relacions socials i familiars, fruit de la reducció de l’estrès financer.
Un efecte positiu en la participació en activitats socials i comunitàries.
Un increment de la felicitat i la satisfacció amb la vida i una reducció important d’aquest diferencial respecte a la població en general.

Tot i que la majoria d’aquests indicadors podrien semblar previsibles, el B-MINCOME ha permès anar molt més enllà i permetrà analitzar amb detall fins a quin punt és positiu el desplegament d’una política comunitària, d’una política de foment de l’emprenedoria en economia social o l’enfocament integrat propi de la política activa de formació i ocupació. A més a més, els plans d’ocupació de 12 mesos de durada han permès regularitzar la situació administrativa de persones sense permís de treball, que en alguns casos tenien càrregues familiars. També s’ha pogut constatar com la garantia d’un nivell d’ingressos mínims permet als Serveis Socials recuperar l’essència de l’atenció social vinculada a tasques de suport, acompanyament i orientació a la persona usuària, així com experimentar noves formes de relació amb les llars ateses. Igualment, i al contrari del que es podria pensar en un principi, la participació no ha tingut efectes estigmatitzants per a les persones usuàries, que s’han vist empoderades i reforçades, i han tingut la possibilitat d’incrementar els seus recursos relacionals i sentir-se part dels seus entorns de proximitat. Per exemple, han conegut i han començat a utilitzar equipaments i serveis que en molts casos els hi eren desconeguts.

Continuïtat d’algunes mesures

El B-MINCOME ha permès identificar també algunes mesures que l’Ajuntament, atenent a les seves competències, pot reforçar de manera immediata. Per aquest motiu, i de la mà del Pla de Barris, es reforçarà el desplegament de polítiques comunitàries als barris amb més desigualtat de la ciutat. Igualment, s’ha comprovat com el ‘big data’ social i l’automatització i desburocratizació de l’atenció a les persones en situació de vulnerabilitat ajuda a oferir una millor atenció i evita duplicitats. Addicionalment, es constata que les polítiques de formació i ocupació s’haurien d’adreçar prioritàriament als col·lectius amb més necessitats de recursos monetaris, atès que això els permet entrar en el circuit de prestacions estatals i actuen també com un mecanisme efectiu per regularitzar determinades situacions administratives que impedeixen treballar. Pel que fa al Recurs Econòmic Ciutadà (REC), i més enllà del B-MINCOME, es continuarà treballant perquè es consolidi el seu ús en els barris de l’Eix Besòs com un mitjà de pagament que enforteixi l’economia de proximitat.

Atès els resultats preliminars obtinguts i que l’establiment de rendes és una competència aliena als ajuntaments, el consistori reitera a la Generalitat de Catalunya la necessitat d’establir i desplegar amb més intensitat l’actual Renda Garantida de Ciutadania (RGC), a banda de l’aprovació definitiva d’un reglament que resta pendent des de fa més de dos anys. No només perquè tal com ha demostrat inicialment el B-MINCOME les transferències monetàries permetrien reduir les situacions de vulnerabilitat, sinó també perquè això afavoriria una transformació dels serveis socials cap a un model més centrat en l’acompanyament a les persones. De fet, la feina desenvolupada per l’àrea de Drets Socials ha permès constatar que la implementació de la RGC compta en aquests moments amb unes 2.800 llars beneficiàries a la ciutat, pràcticament el mateix nombre que hi havia abans de la seva entrada en vigor, molt per sota del que s’esperava quan es va aprovar la llei i també molt per sota de la mitjana d’expedients per aturat de la resta de Catalunya.

Paraules clau
B-MINCOME/