Servei de Premsa
30/12/2024
Barcelona proposa nous menús escolars amb menys carn vermella i més proteïna vegetal
30/01/2020
Temps estimat de lectura: 5 minuts
Sis escoles de la Xarxa d’Escoles + Sostenibles aplicaran aquest curs les recomanacions de l’Agència de Salut Pública de Barcelona amb l’objectiu que tots els centres d’infantil i primària públics i concertats de la ciutat facin canvis als menús
La mesura forma part del centenar d’accions previstes en la declaració de l’emergència climàtica a la ciutat de Barcelona, en un context en què el 78% dels infants de 3 i 4 anys mengen carn per sobre de la freqüència setmanal recomanada
A banda de protegir millor la salut dels infants, la voluntat del consistori és promoure una alimentació més pròxima, sostenible i que tingui en compte la pagesia local
L’Ajuntament de Barcelona i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) han consensuat una nova proposta de menús escolars amb menys carn vermella i/o processada i més proteïna vegetal. La nova recomanació insisteix en la importància d’utilitzar oli d’oliva per amanir i cuinar, així com incorporar més amanida a la guarnició i fruita fresca a les postres. La proposta, que implica també incorporar més productes de proximitat i de temporada, s’ha començat a treballar també amb el Consorci d’Educació de Barcelona per tal que tots els menjadors dels centres educatius de la ciutat puguin incorporar aquestes recomanacions el més aviat possible. L’any 2021, de fet, Barcelona ha estat designada com a Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible.
La iniciativa forma part del centenar de mesures que l’Ajuntament de Barcelona s’ha proposat impulsar en l’actual context de declaració d’emergència climàtica a la ciutat el passat 15 de gener. Concretament, es tracta d’implantar i promoure dietes més saludables i baixes en carboni a les escoles amb productes de temporada, proximitat i ecològics, així com reduir el consum de proteïna animal per adequar-ho a les recomanacions d’organismes especialistes com són l’Agència Internacional del Càncer (IARC) o bé l’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN), entre d’altres. Aquests canvis en els menús escolars caldrà introduir-los sempre tenint en compte el preu públic màxim de menjador establert pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i, lògicament, amb la complicitat de les diferents Associacions de Famílies d’Alumnes (AFA) i de les diferents empreses gestores de cada menjador. A la pràctica suposa que la presència de proteïna animal (carn vermella, carn blanca, ous o peix) es limiti només als segons plats del menú i durant com a màxim tres dies a la setmana i que, els altres dos dies, el segon plat sigui a base de proteïna vegetal (principalment llegums).
L’evidència científica actual estableix que les dietes calòriques amb excés de proteïna animal, greixos saturats i productes ensucrats i processats té efectes negatius per a la salut i incrementa el risc de patir malalties cardiovasculars, diabetis o càncer, entre d’altres. A més a més, aquest tipus de dietes també tenen un impacte en el medi ambient i generen majors emissions de gasos contaminants durant el seu procés d’elaboració, a banda de promoure un ús intensiu de productes químics, la desforestació i la reducció de la biodiversitat. És en aquest sentit que la dieta mediterrània de proximitat, rica en fruites, verdures, llegums, fruits secs i oli d’oliva, amb consum moderat de cereals i petites porcions de proteïna animal i làctics, segueix essent un factor promotor de la salut de gran importància per a l’entorn més immediat i per al medi ambient en general. S’estima que amb la reducció de la proteïna animal dels menús escolars a tres dies per setmana respecte a la seva presència actual s’aconseguiria una reducció del 23% en les emissions de gasos d’efecte hivernacle associades a la producció d’aquests menús.
– El 78% dels infants de 3 i 4 anys i el 42% dels adolescents de 13 a 19 anys mengen carn tres o més vegades a la setmana, el llindar per sobre del qual es considera que se’n fa un consum excessiu.
– El 43% dels infants de 8 i 9 anys prenen brioxeria i el 80% dels adolescents prenen refrescs per sobre de la freqüència recomanada, la qual cosa vol dir més de tres vegades al mes.
– El compliment de la recomanació de menjar diàriament 5 peces de fruita i verdura és molt baix. Més del 80% dels infants i adolescents no la segueixen.
– Al voltant del 13% dels infants de 8 i 9 anys pateixen obesitat. La prevalença és més alta en les escoles dels territoris amb indicadors socioeconòmics més desafavorits.
– Entre els infants, l’obesitat en els nens s’associa a menjar sols i a no menjar a l’escola, quelcom que no es produeix amb la mateixa intensitat entre les nenes. Entre els nois i adolescents l’obesitat és més freqüent quan es menja davant de les pantalles.
– Segons els resultats de l’últim baròmetre municipal, el 89% dels veïns i veïnes de Barcelona es declaren molt o bastant preocupats pel canvi climàtic; el 80% considera que això tindrà afectació sobre la seva vida; un 84% es mostra disposat a comprar productes d’alimentació de proximitat com a mesura per disminuir el seu impacte, i un 65% també és favorable a reduir el consum personal de carn.
Aquesta no és la primera mesura que pren Barcelona per vetllar per una alimentació saludable a les escoles de la ciutat. Als 101 centres de la Xarxa d’Escoles Bressol Municipals ja s’han introduït millores molt significatives en la mateixa línia. Així mateix, l’ASPB ja ofereix actualment als centres el Programa de revisió dels Menús Escolars (PreME), d’acord amb el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Segons els indicadors recollits fins ara, i que surten de la revisió de 116 centres educatius feta durant el curs 2018-2019, hi ha indicadors molt positius, com és el fet que el 92% compleixen les freqüències recomanades de verdures o el 89% de llegums en els primers plats. Ara bé, també s’ha observat que el 34% dels centres consumeixen carn vermella i/o processada dos o més cops per setmana, quan l’actual recomanació és que sigui només una vegada, o bé que el 90% de les escoles no ofereix setmanalment cap proteic vegetal com a segon plat, com podrien ser llegums o altres proteïnes vegetals de producció local. Igualment, també s’ha detectat que es podria incrementar la presència de l’oli d’oliva i de la fruita fresca com a postres.
A tall d’exemple, i agafant com a referència el menú típic d’una setmana normal, els canvis que proposa el consistori juntament amb l’Agència de Salut Pública de Barcleona (ASPB) serien el següents:
Paraules claualimentació/ salut/