Servei de Premsa
18/12/2024
L’Ajuntament destinarà 9 milions d’euros addicionals per garantir l’atenció de persones sensellar arran de la crisi sanitària generada per la Covid-19
28/05/2020
Temps estimat de lectura: 7 minuts
Tres equipaments són pioners a l’Estat i seguiran funcionant a la ciutat en un futur, ampliant la capacitat d’acollida i atenent col•lectius específics: persones amb addiccions, joves en situació de carrer i un centre només per a dones
El conjunt de dispositius han funcionat correctament i han atès 1.025 persones en total, gràcies al treball conjunt i a la feina de centenars de persones, permetent oferir un confinament segur i digne per reduir el risc de contagi
Ja abans de la Covid-19, la meitat de les persones que s’adreçaven per primera vegada als serveis per a persones sensellar que hi ha a Barcelona feia menys de tres mesos que havien arribat a la ciutat
L’Ajuntament ha adreçat una carta a la Generalitat en què recorda l’actual desequilibri territorial en l’atenció a les persones sensellar i insisteix en demanar el desplegament efectiu de l’Estratègia Catalana d’Abordatge del Sensellarisme
La ciutat de Barcelona concentra la pràctica totalitat de recursos per a persones sense llar de Catalunya i per això demana a la Generalitat invertir 10 milions d’euros per crear 450 noves places d’allotjament arreu del territori
L’Ajuntament de Barcelona preveu assumir aquest 2020 una despesa extraordinària de com a mínim 9 milions d’euros per garantir l’atenció de les persones sensellar arran de la crisi sanitària generada per la Covid-19. Aquesta xifra representa un increment del 25% respecte als 35 milions d’euros que ja tenia pressupostats el consistori enguany per a l’atenció d’aquest col·lectiu i suposarà elevar el pressupost total a 44 milions d’euros, una xifra històrica i sense precedents. Els 9 milions d’euros addicionals serviran per sufragar els 7 dispositius d’allotjament que s’han posat en marxa a la ciutat durant els últims dies i les places d’un hotel específic que, en total, i gràcies a la col·laboració de diferents entitats socials i institucions, sumen més de 750 places addicionals. Aquestes places s’han afegit a les 2.200 que ja estaven operatives abans de l’estat d’alarma i que han seguit funcionant durant aquest període.
Tres dels equipaments extraordinaris, que són pioners a l’Estat per la seva tipologia, seguiran funcionant com a mínim fins el 31 de desembre: l’equipament exclusivament per a dones que gestiona Progess, l’equipament per a joves en situació de carrer que gestiona Superacció i l’equipament per a persones amb addicions cedit per la Fundació Pere Tarrés i que gestiona l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD). El manteniment d’aquests dispositius elevarà la capacitat d’acolliment i atenció social especialitzada de la ciutat de Barcelona en prop de 160 places. A més a més, els dos pavellons cedits per Fira de Barcelona i amb capacitat per acollir fins a 450 persones seguiran operatius previsiblement fins el proper 30 de setembre en règim d’acolliment nocturn (amb servei de sopar, esmorzar, higiene, bugaderia i rober), de la mà de Creu Roja i la Fundació Salut i Comunitat. El dispositiu extraordinari de Pere Calafell tancarà momentàniament el proper 30 de juny per poder fer obres de reforma durant l’estiu. El dispositiu de Sant Joan de Déu Serveis Socials i l’hotel salut que gestiona Sant Pere Claver – Fundació Serveis Socials, pensats per facilitar l’aïllament de persones amb simptomatologia de Covid-19 o que han tingut contacte amb persones positives seguiran funcionant fins que la situació sanitària ho requereixi, també previsiblement fins el proper 30 de juny en l’actual context de desescalada.
D’aquesta manera, l’Ajuntament garanteix la continuïtat més immediata dels diferents serveis que s’han posat en marxa durant les últimes setmanes, tot i que la ubicació actual de cadascun d’ells podria variar en funció de cada cas. Pel que fa a la resta de dispositius extraordinaris d’alimentació i higiene que s’han posat en marxa a la ciutat, s’anirà produint una reorganització progressiva amb l’objectiu que cap persona que ho necessiti i ho desitgi deixi de rebre els serveis que ha estat rebent durant les últimes 10 setmanes. El compromís en tot cas de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) i del conjunt d’entitats socials que hi han treballat i que segueixen treballant intensament és seguir amb atenció l’evolució de la pandèmia i anar adaptant els diferents dispositius a les situacions que es puguin generar.
Tant l’Ajuntament de Barcelona com les entitats socials estan satisfetes pel correcte funcionament dels diferents allotjaments i dispositius. Igualment, subratllen que han servit per complir els objectius específics que es van marcar en el moment de l’esclat de la pandèmia mundial: garantir unes condicions dignes i segures per facilitar el confinament de les persones que ho volguessin i vetllar per reduir el risc de contagi. A més a més, s’ha pogut fer en un context d’emergència sense precedents en què es van posar en marxa amb molts pocs dies de marge. Les xifres que tenen a veure estrictament amb l’atenció de l’emergència sanitària i la Covid-19 entre les persones sensellar a Barcelona, a data 21 de maig, són les següents:
– Proves PCR fetes. Allotjaments habituals: 900. Allotjaments extraordinaris: 206
– Casos Covid-19 positius. Allotjaments habituals: 111. Allotjaments extraordinaris: 22
– Trasllats a Hotels Salut. Allotjaments habituals: 74. Allotjaments extraordinaris: 26
– Hospitalitzacions. Allotjaments habituals: 15. Allotjaments extraordinaris: 2
– Defuncions. Allotjaments habituals: 0. Allotjaments extraordinaris: 0
Perfil de les persones ateses
L’Ajuntament de Barcelona i les entitats socials que han gestionat els diferents equipaments han fet igualment un estudi preliminar del conjunt de persones ateses i del seu perfil. Aquestes són les principals conclusions que es poden extreure:
– Entre la data d’obertura dels centres i el passat 13 de maig s’han atès 1.025 persones en total. Un 87% homes i un 13% dones.
– El 59% de les persones ateses té nacionalitat estrangera no comunitària, el 8% nacionalitat comunitària i el 33% restant nacionalitat espanyola. Entre les dones el pes de la nacionalitat espanyola creix fins a representar el 46% del total.
– El 36% dels homes atesos es troben en situació d’irregularitat administrativa, una proporció que en el cas de les dones baixa al 19,5%. Un 10% addicional d’homes i un 15% de les dones disposen de permís de residència però no de permís de treball. A més a més, 19 persones allotjades són sol·licitants de protecció internacional i 5 tenen reconegut l’estatut de refugiat.
– El 70% dels homes i el 46% de les dones que han entrat en els recursos d’emergència dormien al carrer prèviament. Un 7% dels homes i un 15% de les dones estaven en altres recursos institucionals com hospitals, altres centres de serveis socials, centres de menors o centres penitenciaris. El 23% d’homes i el 39% de dones que falta a cadascun dels percentatges vivien en habitacions rellogades, compartint habitatges amb amics o familiars, en hostals, pensions o en immobles ocupats.
– Entre el conjunt de les 1.025 persones ateses, un 8% pernoctava en altres municipis de l’àrea metropolitana abans d’accedir als recursos, un 7% provenia de municipis més llunyans i fins a un 17% addicional ha preferit no informar del lloc on estaven abans de l’entrada al recurs. Cal subratllar en aquest punt que els Serveis Socials municipals han atès tothom que ho ha volgut, sense discriminacions en l’accés i independentment del lloc de procedència. Tot i així, ja abans de la Covid-19 i durant els darrers dos anys, la meitat de les persones que s’han adreçat per primera vegada als serveis d’atenció a persones sensellar feia menys de tres mesos que havien arribat a la ciutat de Barcelona.
– Tot i que l’accés als equipaments d’emergència ha estat lliure, l’estada està condicionada al compliment d’una sèrie de normes que garanteixin la lliure convivència i el respecte mutu. Actualment segueixen allotjades en els diferents equipaments 554 persones. Entre les 471 restants s’han produït 344 marxes voluntàries, 84 expulsions per l’incompliment de les normes, 22 han estat derivades a Hotels Salut i 21 han estat derivades a d’altres dispositius socials.
– Encara és d’hora per analitzar l’impacte global sobre el volum de la població sensellar a la ciutat i si, arran de la Covid-19, augmentarà el nombre de persones en situació de carrer. En qualsevol cas, les prospeccions diàries que fan els diferents equips de carrer municipals, i que han seguit fent fins i tot durant els dies en què el confinament va ser total, apunten que durant el passat mes d’abril han dormit als carrers de Barcelona al voltant de 900 persones diferents. En termes generals es pot afirmar que hi ha hagut una reducció aproximada d’entre 150 i 200 persones en aquesta situació durant les últimes setmanes en comparació amb les xifres que s’estaven observant els mesos previs.
Lluita contra el sensellarisme
L’Ajuntament de Barcelona referma novament el seu compromís en la lluita contra el sensellarisme i convida la resta d’administracions a treballar conjuntament per assumir aquest compromís com un repte de país que cal abordar plegats. En aquest sentit, la regidora de Salut, Envelliment i Cures, Gemma Tarafa, ha adreçat una carta a la Generalitat de Catalunya en la qual recorda que, ja abans de la Covid-19, la ciutat de Barcelona comptava amb unes 2.200 places residencials i d’allotjament per a persones sensellar, mentre que a la resta de l’Àrea Metropolitana són unes 80 i a la resta de Catalunya amb prou feines arriben a les 100. En paral·lel, la meitat de les persones que arriben per primera vegada als serveis d’atenció de Barcelona portava menys de tres mesos a la ciutat. Per aquesta raó, la regidora convida a posar en marxa mesures estructurals que ajudin a prevenir la caiguda de més persones en situació de sensellarisme, com són l’extensió de les garanties de renda, polítiques d’habitatge, polítiques laborals i regularitzacions administratives de persones que es troben atrapades en la seva situació legal.
Específicament a la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona sol·licita recursos econòmics per poder donar continuïtat als equipaments oberts durant l’emergència més enllà de les dates inicialment previstes. A més a més, demana el desplegament de l’Estratègia Catalana de l’Abordatge del Sensellarisme, engegada l’any 2017 i que encara queda pendent d’executar amb mesures concretes i una dotació econòmica específica. L’Ajuntament calcula que si aquesta estratègia estigués dotada amb uns 10 milions d’euros seria possible posar en marxa de manera equilibrada arreu de Catalunya cinc centres residencials amb 50 places cadascun i uns 200 pisos del projecte Primer la Llar (Housing First) amb acompanyament social especialitzat, la qual cosa permetria sumar 450 places d’acollida addicionals.
Documents relacionats
Paraules clauCOVID-19/ sensellar/