Servei de Premsa
05/11/2024
[INCLOU MATERIAL AUDIOVISUAL] Barcelona celebrarà la segona edició de la Biennal Ciutat i Ciència entre el 8 i el 13 de juny
22/03/2021
Temps estimat de lectura: 8 minuts
L’esdeveniment, que es trasllada al mes de juny per facilitar la participació de la ciutadania amb activitats a l’aire lliure, integrarà la Festa de la Ciència que aquest any arriba a la 14a edició
Els límits del coneixement serà l’eix sobre el qual giraran més d’un centenar d’activitats programades en diferents formats i adaptades a la pandèmia
La segona edició de la Biennal Ciutat i Ciència s’ha mogut en el calendari per tal d’afavorir la participació de la ciutadania a les activitats, moltes de les quals seran a l’aire lliure. La primera edició es va fer a l’hivern, i la segona se celebrarà a finals d’aquesta primavera en diferents punts de la ciutat de Barcelona. L’Ajuntament, que organitza aquest esdeveniment col·lectiu amb la participació d’universitats, centres de recerca, entitats i agents científics, culturals i educatius, aposta per un format mixt en part telemàtic, però en gran part també presencial, sempre i quan l’evolució de la pandèmia ho permeti.
Les dates per a la propera edició s’han fixat en la segona setmana de juny: en concret entre els dies 8 i 13 de juny. Seran sis dies intensos de programació que inclouran la 14a edició de la Festa de la Ciència, el diumenge 13 de juny. Es programaran debats, taules rodones, conferències, converses, espectacles, instal·lacions i exposicions, sessions de cinema, per reflexionar i debatre sobre els límits del coneixement, però sobretot per treure la ciència entesa en el sentit més ampli – la ciència com l’actitud de qüestionar-ho tot-, del seu pedestal, i per baixar-la al carrer. L’objectiu de la Biennal és obrir i acostar a la ciutadania alguns dels debats ètics i metodològics del món científic, alguns dels quals en temps de pandèmia esdevenen molt més propers a la vida quotidiana, ja que aquesta crisi sanitària ha transformat la relació de la societat amb la ciència.
Els temes que es posaran sobre la taula convidaran a reflexionar sobre el coneixement i a debatre sobre els seus límits des de diversos punts de vista: els avenços que estan marcant el futur, les implicacions ètiques d’aquests avenços, l’estret vincle de la ciència amb l’art, la sociologia i la política, la igualtat de gènere en el món científic, la igualtat de drets i d’oportunitats, o la sostenibilitat del planeta.
S’han programat més d’un centenar d’activitats diferents que es desenvoluparan al llarg d’aquests sis dies, i es preveu que hi participin prop de 200 ponents i convidats.
Els espais en els quals es realitzaran les activitats també seran diversos i prioritàriament a l’aire lliure: la plaça Joan Coromines, al barri del Raval; el pati interior del Parc de Recerca Biomèdica, a la Barceloneta; el Born Centre Cultural, o el front marítim en són alguns.
El comissariat d’aquesta nova edició de la Biennal el formen:
Núria Montserrat. Àmbit: Medicina regenerativa i bioenginyeria
Professora de recerca ICREA. Actualment dirigeix el seu grup de recerca en l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). La seva recerca se centra a entendre com es desenvolupen els nostres òrgans i teixits per tal de saber per què aquests deixen de funcionar quan envellim o tenim malalties.
Fent ús només de les cèl·lules mare ha descrit per primera vegada com generar micro-òrgans humans al laboratori. Aquest coneixement ha fet possible que el seu equip conjuntament amb investigadores i investigadors pioners en els camps de la virologia i la immunologia hagin descobert com el SARS-CoV-2 infecta les nostres cèl·lules, i així validar i identificar fàrmacs per lluitar contra la Covid-19.
Els seus treballs en medicina regenerativa han estat publicats en les revistes científiques més prestigioses i la seva recerca ha estat finançada per agències d’excel·lència (Consell Europeu de Recerca-ERC en dues convocatòries, ERC Starting Grant i ERC Consolidator Grant, entre d’altres).
Ha rebut diferents premis nacionals i internacionals al talent jove, i importants premis i mencions a la seva recerca en medicina regenerativa. Ha participat i/o liderat més de 300 activitats per tal de fomentar la vocació científica en nenes i nens, i participa en diferents programes de mentoring a dones científiques. Va ser comissària de la primera Biennal Ciutat i Ciència, l’any 2019.
Ricard Solé. Àmbit: El futur de la humanitat
Professor d’investigació ICREA a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on dirigeix el Laboratori de Sistemes Complexos (IBE-UPF), i catedràtic extern del Santa Fe Institute dels Estats Units. La seva formació acadèmica combina la biologia i la física, disciplina en què es va doctorar, fet que li ha permès centrar la seva trajectòria investigadora en els sistemes complexos.
La seva recerca abraça àmbits molt diversos, des de l’estudi de la dinàmica evolutiva dels virus fins a la biologia sintètica i la seva aplicació en la bioenginyeria dels ecosistemes, com també l’estudi dels sistemes cognitius “líquids” i els orígens de les grans innovacions evolutives. Ha col·laborat amb el CCCB com a divulgador i assessor científic de l’exposició +Humans i és un dels impulsors del programa Ciència al Nadal. A més, ha escrit els llibres Xarxes complexes (Empúries, 2009; publicat per Tusquets en castellà), Vidas sintéticas (Tusquets, 2012), La lógica de los monstruos (Tusquets, 2016) i Viruses as Complex Adaptive Systems (Princeton University Press, 2018).
Begoña Román. Àmbit: Ètica i filosofia
Doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona (UB). Actualment és professora a la Facultat de Filosofia de la UB, membre del grup consolidat de recerca de la Generalitat de Catalunya Aporía: filosofia contemporània, ètica i política. És presidenta del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya, vocal del Comitè de Bioètica de Catalunya, del Comitè per la Integritat en la Recerca de Catalunya i del Comitè d’Ètica Assistencial de l’Hospital Clínic de Barcelona. El seu àmbit d’especialització és la bioètica i l’ètica aplicada a entorns professionals i organitzatius.
Irma Vilà. Àmbit: Art i ciència
Enginyera multimèdia i màster en Comissariat en Art i Nous Mitjans. Investigadora d’art, ciència i tecnologia. Membre del grup de recerca interdisciplinari Disseny, Art, Tecnologia i Societat (DARTS) i professora dels estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i codirectora de la revista Mosaic de l’àmbit multimèdia.
Arrelada a la ciència i a l’enginyeria, però vitalment propera a la praxi creativa i a la recerca en cultura, s’integra i orquestra projectes internacionals i híbrids d’investigació en ciència, cultura i comissariat. Fou cofundadora del laboratori d’innovació cultural ZZZINC i ha col·laborat amb Luthiers Drapaires, Telenoika i el CCCB, entre altres col·lectius i institucions. Ha comissariat diverses exposicions i activitats a l’Espai Laboratori de l’Arts Santa Mònica de Barcelona i al festival ArtFutura entre altres. A més comissaria i organitza jornades, tallers i simposis com Ars Electronica Garden Barcelona, el programa Neo d’Art, Ciència i Tecnologia del CosmoCaixa i el proper International Symposium on Electronic Arts (ISEA) que tindrà lloc a Barcelona el 2022.
Pau Alsina. Àmbit: Art i ciència
Doctor en Filosofia i director del grup interdisciplinar de recerca en Disseny, Art, Tecnociència i Societat (DARTS) Professor agregat dels Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya
(UOC) i del Màster Oficial en Comissariat d’Art Digital (ESDI).
Coordinador del programa d’Art, Ciència i Tecnologia de la UOC, des d’on desenvolupa, amb altres 8 institucions, un hub de recerca, formació, producció i difusió a la ciutat de Barcelona.
És autor de diversos llibres, capítols i articles sobre les interseccions entre art, pensament, ciència i tecnologia. Des de 2001 dirigeix la revista acadèmica Artnodes sobre investigació artística vinculada a les ciències i tecnologies, i és cofundador de la xarxa internacional YASMIN impulsada per Leonardo / ISAST. Recentment nomenat membre del Comitè Executiu del Consell de Cultura de Barcelona. Ha presidit congressos (Art Matters, Interface Politics), comissariat exposicions i activitats (Ars Electronica Garden, Cultures of Change, Sinergia), assessorat institucions públiques (FECYT, Ajuntament de Barcelona) i privades (Fundació Carasso, BBVA, NAF) sobre la relació entre arts i ciències. Actualment prepara el programa Neo al CosmoCaixa per aquest 2021 i dirigeix el International Symposium of Electronic Arts (ISEA) que tindrà lloc a Barcelona el pròxim 2022.
Joan Font. Àmbit: Sociologia i política
Doctor en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha estat director de l’Institut d’Estudis Socials Avançats (IESA-CSIC), professor a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB i director de recerca del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS).
Investiga sobre mecanismes per incorporar les preferències ciutadanes en les polítiques públiques a través d’instruments diferents com referèndums, eleccions, enquestes o jurats ciutadans.
Ha publicat articles i llibres sobre aquests temes, entre els quals Ciudadanos y decisiones públicas (Ariel, 2001), Participatory Democracy in Southern Europe (Rowma n & Littlefield, 2014), Qué sabemos de las encuestas (CSIC, 2016), Por qué la gente odia la política (Catarata, 2016) i Cómo votamos en los referéndums (Catarata, 2014).
Ángel Ramírez. Àmbit: Sociologia i política
Sociòleg i divulgador científic. Llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia i tècnic de recerca a l’Institut d’Estudis Socials Avançats (IESA-CSIC), ha desenvolupat el seu treball en diferents línies de recerca (medi ambient, sociologia rural, cultura), fonamentalment amb la utilització de tècniques d’investigació qualitativa. En els últims anys ha dut a terme treballs d’anàlisi de projectes culturals i freqüents col·laboracions en mitjans de comunicació (ctxt, Cordópolis, Eldiario Andalucí), sent en aquests moments responsable de divulgació científica en el centre.
Marta Rivera. Àmbit: Alimentació sostenible
Directora de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la Universitat de Vic. Investigadora a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic), investigadora honorària de la Universitat de Coventry. Coordina la línia d’investigació Comunitats sostenibles, innovacions socials i territoris dins del grup de recerca Societats, Polítiques i Comunitats Inclusives i dirigeix la càtedra Agroecologia i Sistemes Alimentaris per a la Transformació Social.
Ha realitzat estades de recerca a l’Institut de Recerca Rowett del Regne Unit, així com a l’Institut de Recerca Alterra i la Universitat de Wageningen dels Països Baixos. La seva experiència investigadora l’ha dotat d’un perfil multidisciplinari en l’anàlisi dels sistemes agroalimentaris com a sistemes socioecològics complexos. Des de la sociologia crítica de l’agricultura i l’alimentació ha analitzat les interaccions entre agricultura, alimentació, societat i medi ambient, amb èmfasi en l’adaptació al canvi climàtic i la seguretat i sobirania alimentàries, així com en la funció social de l’agricultura i el paper de les dones des d’una perspectiva d’estudis feministes.
Ha participat com a autora en diversos panells de les Nacions Unides: l’Avaluació Internacional del Coneixement Agrícola, la Ciència i la Tecnologia per al Desenvolupament (IAASTD), el Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC) i la Plataforma Intergovernamental Científic-normativa sobre Diversitat biològica i Serveis dels Ecosistemes (IPBES). Va participar en el comitè d’experts i expertes que va assessorar la Comissió Europea en la transició cap a sistemes alimentaris sostenibles (SAPEA).
Toni Massanés. Àmbit: Alimentació sostenible
Gastrònom i director general de la Fundació Alícia. Diplomat en Cuina a Barcelona i Tolosa de Llenguadoc, ha conegut in situ diferents cultures alimentàries del món. Va dissenyar i dirigir l’inventari del Corpus Culinari Tradicional Català i és autor de diversos llibres i estudis sobre cuina, patrimoni i cultura alimentària. Ha comissariat exposicions sobre alimentació i gastronomia i ha estat ponent en congressos a Europa, Àsia i Amèrica. Col·labora en nombroses publicacions i mitjans. Ha rebut, entre d’altres, el Premi Ignasi Domènech, la medalla al mèrit gastronòmic dels Premis Nadal, el Premi Juan Mari Arzak de gastronomia i mitjans de comunicació, i el Premi Ciutat de Barcelona de Gastronomia.
Declaracions de Joan Subirats:
Paraules clauBiennal Ciutat i Ciència/