Servei de Premsa
18/12/2024
Obre a Barcelona el Projecte Llar d’Oportunitats, un nou servei d’alta intensitat socioeducativa per a joves en situació de sensellarisme
07/05/2021
Temps estimat de lectura: 5 minuts
El dispositiu té capacitat per atendre 40 joves, funcionarà 24 hores i 365 dies l’any i donarà una resposta integral a les noves realitats detectades als carrers de la ciutat
El centre pren el relleu del recurs extraordinari posat en marxa durant la irrupció de la Covid-19 i que ha funcionat durant un any a Montgat amb molts bons resultats
El Projecte Llar d’Oportunitats es gestionarà de manera conjunta entre l’entitat Superacció i la Fundació de la Santa Creu
Aquest dispositiu, que és municipal, compta amb el cofinançament del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i s’integra a la xarxa de serveis del Projecte ‘Sostre 360’
La ciutat de Barcelona compta des del passat mes d’abril amb un nou equipament d’alta intensitat socioeducativa per allotjar joves en situació de sensellarisme. Es tracta del Projecte Llar d’Oportunitats, que funcionarà ininterrompudament durant 24 hores al dia i 365 dies l’any com un dispositiu d’atenció integral per donar una resposta completa a 40 joves d’entre 18 i 23 anys que, per la seva situació prèvia, es trobin en una situació d’alta vulnerabilitat social i desemparament sense referents familiars. La posada en marxa del dispositiu ha estat possible per la col·laboració entre la Fundació de la Santa Creu, responsable de les instal·lacions i amb una trajectòria de dècades de treball en l’atenció de persones sense recursos i en risc d’exclusió, i l’entitat social Superacció, que gestionarà el dia a dia de l’equipament i que igualment ja té experiència prèvia en aquest camp. La derivació es farà preferentment des dels equips socials municipals que fan intervenció a carrer, normalment el Servei de Detecció i Intervenció (SDI).
El Projecte Llar d’Oportunitats té un pressupost aproximat d’1,96 milions d’euros l’any i comptarà amb el finançament compartit de l’Ajuntament de Barcelona i del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. L’equipament municipal passarà a format part del ‘Sostre 360’, el programa d’acompanyament personalitzat a joves vulnerables majors d’edat que es troben en situació de sensellarisme, que impulsa la Generalitat de Catalunya a tot el país i en serà el referent a la ciutat de Barcelona.
El centre dóna continuïtat al recurs extraordinari per a joves sensellar que es va posar en marxa al municipi de Montgat durant la irrupció de la pandèmia de Covid-19, a mitjans d’abril de l’any passat. Els bons resultats d’aquesta experiència pilot, la constatació que calia un recurs específic per a aquest perfil de persones usuàries que no troben una resposta adequada als equipaments ja existents i l’estratègia compartida en el si de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) de Barcelona per donar respostes cada cop més adequades i especialitzades en l’àmbit del sensellarisme estan darrere d’aquesta iniciativa, però no només. L’entitat Superacció, ja durant l’estiu del 2019 i amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, va dur a la pràctica un casal d’estiu específic per a joves en situació de carrer per fer activitat física al Complex Esportiu Municipal (CEM) La Mar Bella i oferir serveis de rober, higiene i alimentació, a banda de treballar aspectes socioeducatius i de revinculació amb els diferents serveis socials del territori. D’altra banda, des de la posada en marxa del centre d’allotjament a Montgat ara fa un any s’han atès 82 joves diferents, amb una mitjana d’edat de 19 anys, i l’experiència acumulada avala la necessitat de donar continuïtat al projecte, pensat específicament per a joves que requereixen una atenció integral i especialitzada que doni resposta a les seves necessitats, en línia amb el seu moment vital.
En definitiva, el nou Projecte Llar d’Oportunitats funciona com un projecte educatiu, de recuperació i promoció social per a unes persones amb un alt grau de vulnerabilitat socioeconòmica, sense referents adults, habitualment amb un alt desconeixement de la xarxa i en situacions de carrer o infrahabitatge. Tot plegat es veu agreujat pel desconeixement de l’idioma i per les dificultats generades des del marc normatiu per poder regularitzar la seva situació. La intervenció permetrà també la vinculació al sistema sanitari i l’abordatge de situacions complexes que es poden donar, com són les conseqüències del dol migratori no tractat, per exemple. L’experiència que s’ha dut a terme durant un any a Montgat ha servit per posar de relleu que una intervenció socioeducativa intensa que posi el focus en el treball social comunitari, el sentiment de pertinença, la reparació de danys i l’establiment de sinèrgies compartides amb la comunitat més propera afavoreixen no només la socialització i la integració dels joves, sinó també la contribució que fan al territori en què viuen. Tot plegat permet construir escenaris de preautonomia que permeten a aquests joves construir processos de futur més estables.
La voluntat és acompanyar els joves de manera individual, anant més enllà de la cobertura de les seves necessitats bàsiques i proporcionant eines per promoure la seva socialització, per tal que prenguin consciència de la seva situació personal. La intervenció, en definitiva, permet situar el jove com a agent actiu en la construcció de la comunitat, afavorint les seves possibilitats de participació. A més a més, posar les seves especificitats al centre permet que el seu procés de creixement personal no s’estanqui i, al capdavall, buscar sortides el més adients possibles per tal que creïn noves oportunitats per refer les seves vides. Tot plegat ha d’ajudar igualment a l’establiment d’iniciatives comunitàries destinades a visualitzar el reconeixement social dels infants i dels joves migrats sense referents familiars, així com a afavorir la desestigmatització d’un col·lectiu massa sovint maltractat injustament, reduir les possibilitats de conflicte social i generar també un sentiment de pertinença i arrelament al territori que faciliti el seu desenvolupament com a ciutadans de ple dret.
Només a tall d’exemple, els equips del Servei de Gestió de Conflictes (SGC) de l’Ajuntament, tal com fan habitualment en aquest tipus de casos, fa setmanes que treballen amb el veïnat proper al centre la construcció de vincles i la compartició d’informació per tal de fer de l’espai quelcom propi del territori i amb arrelament comunitari. El nou Projecte Llar d’Oportunitats no és quelcom aliè a l’estratègia municipal per atendre el col·lectiu de joves en situació de sensellarisme, com demostra l’obertura del centre Maria Feixa ja durant el febrer del 2018, i gestionat per la Fundació Apip-Acam, o bé el conveni que l’Ajuntament de Barcelona va signar l’estiu del 2020 amb la Fundació BarcelonActua per tal de condicionar un alberg turístic des del qual potenciar un treball en xarxa amb joves migrats sols i amb la col·laboració de persones voluntàries.
Paraules clauProjecte Llar d’Oportunitats/