Barcelona assoleix el màxim històric en la construcció d’habitatge públic : Servei de Premsa

Barcelona assoleix el màxim històric en la construcció d’habitatge públic

14/05/2021



Temps estimat de lectura: 7 minuts

Amb 2.329 habitatges en obres o prop d’iniciar-les, l’Ajuntament produeix un nombre de pisos equivalent al 30% de tot el parc públic d’habitatge que hi havia el 2015 i entre tres i quatre vegades més que en els darrers mandats

Mai com ara hi havia hagut un impuls d’obres tan important: en total es tracta de 34 promocions ja en obres o que hi estaran en els pròxims mesos, amb una inversió que en conjunt arriba a prop de 316 milions d’euros que generarà mes de 3.350 llocs de treball

El 80% serà de lloguer i la resta, amb altres fórmules de tinença que en garanteixen la titularitat i el control públics, a diferència de les tradicionals polítiques d’habitatge dirigides a la venda i a la privatització

L’IMHAB va ser l’any passat el segon organisme públic que més obra pública va licitar a tot Catalunya, molt per sobre de qualsevol altre operador públic d’habitatges, segons la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya

Barcelona assoleix una fita històrica en el creixement del parc públic d’habitatge de la ciutat amb un total de 2.329 habitatges en marxa, la gran majoria del qual serà de lloguer. Després de dècades de polítiques públiques d’habitatge que, en matèria d’obra nova, anaven dirigides a la venda, des del 2015 l’Ajuntament de Barcelona treballa perquè tota inversió en obra nova romangui sempre sota control públic i for del mercat privat. Fins al 80% de tots els nous habitatges que l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació (IMHAB) impulsa són de lloguer social i assequible, i la resta, de dret de superfície i cohabitatge, fórmules totes elles que garanteixen la protecció, titularitat i control públics.

 

 

Amb aquestes xifres de 2.329 pisos repartits en 34 promocions, Barcelona arriba a un màxim històric, ja que mai abans des de l’Ajuntament s’havien posat en marxa, de manera simultània, tantes obres d’habitatges. Tant és així, que d’acord amb el balanç anual de la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (pàg. 10), l’IMHAB va ser durant el 2020 el segon organisme públic de Catalunya en licitació d’obra pública, només superat per l’empresa de la Generalitat d’infraestructures i molt per sobre de cap altre operador públic o privat d’habitatge. Per tant, l’Ajuntament de Barcelona és el primer licitador d’obres d’habitatges de Catalunya.

 

 

Segons les dades històriques disponibles, des del 2004, l’Ajuntament ha construït entre 500 i 800 habitatges cada mandat, cosa que significa que només amb les promocions en marxa en aquests moments, el ritme de construcció és entre tres i quatre vegades superior a aquesta sèrie històrica. A més, la major part dels habitatges construïts es destinaven a la venda, cosa que explica que no tots passessin a engreixar el parc públic.

Per avaluar l’impacte que aquest ritme constructiu tindrà en el parc públic d’habitatge, cal assenyalar que només aquests 2.329 pisos en obres a la ciutat, sense comptar les promocions ja enllestides i les compres realitzades els darrers sis anys, signifiquen un volum equivalent al 30% dels 7.500 que componien el parc de gestió municipal el 2015. L’esforç que està fent ara l’IMHAB i l’Ajuntament de Barcelona és, doncs, imprescindible per assolir els objectius del Pla pel Dret a l’Habitatge 2016-2025 de doblar el parc públic. Al final del mandat, la previsió és arribar a la xifra de 12.000 habitatges públics a la ciutat.

L’assoliment d’aquestes xifres de construcció s’expliquen per l’impuls donat des del mandat passat en totes les fases prèvies a la pròpia edificació. És a dir, les obres en marxa actualment són el final d’un procés iniciat per l’Ajuntament des de fa sis anys per mobilitzar els solars amb la corresponent gestió urbanística, la licitació i redacció dels projectes tècnics i arquitectònics, i la recerca de finançament necessari per dur a terme les operacions.

Així, aquest esforç per incrementar la capacitat de construcció de l’Ajuntament, va acompanyada d’una inversió econòmica de prop de 316 milions d’euros, un esforç  pressupostari que és possible pels acords de finançament assolits amb la banca pública europea i, en menor mesura, a les subvencions que darrerament ha posat a disposició el Ministeri de Mobilitat, Transports i Agenda Urbana. L’Ajuntament de Barcelona ha estat pioner a l’hora d’aconseguir el 2017 crèdits amb el Banc Europeu d’Inversions i el Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa, gràcies als quals l’IMHAB té la capacitat de construir aquest elevat volum de promocions de lloguer, que a efectes financers tenen una rendibilitat menor i, per tant, un accés al crèdit molt més limitat a la banca privada tradicional.

La inversió de 316 milions d’euros generarà mes de 3.350 llocs de feina en un context post-covid de forta necessitat de feina al sector de la construcció i suposen una òptima aliança entre el sector públic i tot els professionals i empreses que configuren la cadena de valor del sector. Alhora, per rebaixar l’impacte mediambiental l’Ajuntament promou edificis amb la màxima qualificació energètica, l’ús de materials sostenibles i darrerament prioritza la industrialització del procés.

 

Els 2.329 habitatges s’aniran finalitzant des d’ara fins al 2024

Aquestes 34 promocions de 2.329 habitatges es troben en la fase final del procés de producció, és a dir, des de la licitació d’obres fins a tenir pràcticament els treballs enllestits. Si bé algunes de les promocions estaran enllestides entre aquest any i el que ve, la previsió és que estiguin totes finalitzades el 2024, a banda de les promocions que encara es troben en fases anteriors com en projecte i en estudi.

En total, el 77% d’aquests 2.329 habitatges, és a dir, 1.782, es destinaran al lloguer social i assequible, un percentatge que encara s’incrementarà lleugerament amb part dels 154 habitatges destinats a afectats urbanístics que acabaran optant per aquest règim. La resta corresponen a dret de superfície (304 habitatges, 13%), un règim de tinença pel qual les persones adjudicatàries compren el dret d’ús de l’habitatge per un període de 75 anys a un preu inferior al de mercat; i al cohabitatge (89 habitatges, 4%), un règim pel qual se cedeix el sòl a una cooperativa també durant diverses dècades perquè desenvolupi el seu propi projecte. En qualsevol d’aquests dos casos, la titularitat i el control públics dels habitatges estan plenament garantits i serviran per proporcionar una llar assequible a unes 5.600 persones.

A nivell territorial, les 34 promocions es distribueixen de la següent manera:

Convé assenyalar, a més, que la construcció de nous habitatges no és l’única via que explora l’Ajuntament de Barcelona per ampliar el parc públic, sinó que també es persegueix aquest objectiu a través de les compres i captacions del mercat privat. Fins a dia d’avui, així doncs, s’han adquirit prop de 900 habitatges, una estratègia que avança en paral·lel a la de la construcció.

A més a més, en aquests moments s’està acabant de posar les bases per donar compliment a un altre aspecte previst al Pla pel Dret a l’Habitatge 2016-2025, com és el d’impulsar la promoció delegada en sòl municipal amb entitats i organitzacions sense ànim de lucre i lucre limitat. Així, l’Ajuntament s’ha dotat d’eines com l’operador mixt Habitatge Metròpolis Barcelona (conjuntament amb l’Àrea Metropolitana), que construirà fins a 2.250 pisos de lloguer assequible, i el conveni amb fundacions de l’habitatge social i cooperatives per a la construcció de 1.000 habitatges més de lloguer i cohabitatge. La previsió és que les primeres obres d’aquests dos instruments estiguin en marxa abans que acabin el mandat.

 

La Marina, un barri en ple creixement

El barri de la Marina del Prat Vermell, al districte de Sants-Montjuïc, és un dels punts de la ciutat on més nítidament es pot percebre l’impuls municipal en habitatge públic, amb quatre promocions en marxa. D’una banda, el cohabitatge de “La Chalmeta” a mans de la cooperativa Llar Jove, de 32 habitatges i amb la finalització prevista per als pròxims mesos, així com una altra promoció en obres al carrer de Cal Cisó, 49-59, de 108 habitatges de lloguer previstos per al segon trimestre de 2022. De l’altra, aquest divendres s’ha posat la primera pedra a la promoció del c. Ulldecona, 2-10, amb 72 habitatges de lloguer, i per últim, la pròxima licitació de les obres per una quarta promoció de 234 pisos de lloguer i de dret de superfície al carrer Acer, 10.

En total, la inversió de l’IMHAB en aquest àmbit s’enfila fins als 57 milions d’euros per a la construcció de 446 habitatges, 352 dels quals seran de lloguer, 62 de dret de superfície i 32 de cohabitatge. A banda, en aquest àmbit cal assenyalar també la promoció pública impulsada conjuntament per l’Ajuntament i el Consorci de la Zona Franca a Cal Cisó, 50-58, de 68 habitatges, ja lliurats. En total, en número de residents, viuran en un habitatge públic a la Marina prop de 1.200 persones.

A més, des del mandat passat, els barris de la Marina compten amb el Pla de barris, d’iniciativa municipal i concretat i desenvolupat conjuntament amb els veïns i veïnes. Amb aquest programa d’actuació, es pretén transformar i millorar la vida en aquests barris des d’una vessant transversal, des d’actuacions a l’espai públic i en equipaments, estratègies econòmiques que millorin els índexs d’ocupació i d’economia social i la cobertura dels drets socials i de l’educació i la salut.

 

 

Respecte a la promoció del c. Ulldecona, 2-10, s’alçarà sobre la confluència amb els carrers de Cal Cisó i Pontils, amb una planta triangular amb un angle molt agut, i constarà de planta baixa que es podrà destinar a equipament més sis plantes d’habitatges. Els 72 habitatges es componen per una seixanta de dos dormitoris, sis seran d’un dormitori i sis més estaran adaptats per a persones amb mobilitat reduïda, i es repartiran equitativament per cada una de les sis plantes.

Al mateix temps, l’edificació es reparteix en cinc blocs diferenciats, cosa que generarà tota una trama de petits passatges d’accés privat que comunicarà els diferents blocs i faran la funció de zones comunes amb espais enjardinats i aparcaments de bicicletes, entre d’altres. A més, una tercera part dels terrats de l’edifici, en concret als extrems triangulars, es destinaran a cobertes verdes. La inversió prevista per a aquesta promoció en concret és de 9,2 milions d’euros i la previsió és que les obres estiguin finalitzades el primer trimestre del 2023.





Paraules clau
habitatge/ habitatge social/