Servei de Premsa
17/08/2024
Un estudi de l’Ajuntament conclou que el 62% dels agents immobiliaris accepten la discriminació per origen ètnic en el lloguer d’habitatges
16/12/2021
Temps estimat de lectura: 5 minuts
[su_qrcode data=”%CURRENT_URL%” size=”150″ margin=”10″ align=”right”]L’estudi ha consistit en un treball de camp amb 350 trucades vàlides a agències immobiliàries en nom d’una propietat fictícia que vol llogar un habitatge i sol·licita que se n’excloguin “les persones immigrants”
La col·legiació dels agents immobiliaris opera com un filtre en l’acceptació de la discriminació, que disminueix al 49% dels casos front al 76% entre els agents no col·legiats
L’Ajuntament de Barcelona persisteix en l’estratègia de posar llum i perseguir la discriminació, especialment aquella que dificulta i arriba a impedir a les persones migrades i racialitzades accedir a un habitatge de lloguer. Després d’un primer estudi presentat l’any passat, i dues sancions, una per oferir un habitatge “només a espanyols” i l’altra per un cas de discriminació directa, les primeres a tot l’Estat, l’Ajuntament ha conclòs un segon estudi sociològic, titulat “Discriminació a la carta” i realitzat per la consultoria social Broll SCCL que detecta noves evidències d’aquesta pràctica discriminatòria en el sector.
En aquest cas, l’estudi ha consistit en un treball de camp amb 350 trucades vàlides a diferents agències immobiliàries que operen a la ciutat en nom d’una propietat fictícia que vol llogar un habitatge i sol·licita que del procés de selecció se n’excloguin “les persones immigrants”. De les respostes obtingudes per part dels agents immobiliaris contactats, se n’extreu que una àmplia majoria accepta explícitament la discriminació.
- Acceptació de la discriminació: en el 62% dels casos es produeix l’acceptació per part de l’agent de la demanda discriminatòria deixant fora del procés de selecció el perfil assenyalat.
- Facilitació de la discriminació: en el 24% dels casos l’acceptació de la discriminació no és directa però es detecten diverses pràctiques que resulten igualment en l’exclusió de l’accés a l’habitatge al col·lectiu assenyalat.
- No discriminació ètnica: en el 10% dels casos l’agent es nega a acceptar la proposta discriminatòria.
- Evasió de la resposta: en el 4% dels casos l’agent evita donar resposta a la petició.
L’objectiu amb l’elaboració d’aquests estudis és el de poder situar i quantificar l’abast d’aquest tipus de discriminació i fins a quin punt està normalitzada en el sector i poder treballar conjuntament amb agents i entitats per erradicar-la. En aquest sentit, des de l’Ajuntament s’han traslladat aquests resultats al Col·legi d’Administradors de Propietats Immobiliàries (API) i la Cambra de la Propietat Urbana i s’ha posat a disposició els recursos que ofereix l’Oficina per la No Discriminació (OND) de formacions, recursos i mediació.
Presència de prejudicis i estereotips
En la petició discriminatòria de la propietat fictícia s’opta conscientment i únicament pel terme “immigrant” sense més explicacions d’origen ètnic, religió o classe social, cosa que s’interpreta que la discriminació va dirigida a aquelles persones que provenen d’uns determinats països. Així, al llarg de l’experiment s’observa en les respostes per part dels agents immobiliaris una clara distinció, entre la població “immigrant”, que respondria al perfil discriminat, i la població “estrangera”, que quedaria fora del públic diana.
Un altre aspecte rellevant que surt a la llum durant la realització de l’estudi, és que es tracta d’una pràctica a l’ombra. El 19,4% dels agents manifesten de manera espontània que aquesta discriminació no es pot publicitar, sense que la propietat fictícia requereixi que el filtre s’apliqui ja en l’anunci de l’immoble.
En qualsevol cas, tot i saber que no es pot publicitar la discriminació, l’estudi acredita que la discriminació pot començar a operar des del primer moment en rebre la sol·licitud per llogar l’habitatge. En el moment que es detecta algun tret diferencial que permeti identificar un perfil com a immigrant, els agents immobiliaris que accepten la discriminació apliquen el filtre discriminatori. Això, tal com expliquen els agents durant l’experiment, pot produir-se en una primera trucada sol·licitant informació, a través del llenguatge o l’accent; en les visites, a través de l’aspecte i la indumentària; o amb la documentació identificativa de les persones candidates.
El fet que la discriminació mai no es publiciti ni s’expliciti per part dels agents immobiliaris esdevé una primera dificultat a l’hora de provar que aquesta es produeix. En segon lloc, l’ús d’enganys i mentides a les persones discriminades, estratègies que els agents admeten i queden recollides a l’estudi, posen encara més traves per poder-ho provar i, per tant, perseguir-ho, sancionar-ho i reparar el dany.
Més discriminació entre agències no col·legiades
L’estudi “Discriminació a la carta” ha permès detectar diferències substancials entre els comportaments de les agències col·legiades i els de les no col·legiades. Tot i que l’acceptació de la discriminació és majoritària tant entre col·legiats i no col·legiats, en aquests darrers suposen tres de cada quatre agents, una proporció que baixa a lleugerament per sota de la meitat entre els col·legiats. Al mateix temps, signifiquen un nombre més alt els agents que rebutgen tota discriminació entre els col·legiats, un 15%, que no entre els que no ho estan, amb una proporció de tan sols el 5%.
D’entre els que rebutgen la discriminació, que en conjunt són un 10%, l’experiment ha permès detectar els tres principals arguments pels quals això es produeix: la reafirmació d’una opció personal antiracista i de compromís social, el compliment de la legalitat vigent, i les creences derivades de les experiències professionals dirigides a desmuntar estereotips racistes. Si bé el compliment de la legalitat és l’argument més utilitzat, l’estudi també ha permès recollir casos en què l’agent manifesta explícitament la incomoditat i la violència simbòlica que produeix una petició d’aquestes característiques.
Metodologia comuna en controls de qualitat i experiments socials
La utilització de trucades telefòniques sense previ avís amb supòsits ficticis és una pràctica comuna a l’hora de mesurar la qualitat del servei que ofereixen empreses en el contacte amb els clients via telefònica, així com en experiments socials orientats a detectar casos de discriminació, com és el cas. Davant de la impossibilitat de dur a terme la recollida de dades amb el consentiment informat i la participació voluntària dels agents immobiliaris, s’han tingut en compte una sèrie de consideracions, com són la garantia de la confidencialitat i la privacitat dels subjectes i la minimització del temps dedicat pels agents. En cap cas s’ha confirmat una visita presencial amb un professional.
Quant al disseny de la mostra, s’han fet ús de les dades del Registre d’Agents Immobiliaris de Catalunya, on consta que a finals del 2020 operaven a la ciutat 2.358 agents. Per tal que les dades resultants de l’estudi esdevinguessin representatives amb un 95% de confiança i un +/-5% de marge d’error màxim, es necessitava una mostra mínima de 330 agents.
Document relacionat
Paraules claudiscriminació/ habitatges/ lloguer d’habitatges/