Servei de Premsa
22/11/2024
Barcelona té un bon nivell d’accessibilitat, segons posa en relleu una ambiciosa diagnosi de ciutat
29/12/2021
Temps estimat de lectura: 7 minuts
[su_qrcode data=”%CURRENT_URL%” size=”150″ margin=”10″ align=”right”]El 94% del paviment és accessible i el 91% de la xarxa ferroviària disposa d’itineraris accessibles
S’han analitzat més de 1.100 km de carrer de 69 barris amb 10 paràmetres i un total de 170.000 indicadors d’accessibilitat
Barcelona, juntament amb Luxemburg i Helsinki, ha estat guanyadora de l’Access City Award promogut per la Comissió Europea a les ciutats més compromeses amb l’accessibilitat
El diagnòstic és el punt de partida d’una nova estratègia per materialitzar l’accessibilitat allà on encara no és una realitat i aconseguir una ciutat més amigable per les persones amb discapacitat, les persones grans, els infants, els nadons i les famílies
Barcelona té un bon nivell d’accessibilitat, segons ha posat en relleu el ‘Diagnòstic. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona’ elaborat per l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD), i que assenyala alhora que també hi ha diversos reptes a assolir en els pròxims anys en aquest àmbit. Per al regidor d’Infància, Joventut, Persones Grans i Persones amb Discapacitat i president de l’IMPD, Joan Ramon Riera, la diagnosi és “el punt de partida per entomar d’una altra manera el nou repte de l’accessibilitat universal”. “Hem de ser capaços d’integrar encara més, en cada intervenció pública i privada, l’accessibilitat. L’accessibilitat és en benefici de totes i tots, no només de les persones amb discapacitat. És un element estratègic per aconseguir una ciutat més amigable, per les persones amb discapacitat física, sensorial i comunicativa, però també per a les persones grans, els infants, els nadons, i els pares i mares”, ha remarcat. El primer ‘Pla d’accessibilitat (1997-2006)’, es va centrar en l’eliminació de barreres arquitectòniques, mentre que el present és el primer pla que posa la mirada en l’accessibilitat universal, que analitza els entorns, els mitjans de transport, les comunicacions, els serveis públics i els equipaments. La diagnosi ratifica el compromís ferm de la ciutat amb l’accessibilitat universal, el qual consta de tres fases: la de diagnòstic, la d’elaboració de solucions tipus i la d’execució de les solucions i de les mesures proposades.
L’accessibilitat, la capacitat que tenen els entorns, serveis i productes per resultar funcionals i usables per a totes les persones, és ben present a Barcelona. La ciutat ha obtingut el bronze en l’Access City Award 2022 promogut per la Comissió Europea en reconeixement dels esforços que es realitzen per la millora de l’accessibilitat universal basats en el diagnòstic dels seus espais públics, transport, equipaments i serveis.
Espai públic
S’han analitzat més de 1.100 km de carrer de 69 barris amb 10 paràmetres i un total de 170.000 indicadors. En concret, s’han revisat el paviment, els pendents, els canvis de nivell, els elements de protecció (baranes i passamans), els guals, el paviment tàctil, els obstacles, les amplades de pas, les amplades d’illeta i les places reservades. Després d’estudiar aquests paràmetres s’ha arribat a la conclusió que el 94% del paviment és accessible; és a dir, té una duresa i estabilitat adequades, i no té peces ni elements solts independentment del seu sistema constructiu, el que assegura la seva continuïtat i inexistència de ressalts.
Pel que fa als pendents, les pujades i baixades pròpies de la topografia de la ciutat destaca que un 73% són accessibles (inferiors o igual al 6% de pendent), i la resta es refereix als barris de muntanya, la falda de Collserola, els diferents turons com el Putxet o el Carmel, i la muntanya de Montjuïc, amb pendents en molts casos superiors al 6%. Els pendents pronunciats són el problema principal dels barris de muntanya, i per millorar l’accessibilitat d’aquests barris, cal seguir amb la col·locació d’elements de suport com baranes, passamans, paviments amb més adherència, ascensors, així com escales mecàniques, etcètera.
Pel que fa als guals, Barcelona és coneguda internacionalment per l’extensa col·locació d’un model de gual que busca crear un pendent modulat entre la vorera i la calçada. Aquest element, anomenat ‘model Barcelona’, està format per peces de granit, d’1,20 m de llargada generalment, i dues peces d’acabament, una a cada costat, que resolen la trobada amb la vorera. La peça es complementa habitualment amb la col·locació de dos elements de protecció a banda i banda per evitar caigudes i orientar el vianant en el sentit de la cruïlla. Aquest model facilita la circulació autònoma i segura i l’estudi ha permès determinar que el pendent de 12% garanteix l’accessibilitat de l’itinerari de vianants accessible en els guals, valor que es troba present en la majoria de guals ‘model Barcelona’, determinat per l’alçada de la vorera.
En relació amb el paviment tàctil, un element essencial per a l’orientació i la seguretat a la via pública per persones amb discapacitat visual, és correcte en el 36% dels casos, incorrecte en un 10%, i encara manca instal·lar-lo en el 54% dels casos, de manera que aquest és un dels grans reptes de la ciutat actualment. D’altra banda, en l’amplada lliure de pas i els obstacles existents, que s’analitzen de manera conjunta, s’han detectat grans diferències entre els barris estudiats fruit de les diferències d’amplada pròpies dels carrers. En el 54% dels casos hi ha més d’1,20 metres de pas. En el 30% dels casos hi ha entre 90 i 120 centímetres, i en un 16% de les situacions analitzades hi ha menys de 90 centímetres.
Sobre les illetes (espais d’espera generats per la direcció esbiaixada de passos de vianants i la trobada de diferents carrers) s’han detectat grans diferències entre les grans vies de la ciutat. L’anàlisi demostra que en el 95% dels casos l’amplada és superior als 1,8 metres, i en un 5% dels casos és inferior a 1,2 metres. Pel que fa a la senyalització de places reservades genèriques a Barcelona, el 92% de les places són accessibles.
El transport, accessible
Pel que fa a les dades del transport, una anàlisi prèvia del 2018 (que s’inclou en l’estudi) ja va constatar que el 91% de la xarxa ferroviària disposa d’itineraris accessibles. La xarxa de metro, amb 154 parades, en té 140 accessibles, i està per davant de Tòquio, Londres, Nova York i París i per darrere de Los Ángeles i Washington, que són ciutats amb una xarxa 100% accessible. A més, el 96% de les estacions disposa de torns accessibles i el 100% té màquines expenedores amb replicador i indicador acústic de senyalització, i en els vestíbuls, el 93% de les estacions disposa d’encaminaments adequats per a persones amb discapacitat visual. Igualment, el 95% d’estacions compten a les andanes amb mesures per anivellar-se amb algun dels vagons del comboi. També en l’àmbit del transport, el 54% de les parades d’autobús de la ciutat tenen marquesina i el 62% de les parades compleixen les condicions òptimes de les vorades en l’àmbit de la parada, de manera que l’alçada permeti el desplegament correcte de la rampa. Pel que fa a les pantalles i el sistema d’informació a l’usuari (PIU i SIU) presenten un grau d’implantació correcte, però tenen marge de millora, i en un 81,13% la pantalla d’informació a l’usuari funciona i se sent bé.
En l’àmbit del TRAM, el 92% de les andanes disposen d’itineraris accessibles i en tots els casos analitzats, les màquines expenedores tenen els elements interactius a una altura correcta. En els FGC, el 95% de les estacions tenen entrada accessible i a dues estacions s’hi pot accedir a peu pla, a 5 estacions s’hi pot accedir mitjançant una rampa i a 12 mitjançant un ascensor. Pel que fa a Renfe, totes les estacions tenen com a mínim una entrada accessible i totes les estacions tenen ascensors fins a les andanes. A més, en aquests es pot inscriure un cercle d’1,50 metres de diàmetre al davant de les portes.
Fase de diagnòstic
El document que ara es presenta és el resultat de la primera fase del ‘Pla d’accessibilitat Universal: la diagnosi de l’accessibilitat a la ciutat de Barcelona’ en els àmbits del transport públic, la via pública i dels diversos serveis i equipaments de la ciutat. Parteix d’un treball de camp fet abans de la pandèmia que recull dades de context i d’accessibilitat amb la participació directa de les persones amb discapacitat. De fet, el tret diferencial d’aquest diagnòstic és que per fer el treball de camp es van contractar 61 persones que estaven cercant feina, de les quals 41 tenien discapacitat. A més, es van contractar expressament dotze equips d’arquitectes i de consultors experts en accessibilitat per processar la informació. Durant l’any 2021 s’han contractat 50 persones més que han permès finalitzar la diagnosi de via pública a tota la ciutat i actualitzar les dades.
L’abast de la diagnosi és considerable i les dades recollides s’actualitzen permanentment. En l’àmbit del transport, s’han analitzat 2.451 parades de bus, 154 estacions de metro, 26 estacions de tramvia i 29 estacions de tren. En l’àmbit dels equipaments i dels serveis, s’han analitzat 39 centres de serveis socials bàsics, 13 oficines d’atenció ciutadana, 53 centres cívics, 40 biblioteques, 59 museus, 37 teatres, 22 cinemes, 53 centres d’atenció primària, 38 edificis d’universitats, 30.000 habitatges, 38 mercats municipals, 52.161 botigues, 40 centres esportius municipals i 60 webs amb servei finalista en línia. Per últim, en l’àmbit de la via pública, s’han analitzat 583 quilòmetres de carrer a 35 barris de la ciutat.
Reptes de futur i calendari
El diagnòstic ha posat sobre la taula que Barcelona és una ciutat raonablement accessible, ara bé, no està exempta de nous reptes i correccions que cal seguir abordant, entre ells l’accessibilitat comunicativa i cognitiva, o desenvolupar un mètode que permeti una contínua i permanent substitució dels elements no accessibles.
El passat dia 2 en l’acte del Dia Mundial de les Persones amb discapacitat, l’Ajuntament de Barcelona va presentar a les diferents entitats del sector un document de treball per elaborar participativament l’Estratègia Barcelona d’Accessibilitat Universal, un document que ha de permetre que, un cop la Generalitat aprovi el Codi d’Accessibilitat Universal de Catalunya, l’Ajuntament disposi del mètode, i les prioritzacions d’actuació consensuades amb el sector.
És previst que a finals de 2022 es disposi del document llest per aprovació.
La població de Barcelona amb discapacitat reconeguda representa, d’acord amb les últimes dades disponibles del 2019, un 9,28% (151.814 persones) respecte del total de la població (1.636.762 persones). El gruix de persones amb discapacitat es concentra en les edats més avançades. La majoria de les persones amb discapacitat tenen 65 anys o més (53,83%). Els tipus de discapacitats més freqüents són, per aquest ordre, les físiques motores (34,25%), les físiques no motores (23,78%) i les derivades de problemes de salut mental (20,18%). Només aquests tres tipus de discapacitat representen el 78,21% del total (les discapacitats físiques constitueixen un 58,03%). Seguides per les persones amb discapacitat intel·lectual (8,02%), visual (6,09%) i auditiva (5,19%).
Document relacionat
Estratègia Barcelona per l’Accessibilitat Universal 2022-2030
Paraules clauaccessibilitat/ IMPD/