Servei de Premsa
28/07/2024
L’editora Carmen Balcells posarà el nom a una plaça a Sant Martí
12/07/2022
Temps estimat de lectura: 3 minuts
La ponència de Nomenclàtor de l’Ajuntament de Barcelona afegeix cinc noms de dona als carrers i places de la ciutat
La Barceloneta esborra el nom d’Almirall Churruca i bateja el carrer amb el nom del milicià del POUM Miquel Pedrola
El nom de l’editora Carmen Balcells Segalà ja forma part del nomenclàtor de la ciutat. Així ho ha aprovat avui la ponència de Nomenclàtor de l’Ajuntament de Barcelona, que també ha donat llum verda a la introducció de quatre noms de dona a quatre places més de la ciutat.
Carmen Balcells (1930-2015) va representar fins a sis Premis Nobel —Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, Miguel Ángel Asturias, Camilo José Cela, Vicente Aleixandre i Pablo Neruda—, i se la considera un personatge clau del boom de la literatura llatinoamericana de la segona meitat del segle XX. Donarà nom a l’espai ubicat entre els carrers Selva de Mar, Treball i Concili de Trento i la Plaça Angeleta Ferrer.
A Sant Martí també s’hi afegirà el nom de Margarita Brender i Rubira (1919-2020). Va estudiar arquitectura a Romania, però l’any 1962 l’Escola Tècnica Superior de Barcelona li va convalidar la titulació. D’aquesta manera va esdevenir la primera dona arquiecta a Catalunya. L’any 1962 era l’única dona col•legiada al Col•legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i durant molts anys fou l’única que exercia aquesta professió en solitari a la província de Barcelona. Donarà no m a l’espai enjardinat situat a la cruïlla entre els carrers Freser, Trinxant i Indústria.
Carme Claramunt i Barot, la primera dona afusellada al Camp de la Bota a l’abril de 1939 després d’estar detinguda a la presó de dones de les Corts, posarà el seu nom a un jardí adjacent al monument a la Presó de Dones de les Corts, a la cruïlla Joan Güell / Europa, al barri de Les Corts.
A Gràcia, el vial ubicat entre la carretera del Carmel i l’Avinguda de Pompeu Fabra serà batejat amb el nom de Josefina Torrens Illa (1902-2006): és considerada una de les pioneres de la natació a Catalunya i fou nedadora destacada del Club Natació Barcelona. Va guanyar diverses competicions i al 1932 va guanyar la Travessia del Port de Barcelona. Fou també una dona feminista i socialment compromesa.
A més d’aquests quatre noms de dones, el Nomenclàtor ha aprovat el nom de ‘Treballadores de la Numax’ per a l’interior d’illa entre els carrers Sicília, Rosselló i Sardenya i la Plaça de la Sagrada Família, on antigament estaven situats els cinemes Niza. Numax, situada en el mateix emplaçament, fou una antiga fàbrica d’electrodomèstics en què la majoria de mà d’obra eren dones, que van protagonitzar una llarga lluita per millorar les condicions laborals. Les treballadores foren les protagonistes d’un documental, finançat per elles mateixes, de Joaquim Jordà.
Dolors Canals i Farriols (1913-2010) també formarà part del Nomenclàtor de la ciutat al districte de Sant Andreu. Nomenada per el Ministeri de Treball de la República delegada a Catalunya per a organitzar totes les escoles bressol de guerra, formant equips interdisciplinaris a cada una, vetllant per a la educació, salut, higiene, alimentació i tots els aspectes crucials per als infants entre 0 i 6 anys. La seva trajectòria professional, considerada pedagògicament com a modèlica, es va veure trucada poques setmanes desprès d’haver-se casat quan, ocupada Barcelona, ella i el seu marit emprengueren el camí de l’exili com tantes altres persones. Donarà nom al passatge situat entre la Plaça d’Albert Badia i Mur i el carrer Bonaventura Gispert.
D’altres canvis destacats aprovats avui per la ponència del Nomenclàtor son la substitució, a la Barceloneta, del nom del carrer Almirall Churruca pel de Miquel Pedrola, que va néixer a Barcelona el 22 de juny de 1917 i va morir al Front d’Aragó el 8 de setembre de 1936 als 19 anys. Va ser un activista polític i milicià antifeixista català, militant del Bloc Obrer i Camperol (BOC) al que va entrar a formar part amb només quinze anys. L’any 1933 va ser nomenat membre del Comitè Executiu de les joventuts del BOC durant el II Congrés i a partir de la unificació del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) com a resultat de la fusió BOC-IC va passar a formar part de la nova formació.
També s’ha aprovat el nom d’Agustí Piñol per una placeta situada a l’accés del parc de la Creueta, a Gràcia. Piñol (1898-1974) fou pessebrista i un dels vigilants de la pedrera del Coll. En els seus temps lliures va construir un pessebre mòbil que va convertir-se en una atracció molt estimada per als veïns i veïnes de l’entorn.
A Gràcia també, s’ha aprovat posar el nom de Placeta de l’Alzina a l’espai situat davant del número 62 del carrer Encarnació i el carrer Manrique de Lara. També a Gràcia s’ha donat llum verda al nom de Jardí dels Arabescos a l’espai situat al carrer Vallcarca, a l’alçada dels números 111-117.
Paraules claunomenclator/