Servei de Premsa
12/11/2024
[INCLOU MATERIAL AUDIOVISUAL] Barcelona capta 7,6M€ dels fons europeus NextGeneration per atendre 200 persones sense llar
05/11/2022
Temps estimat de lectura: 5 minuts
L’Ajuntament de Barcelona, HOGAR SÍ i Provivienda han formalitzat un conveni de col·laboració pels propers tres anys que permetrà mobilitzar nous recursos destinats íntegrament a persones en situació de sensellarisme
La ciutat ja compta actualment amb unes 2.800 places per allotjar persones sense llar i en destina anualment 43 milions d’euros, un increment important en els últims anys que ha permès contenir l’augment d’aquesta problemàtica social
Barcelona ha aconseguit captar 7,6 milions d’euros dels fons NextGeneration que atorga la Unió Europea que es destinaran íntegrament a atendre unes 200 persones sense llar que actualment viuen a la ciutat. El projecte social ‘Drets a l’habitatge’ estarà liderat per HOGAR SÍ i Provivienda, que actuaran en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona gràcies al conveni que han signat i que contempla diverses actuacions durant els propers tres anys. La signatura d’aquest conveni sorgeix del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, que en total preveu la inversió d’uns 25 milions d’euros en el conjunt de l’Estat per realitzar projectes similars a les ciutats d’Avilés, Barcelona, Cartagena, Gijón, Madrid, Mallorca, Múrcia i Sevilla.
En el cas de la ciutat de Barcelona, el compromís entre l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS), HOGAR SÍ i Provivienda passa per captar nous habitatge en el mercat i facilitar ajudes econòmiques que permetin allotjar unes 175 persones en situació de sensellarisme. Un total de 75 places seran per afavorir el procés cap a la vida autònoma de persones que portin més de tres anys de trajectòria en centres residencials ja existents, mentre que 100 places més es dedicaran exclusivament a persones amb una trajectòria inferior als tres mesos en situació de carrer o bé en algun dels recursos de primera acollida que igualment existeixen a la ciutat. El conveni també donarà cobertura social a d’altres 18 persones que actualment ja viuen en algun pis del programa HousingFirst a la ciutat. En resum, la importància del projecte rau no només en el volum de persones que s’atendran, sinó també en l’aposta per la desinstitucionalització en l’atenció a les persones sense llar.
Fruit del conveni, l’Ajuntament de Barcelona es compromet a aportar l’experiència i el coneixement en matèria de sensellarisme a la ciutat, afavorir la coordinació amb els diferents professionals dels serveis municipals que col·laboren en el projecte i facilitar la selecció de les persones candidates a formar part de cadascun dels diferents perfils d’atenció, entre d’altres aspectes. HOGAR SÍ i Provivienda, per la seva banda, es comprometen a aportar el pressupost necessari per a l’execució del projecte, per a la qual cosa està prevista la contractació d’una trentena de professionals, així com la captació dels habitatges, aportar els recursos econòmics per afavorir el procés d’autonomia de les persones ateses i realitzar el necessari acompanyament socioeducatiu per a la consecució de la major autonomia possible de les prop de 200 persones que es beneficiaran del projecte.
El repte és la prevenció
L’Ajuntament de Barcelona i la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL), formada per una quarantena d’entitats socials que tenen programes d’atenció al sensellarisme a la ciutat, disposen de nombroses dades i indicadors qualitatius sobre l’evolució d’aquest fenomen durant els últims anys. Així, malgrat que des de l’any 2015 i fins a l’actualitat el nombre de places en programes residencials o d’allotjament ha passat de 1.672 a unes 2.800 (+67%) i que el pressupost municipal anual destinat a aquests programes ha crescut des dels 27 milions d’any 2014 fins als 43 milions actuals (+59%), el nombre de persones en situació de sensellarisme també ha anat creixent des de les 693 persones dormint al carrer que es detectaven l’any 2015 fins a les 1.056 que es van detectar el passat mes de setembre (+52%). És a dir, malgrat que cada cop s’atenen més persones, l’increment dels recursos municipals només ha servit per a frenar o contenir l’increment d’una realitat que necessita d’un abordatge integral des del conjunt de les administracions i des de les polítiques públiques.
De fet, segons les dades més recents que té l’Ajuntament i la XAPSLL, només un 10% de les persones residents o usuàries dels serveis que ja funcionen actualment a Barcelona han viscut des de sempre a la ciutat, i fins a un 50% porta menys de cinc anys al municipi. Aquestes dades constaten igualment que les persones migrades pateixen en major mesura l’exclusió de l’habitatge, o bé que existeix una dinàmica de mobilitat cap al centre de la metròpolis a mesura que s’agreugen els problemes d’accés a l’habitatge. En tot cas, les noves places obertes en els últims anys aposten per una atenció cada cop més individual i personalitzada, donant prioritat a l’autonomia i la intimitat de les persones, amb places que es concentren en pisos i habitacions individuals o petites. Per exemple, s’han creat recursos específics per a dones com són La Llavor i La Violeta i d’altres per a perfils joves o persones amb addicions, entre d’altres projectes pioners a nivell estatal.
En qualsevol cas, el repte actual passa per la prevenció, atès que és necessari reduir el flux de persones que es queden sense llar i millorar la prevenció terciària perquè les persones ateses no tornin a caure en una situació de sensellarisme. Per fer-ho possible és necessari lluitar contra la precarietat laboral, una millor acollida de les persones migrades i sol·licitants d’asil i refugi, una limitació dels preus de l’habitatge i l’extensió de la protecció social a través d’eines com l’Ingrés Mínim Vital (IMV) o la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) en el cas de Catalunya, totes elles mesures que van més enllà de les administracions locals. De fet, el nou contracte programa de serveis socials signat entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya reconeix per primera vegada la implicació de l’administració autonòmica en la dotació pressupostària dels serveis d’atenció a persones sense llar que existeixen a la ciutat de Barcelona i que fins ara ha sufragat en solitari l’Ajuntament. En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya aportarà aquest any uns 5,5 milions d’euros per al finançament de recursos ja existents.
Material audiovisual
Representant de Provivienda i Hogar Sí – VÍDEO – https://ajbcn2017videoscomunicacio.s3.eu-west-1.amazonaws.com/PREMSA/221103_AV_SignaturaConveniSensellarisme/Nuevas/221103_AV_SignaturaConveniSensellarisme_16-9_2.mp4
Representant de Provivienda i Hogar Sí – ÀUDIO- https://ajbcn2017videoscomunicacio.s3.eu-west-1.amazonaws.com/PREMSA/221103_AV_SignaturaConveniSensellarisme/Nuevas/221103_AV_SignaturaConveniSensellarisme_16-9_2.wav
Sònia Fuertes – VÍDEO CATALÀ – https://ajbcn2017videoscomunicacio.s3.eu-west-1.amazonaws.com/PREMSA/221103_AV_SignaturaConveniSensellarisme/Nuevas/221103_AV_SignaturaConveniSensellarisme_16-9_So%CC%80nia+Fuertes_CAT.mp4
Sònia Fuertes – ÀUDIO CATALÀ – https://ajbcn2017videoscomunicacio.s3.eu-west-1.amazonaws.com/PREMSA/221103_AV_SignaturaConveniSensellarisme/Nuevas/221103_AV_SignaturaConveniSensellarisme_16-9_So%CC%80nia+Fuertes_CAT.wav
Sònia Fuertes – VÍDEO CASTELLÀ – https://ajbcn2017videoscomunicacio.s3.eu-west-1.amazonaws.com/PREMSA/221103_AV_SignaturaConveniSensellarisme/Nuevas/221103_AV_SignaturaConveniSensellarisme_16-9_So%CC%80nia+Fuertes_CAST.mp4
Sònia Fuertes -ÀUDIO CASTELLÀ – https://ajbcn2017videoscomunicacio.s3.eu-west-1.amazonaws.com/PREMSA/221103_AV_SignaturaConveniSensellarisme/Nuevas/221103_AV_SignaturaConveniSensellarisme_16-9_So%CC%80nia+Fuertes_CAST.wav
Recursos signatura – https://ajbcn2017videoscomunicacio.s3.eu-west-1.amazonaws.com/PREMSA/221103_AV_SignaturaConveniSensellarisme/221103_AV_SignaturaConveniSensellarisme_16-9_So%CC%80nia+Fuertes_CAT.mp4
Paraules clauhabitatge/ sensellarismeç/