L’Ajuntament demana a la Generalitat que estengui a tot Catalunya el model d’atenció a les drogodependències de Barcelona

16/12/2022 | Imprimeix

Temps estimat de lectura: 4 minuts

Barcelona concentra 10 sales de consum injectat supervisat enfront les 4 que hi ha a la resta de Catalunya, tot i que per exemple el 23% de les persones usuàries del CAS Baluard provenen de fora de la ciutat

El centre d’acollida per a persones sense llar amb addiccions únic a l’Estat que hi ha a Barcelona ha aconseguit que unes 60 persones recuperin la seva autonomia sense que la seva obertura hagi provocat cap increment dels conflictes veïnals

L’Ajuntament de Barcelona ha demanat a la Generalitat de Catalunya que estengui el model d’atenció a les persones amb drogodependències propi de la ciutat a la resta de Catalunya, especialment a l’àrea metropolitana, un cop comprovat que funciona i és útil per millorar l’estat de salut de les persones ateses sense que això comporti un increment de la conflictivitat social, sinó més aviat tot el contrari. La petició arriba després que la ciutat, gràcies a la feina de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), hagi aconseguit demostrar la idoneïtat i la utilitat d’un equipament específic per allotjar persones sense llar amb addiccions, un tipus de recurs que no existeix a cap indret més de l’Estat i que l’Ajuntament va obrir ara fa dos anys i mig, en plena pandèmia de la Covid-19 per garantir que el conjunt de la població podia confinar-se.

En aquests dos anys i mig, el centre d’acollida per a persones amb drogodependències va traslladar-se del districte de Les Corts al d’Horta-Guinardó i, malgrat les queixes inicials d’algunes persones per la instal·lació d’un equipament d’aquest tipus, el temps transcorregut fins ara permet afirmar que el seu funcionament no ha alterat la convivència ciutadana i és del tot compatible amb la resta d’activitats que ja hi havia, ja sigui el funcionament d’una escola o el necessari descans veïnal, entre d’altres. De fet, l’existència d’un equip permanent de coordinació, vigilància i seguiment amb el districte d’Horta-Guinardó i el treball conjunt de les diferents àrees municipals implicades ha permès garantir el funcionament del nou equipament i, a la vegada, que les preinscripcions pel curs de P3 en l’escola pública propera s’incrementin d’un any per altre de les 12 a les 22 sol·licituds com a primera opció, mentre que a la resta de cursos de Primer a Cinquè s’han produït fins a 14 peticions de nous ingressos.

En aquests dos anys i mig, el centre d’acollida ha atès 213 persones diferents que en total han cursat fins a 334 estades. Actualment la meitat de les persones residents són dones i, a més a més, al voltant del 60% s’hi estan entre un i sis mesos, que és el temps d’estada més habitual. Des de la seva obertura, un total de 60 persones han completat amb èxit el seu procés de millora d’autonomia i han aconseguit sortir del recurs amb els objectius assolits, la qual cosa implica una estabilització del consum de drogues que els permet recuperar part de la seva autonomia i seguir avançant en aquesta direcció. Aquest tipus de sortida pot ser cap a un habitatge privat, compartir pis amb d’altres persones, passar a viure en un pis d’inserció, l’ingrés en una comunitat terapèutica, recuperar el vincle familiar o ingressar en algun altre centre de la xarxa per a persones sense llar que no permeten el consum de substàncies dins del recurs, entre d’altres. En qualsevol cas, això implica que al voltant del 30% de les persones que viuen en aquest equipament milloren de manera notable la seva situació fins a assolir uns guanys evidents en la seva autonomia vital, la qual cosa demostra no només que aquest tipus d’equipament és necessari, sinó que també era imprescindible per abordar la situació de les persones sense llar que pateixen una situació de drogodependència. A més a més, entre el conjunt de les persones residents també s’ha pogut verificar que es produeix un descens notable en el consum de drogues que es pot xifrar entre el 50% i el 70%, segons la substància.

La presentació d’aquestes dades permet a l’Ajuntament de Barcelona insistir en la necessitat que la Generalitat de Catalunya posi en funcionament més equipaments d’aquest tipus en el conjunt de l’àrea metropolitana, amb l’objectiu de fer de l’abordatge de les drogodependències una política de país que vagi més enllà de les fronteres de la ciutat, atès que el tràfic de drogues va igualment molt més enllà dels límits de qualsevol ciutat. De fet, fins al 10% de les persones residents a l’equipament obert a Barcelona provenien d’altres municipis, ja fos Badalona, Calella o Sant Adrià de Besós. El centre d’acollida, que té capacitat per a unes 50 persones, suposa una inversió anuals d’uns 2,5 milions d’euros que fins ara ha pagat íntegrament l’Ajuntament de Barcelona. La Generalitat s’ha compromès a pagar un 25% d’aquesta inversió.

Hi ha una altra dada que demostra la necessitat d’estendre la xarxa d’atenció a les drogodependències més enllà de la ciutat de Barcelona. Al Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) a les drogodependències Baluard, per exemple, com a mínim el 23% de les persones ateses viuen fora de la ciutat. Ara bé, mentre que Barcelona concentra fins a 10 sales de consum injectat supervisat, a la resta de Catalunya només n’hi ha 4. Igualment, el 6,5% dels inicis de tractament que es registren a Baluard són de persones que no viuen a la ciutat.

Tot plegat es produeix en un context en què el Servei de Prevenció i Atenció a les Drogodependències (SEPAD) de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha augmentat el seu pressupost un 82% durant els últims quatre anys, en passar d’invertir 5,89 milions d’euros l’any 2017 als 10,71 milions d’euros de l’any 2021. Això no només ha permès l’obertura del centre d’acollida pioner a l’Estat, sinó que l’Ajuntament ha incidit en el reforç d’altres serveis vinculats al SEPAD com per exemple l’ampliació aquest mes de novembre del nombre d’educadors i d’educadores de carrer fins a les 31 persones respecte a les 23 que hi havia fins ara, la qual cosa permet reforçar i ampliar l’atenció en totes les franges horàries, també durant les nits i els caps de setmana i dies festius.