Servei de Premsa
18/09/2024
Barcelona celebra una jornada de sensellarisme per reflexionar sobre els serveis i reptes en aquest àmbit
31/01/2023
Temps estimat de lectura: 5 minuts
Aquesta jornada és el marc de trobada idoni per compartir els avenços, les iniciatives, els serveis i els projectes endegats en els darrers anys
Malgrat que cada cop s’atenen més persones, l’increment dels recursos municipals ha servit per a frenar o contenir l’increment d’una realitat que necessita d’un abordatge integral
L’Ajuntament de Barcelona celebra aquest dimarts i dimecres la jornada ‘Sensellarisme a Barcelona. Polítiques públiques en l’àmbit local’, a l’Auditori de l’ONCE. Aquesta jornada és el marc de trobada idoni per compartir els avenços, les iniciatives, els serveis i els projectes endegats en els darrers anys en aquest àmbit. En concret, en aquesta trobada s’abordaran aspectes com l’impacte en els drets en el sensellarisme i el dret a l’habitatge a Europa; el model d’acompanyament i atenció a les persones sense llar a Barcelona; l’acció social a l’espai públic, i els reptes i aprenentatges dels serveis municipals d’acció social a l’espai públic. A més a més, també s’organitzen tallers simultanis sobre temàtiques com sensellarisme femení, mirades d’empoderament, sensellarisme i comunitat i sensellarisme i accés a drets.
Participen en la jornada la quarta tinenta d’alcalde i responsable de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, Laura Pérez; la comissionada d’Acció Social, Sonia Fuertes; l’investigador de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, Albert Sales; la jurista Maria José Aldanas de FEANTSA, així com equips especialitzats i direccions de l’àmbit de sensellarisme i espai públic de l’IMSS, les entitats de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) i persones amb experiència de vida al carrer.
Uns recursos que no han parat de créixer
El sensellarisme és una problemàtica cada cop més present entre les preocupacions de la ciutadania i una realitat que no ha deixat de créixer. En paral·lel, els recursos que l’Ajuntament de Barcelona dedica a l’atenció i l’acompanyament de les persones sense llar tampoc han parat de créixer. Sovint, el drama de les situacions individuals i la intensitat en què els problemes estructurals generen pobresa i exclusió ha invisibilitzat la feina que es fa a la ciutat per millorar la vida de moltes persones ateses i acompanyades pels serveis municipals.
Davant dels reptes que plantegen el mercat de l’habitatge, la precarietat laboral, la falta d’oportunitats i les exclusions que viuen les persones migrants i les llacunes dels sistemes de garantia de rendes, l’Ajuntament de Barcelona referma el compromís de millora dels serveis, d’atendre més i millor a les persones que s’han quedat sense llar, d’impulsar mecanismes de coordinació amb altres administracions i d’atendre a persones que veuen els seus drets vulnerats cada dia a la ciutat.
Per això, les jornades es plantegen generar debat i coneixement compartit sobre les polítiques per combatre el sensellarisme a Barcelona, així com presentar la situació del sensellarisme a Barcelona d’acord amb les dades generades pels serveis municipals. També, és un marc ideal per a presentar els principals estudis sobre la problemàtica del sensellarisme a Barcelona i la seva Àrea Metropolitana, i alhora fixar els reptes compartits per actors públics i privats per fer front al sensellarisme en els pròxims anys. També, situar les potencialitats i límits les de les polítiques des de l’àmbit local.
Els debats són un espai per visibilitzar i posar en valor el treball i l’evolució de l’atenció municipal a les persones sense llar a la ciutat de Barcelona i compartir i donar a conèixer el el model d’actuació de la de la ciutat en l’àmbit del sensellarisme i l’evolució del Programa Municipal d’Atenció a les Persones Sense Llar de Barcelona des de la seva creació (2005) fins l’actualitat.
En aquest àmbit també es presentarà l’experiència de Barcelona en el desplegament de polítiques “Housing First”, i es compartirà i donarà a conèixer el treball d’acció social a l’espai públic per part dels equips especialitzats, així com reconèixer la tasca dels equips professionals i fer valdre la innovació social i els espais de coproducció amb el teixit social.
A més, durant els dos dies de les jornades a la mateixa seu de l’ONCE es poden visitar exposicions entorn del sensellarisme femení i l’evolució de la intervenció en sense llar a la ciutat.
1.080 persones sense llar i més recursos que mai
L’Ajuntament de Barcelona i la XAPSLL, formada per una quarantena d’entitats socials que tenen programes d’atenció al sensellarisme a la ciutat, disposen de nombroses dades i indicadors qualitatius sobre l’evolució d’aquest fenomen durant els últims anys. Així, malgrat que des de l’any 2015 i fins a l’actualitat el nombre de places en programes residencials o d’allotjament ha passat de 1.672 a unes 2.800 (+67%) i que el pressupost municipal anual destinat a aquests programes ha crescut des dels 27 milions l’any 2014 fins als 43 milions actuals (+59%), el nombre de persones en situació de sensellarisme també ha anat creixent des de les 693 persones dormint al carrer que es detectaven l’any 2015 fins a les 1.056 que es van detectar el passat mes de setembre (+52%). Les persones comptabilitzades pel SASSEP el desembre de 2022 apunten la presència de 1.080 persones sense llar a la ciutat. És a dir, malgrat que cada cop s’atenen més persones, l’increment dels recursos municipals només ha servit per a frenar o contenir l’increment d’una realitat que necessita un abordatge integral des del conjunt de les administracions i des de les polítiques públiques.
De fet, segons les dades més recents que té l’Ajuntament i la XAPSLL, només un 10% de les persones residents o usuàries dels serveis que ja funcionen actualment a Barcelona han viscut des de sempre a la ciutat, i fins a un 50% porta menys de cinc anys al municipi. Aquestes dades constaten igualment que les persones migrades pateixen en major mesura l’exclusió de l’habitatge, o bé que existeix una dinàmica de mobilitat cap al centre de la metròpolis a mesura que s’agreugen els problemes d’accés a l’habitatge. En tot cas, les noves places obertes en els últims anys aposten per una atenció cada cop més individual i personalitzada, donant prioritat a l’autonomia i la intimitat de les persones, amb places que es concentren en pisos i habitacions individuals o petites. Per exemple, s’han creat recursos específics per a dones com són La Llavor i La Violeta i d’altres per a perfils joves o persones amb addiccions, entre d’altres projectes pioners en l’àmbit estatal.
En qualsevol cas, el repte actual passa per la prevenció, atès que és necessari reduir el flux de persones que es queden sense llar i millorar la prevenció terciària perquè les persones ateses no tornin a caure en una situació de sensellarisme. Des del passat mes de novembre, la ciutat de Barcelona compta amb el nou Centre d’Acolliment d’Emergències (CAE) al Poblenou i amb el nombre més gran de places estructurals per allotjar persones sense llar de la seva història: 2.800 enfront de les 2.000 que hi havia l’any 2018.
Paraules clausensellarisme/