La comunitat educativa de la xarxa de bressol municipal –formada per 25.000 persones- uneix esforços per afrontar la crisi climàtica : Servei de Premsa

La comunitat educativa de la xarxa de bressol municipal –formada per 25.000 persones- uneix esforços per afrontar la crisi climàtica

01/02/2023



Temps estimat de lectura: 6 minuts

L’Ajuntament impulsa una estratègia amb 47 actuacions de diferents àmbits: naturalització d’espais, transició energètica, confort tèrmic, gestió de residus, alimentació sostenible, i educació ambiental

“Bressols pel Clima” incorpora la importància de les vides de la petita infància en les polítiques pel clima, ja que és un dels col·lectius vulnerables que pateixen i patiran els impactes de la crisi climàtica al llarg de les seves vides de manera més injusta i sense ser-ne responsables

Les accions previstes inclouen instal·lar cobertes verdes, crear refugis climàtics, augmentar les instal·lacions de generació d’energia renovable, impulsar la creació de comunitats energètiques, establir espais fixes d’intercanvi de roba, joguines i utensilis diversos de criança, i col·locar pàrquings bici a totes les bressols

La comunitat educativa que conformen les 103 escoles bressol municipals de Barcelona, és a dir les prop de 1.000 educadores els 9.000 infants i les seves famílies – que sumen al voltant de 25.000 persones-  així com l’Ajuntament de Barcelona, titular d’aquesta xarxa d’equipaments educatius, han decidit unir esforços en una estratègia comuna per afrontar la crisi climàtica. Avui es presenta públicament l’estratègia de les escoles bressol municipals per la justícia climàtica: “Bressols pel Clima”. Aquesta estratègia és un full de ruta que concreta un total de 47 actuacions a desplegar des d’avui en totes i cadascuna de les 103 escoles bressol de la xarxa municipal, accions que aborden l’emergència climàtica des de sis eixos diferents: naturalització d’espais, transició energètica, confort tèrmic, gestió de residus, alimentació sostenible, i educació ambiental.

La comunitat educativa de les escoles bressol municipals se suma així al Pla d’Acció per l’Emergència Climàtica, que Barcelona va dissenyar a partir de la declaració d’emergència climàtica del 15 de gener de 2020. Les bressols municipals, com a servei i equipament públic, i com a comunitats educatives que són, es comprometen així impulsar transformacions cap a una ciutat més verda, més sostenible i climàticament més justa. I ho fan posant una atenció molt especial a la petita infància, que és un dels col·lectius més vulnerables davant d’aquesta crisi climàtica.

La petita infància representa el 4% de la població barcelonina total. A Barcelona hi viuen 34.773 infants de 0-3 anys, i si es té en compte la població fins a sis anys (és a dir, la generació de la primera infància) a Barcelona hi viuen 72.257 infants, segons dades del padró de 2022. Aquesta mainada és doblement vulnerable, perquè pateix l’emergència climàtica en el present, però a més a més, és també el grup d’edat que més sofrirà i de la manera més injusta les conseqüències de la crisi climàtica en el futur i al llarg de la seva vida, sense haver-ne tingut cap responsabilitat. Per aquest motiu les escoles bressol municipals, que fins ara havien actuat de manera aïllada, fent gestió ambiental en tot allò que tenien a l’abast en el seu àmbit més proper, han decidit coordinar tota una estratègica conjunta i sistematitzar tot un seguit d’accions i bones pràctiques per plantar cara amb més contundència a l’emergència climàtica. Si bé algunes de les actuacions ja s’estan implantant, es tracta d’un full de ruta a desplegar amb horitzó 2030, coincidint també amb el calendari establert pel Pla d’Acció per l’Emergència Climàtica, que és el marc establert a la ciutat de Barcelona pel que fa a l’acció climàtica.

 

 

Natura, energia, temperatura, residus, alimentació, i educació

Així doncs, aquestes són algunes de les accions que desplega l’estratègia “Bressols pel Clima” distribuïdes en els sis eixos:

 

  1. Patis verds i oberts, i cobertes verdes

Les escoles bressol tenen espais verds propis que poden esdevenir elements vertebradors i connectors del verd urbà existent. Aquest eix preveu renaturalitzar els patis de les escoles bressol plantant-hi arbres i altres plantes, i obrir-los al conjunt de la ciutadania, consolidant així  el programa “Patis oberts al barri”. A més, s’habilitarà un nou servei itinerant de jardineria, amb empreses d’economia social i solidària per garantir la cura del verd durant tot l’any, complementant el que ja fan les comunitats educatives de les bressol.

També preveu explorar el camp de les cobertes verdes. Actualment no hi ha cap bressol municipal amb coberta verda. Amb tot, s’han identificat cobertes que es podrien naturalitzar, algunes de les quals estan situades en entorns de la ciutat amb dèficit de verd urbà. La primera de les cobertes verdes en una escola bressol municipal serà la de la futura EBM Pere Calafell, que obrirà el proper curs 2023-2024, i que ara es troba en construcció.

 

  1. Transició energètica amb bressols consumidores i generadores d’energia renovable

Actualment algunes de les escoles bressol municipals ja disposen instal·lacions d’energia renovable o bé tenen contracte amb l’empresa pública Barcelona Energia. En concret, existeixen 58 instal·lacions solars tèrmiques, 4 bressols amb plaques fotovoltaiques, i 83 escoles bressol tenen contracte amb l’empresa pública Barcelona Energia. Ara bé, les actuacions en aquest àmbit preveuen incrementar progressivament les instal·lacions de generació d’energia renovable als equipaments de les bressols, i alhora impulsar la creació de comunitats energètiques a les escoles bressol prioritzant els edificis compartits amb l’IMHAB. En aquests moments ja s’està treballant per crear-ne en les bressols que obriran properament als barris de Trinitat Nova, Sant Andreu i La Marina del Prat Vermell.

 

  1. Confort tèrmic i refugis climàtics

A data d’avui cap escola bressol municipal forma part de la xarxa de refugis climàtics de la ciutat. Però l’estratègia “Bressols pel Clima” estudiarà quines escoles, i quins dels seus patis, podrien incorporar-se a aquesta xarxa tenint en compte la idoneïtat geogràfica i per a la infància. Està previst que el proper estiu s’incorporin a la xarxa de refugis climàtics els primers cinc patis de bressol. Aquest eix també aborda la qüestió del confort tèrmic de les escoles i la necessitat de fer un bon manteniment dels equips de climatització, i si cal, millorar l’eficiència energètica dels equipaments educatius.

 

  1. Reducció, reutilització i reciclatge

Ja existeixen bones pràctiques impulsades per algunes de les comunitats educatives de les bressols de Barcelona en matèria de residus, reciclatge, reducció i reutilització. Per exemple: 4 de cada 10 bressols participen o organitzen algun tipus de mercat d’intercanvi de roba, joguines i utensilis diversos de criança, una iniciativa que contribueix a la reducció del consum i que té un fort component didàctic relacionat amb la reutilització i la reducció de residus. L’estratègia “Bressols pel Clima” vol estendre i sistematitzar les experiències existents perquè totes les escoles bressol tinguin algun format de mercat d’intercanvi, establint espais fixes d’intercanvi de materials.

 

  1. Alimentació. Menjar sostenible i saludable

En el marc de l’Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible, de la qual les escoles són un dels agents clau per al foment d’un sistema alimentari més just i sostenible, la xarxa de bressol vol consolidar la seva aposta pels aliments de proximitat i ecològics que actualment ja està en un 90% dels productes dels menús. El fet que totes les escoles bressol disposin d’una cuina pròpia facilita l’elaboració diària dels menús, i per tant l’ús de productes frescos i de temporada. En aquest eix les actuacions previstes estan orientades a consolidar les pràctiques ja existents, millorant alguns aspectes com incrementar la presència de proteïnes vegetals en els menús, oferir a les famílies recomanacions sobre menús sostenibles per complementar la resta d’àpats de la mainada durant el dia, realitzar tallers amb estratègies per evitar el malbaratament alimentari, o establir relació directa amb els compostadors del barri per fer arribar les restes de menjar per generar compost. Per altra banda, també es treballarà en reduir el malbaratament alimentari, seguint les indicacions tècniques de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

 

  1. Educació. Sensibilització ambiental i hàbits

Actualment 27 escoles bressol municipals formen part de la xarxa Escoles + Sostenibles i Compromís per la justícia climàtica. L’objectiu de l’estratègia “Bressols pel Clima” és incorporar totes les bressols a aquesta xarxa amb accions concretes dins dels seus projectes educatius. També es dissenyaran formacions climàtiques i ambientals adreçades als equips educatius i les direccions de les escoles. Es garantirà també que totes les bressols tinguin pàrquings de bicicletes grans i petites, i de patinets, per facilitar l’ús per part de les famílies, i es promouran modes de transport sostenibles per arribar a les EMB entre tota la comunitat educativa.





Paraules clau
bessols/ Clima/