La satisfacció de viure a Barcelona es manté en un notable, amb una nota mitjana de 7,2 : Servei de Premsa

La satisfacció de viure a Barcelona es manté en un notable, amb una nota mitjana de 7,2

24/07/2023



Temps estimat de lectura: 6 minuts

La satisfacció de viure a Barcelona es manté un any més en un notable, amb una nota mitjana de 7,2, i la ciutadania aprova la gestió municipal amb un  5,7, una nota que es manté constant els darrers anys. Es tracta de dos dels indicadors que mesuren l’estat de la ciutat i que estan inclosos en l’Enquesta de Serveis Municipals, la mostra demoscòpica més àmplia i amb més antiguitat que es fa a la ciutat.

L’enquesta, inclosa en el Pla d’Estudis Sociològics, és un treball que es fa anualment, des de 1985, a partir de l’entrevista domiciliària a més de 6.000 barcelonins i barcelonines amb l’objectiu de conèixer la seva opinió sobre la ciutat, la gestió municipal i l’avaluació dels diferents serveis oferts per l’Ajuntament. El treball de camp, les entrevistes, es van fer entre el 19 de gener i el 17 d’abril.

El fet que la ciutadania valori amb un 5,7 la gestió de l’Ajuntament, fa que continuï sent l’administració més ben valorada de les tres. En el cas de la Generalitat de Catalunya, la ciutadania valora la seva gestió amb un 5,6, mentre que puntuen amb un 5,1 la del Govern espanyol. La gestió que se’n fa dels recursos econòmics continua sent positiva, amb un 43% que creu que l’Ajuntament els administra bé o molt bé.

 

Tot i que els problemes econòmics continuen sent el que més afecta, a nivell personal, a la ciutadania, la inseguretat, la neteja i l’accés a l’habitatge se situen com els tres principals problemes de Barcelona. La inseguretat, amb el 22,7% de les respostes, encapçala les preocupacions ciutadanes, acompanyada de la neteja, amb el 13,2% de les mencions. Ressorgeix amb força la problemàtica de l’accés a l’habitatge, que amb un 9,6% de respostes es consolida com a tercera preocupació ciutadana.

 

Pel que fa a les expectatives de futur, l’optimisme es manté majoritari (el 57,4% creu que la ciutat millorarà i el 25,7% que empitjorarà). Es detecta, enguany, una disminució dels pessimistes.

 

Dels vint-i-sis serveis municipals, la ciutadania en fa, en conjunt, una bona valoració. A la franja alta, bombers i biblioteques públiques continuen sent els serveis més ben valorats per la ciutadania, amb un 8 i 7,8 respectivament i un comportament estable respecte als anys anteriors. La neteja i la seguretat, tan a nivell de barri com de ciutat, aproven. Suspenen la circulació i l’aparcament, amb un 4,9 i un 3,9, respectivament.

 

El Baròmetre post-electoral mostra un augment de l’optimisme respecte la ciutat i la seva gestió

El Baròmetre post-electoral, corresponent al mes de juny i fet un cop ja celebrades les eleccions del 28M, mostra un augment de l’optimisme respecte a la ciutat, de certa recuperació de la situació econòmica després de mesos d’incertesa així com una millora de la valoració que la ciutadania fa de la ciutat i de la gestió municipal. En aquest cas, el treball de camp es va fer  just després de les eleccions i abans de l’elecció del nou alcalde, del 30 de maig al 8 de juny, a través de 800 entrevistes telefòniques a barcelonines i barcelonins amb dret a vot a les municipals.

 

El 30% de les persones entrevistades consideren que la ciutat ha millorat, la qual cosa suposa gairebé deu punts més que fa sis mesos, mentre que el 58% entrevistats consideren que Barcelona ha empitjorat el darrer any. La reducció de la incertesa econòmica dels darrers anys ajuda en aquesta millora de la percepció de l’evolució de la ciutat que, registra la millor dada dels darrers quatre anys, marcats per la pandèmia i per la situació de guerra a Europa. De cara al futur augmenten els qui pensen que la ciutat millorarà (56%), i disminueixen els qui pensen que empitjorarà (21,4%), 12 punts menys que fa un any. Destaca, a més, que hi ha més optimisme pel futur de Barcelona que per Catalunya o Espanya.

 

Hi ha una millora de la valoració de la gestió municipal que la situa com la institució més ben valorada. El 42,4% dels entrevistats consideren que la gestió de l’Ajuntament de Barcelona és bona o molt bona, un 12,6% normal, i un 42,7% son crítics.

La valoració del govern espanyol registra enguany un empat entre partidaris i detractors (40% i 41,9% respectivament), fet que converteix la Generalitat en la institució de govern pitjor valorada, amb un 37% de partidaris i un 42% de detractors.

Enguany s’ha demanat pel coneixement i per la valoració dels caps de llista que han obtingut representació al consistori en les darreres eleccions municipals. Xavier Trias obté la millor nota amb un 5,3, seguit d’Ernest Maragall amb un 5,1. A continuació se situa Jaume Collboni, amb un 4,6 i Ada Colau amb un 4,5. A més distància, Daniel Sirera obté un 2,9, i Gonzalo del Oro-Pulido, és el líder pitjor valorat amb un 1,4.

 

Pel que fa a l’estat actual de l’economia a Barcelona, prop del 40% dels enquestats considera que és bo, davant un 42% que el valora negativament i amb una tendència positiva, si es compara amb ara fa un any. Les perspectives de futur son molt bones amb un 56% d’optimistes i un 20% de pessimistes. Una tendència favorable que també es veu a nivell de la situació econòmica de la llar dels entrevistats i de l’evolució el mercat laboral.

 

L’interès amb què la ciutadania va seguir la campanya electoral del 28M va baixar significativament respecte el 2019. Prop d’un 38% diuen haver-la seguit amb molt o bastant interès (57% ara fa quatre anys). El 35% l’ha seguit amb poc interès i el 21% amb cap interès.

Destaca l’abstencionisme entre els més joves (26% mai vota) i les persones estrangeres i nacionalitzades espanyoles: d’aquestes, el 38% afirma que no va anar a votar.

Més enllà dels abstencionistes, dels que sí que van anar a votar, i respecte a l’opció escollida, quatre de cada deu votants dubtava a quin partit votar, tres de cada deu ho van decidir durant la campanya electoral i el 18% ho va decidir el mateix dia de les eleccions. Un de cada 4 electors afirma que la campanya el va ajudar a decidir el vot.

El projecte de ciutat (40,8%) i la ideologia del partit (37,8%) són els motius fonamentals argumentats per decidir el vot. El candidat o candidata va ser el motiu de pes només pel 16% de les persones entrevistades.

El 45% dels entrevistats es mostren satisfets dels resultats electorals i el 41% insatisfets. Quant a les preferències vers la composició del govern municipal, la majoria de persones entrevistades (25,5%) no saben en quin sentit pronunciar-se. Optaven per un govern en solitari de Trias per Barcelona el 14,7% dels entrevistats, pràcticament empatats (13,4%) amb els qui preferien un govern de coalició dels partits d’esquerres (PSC, Barcelona en Comú i ERC). També es registrava un empat entre els que preferien un govern de PSC i Barcelona en Comú (7%) i els que preferien un govern de Trias per Barcelona amb ERC (6,5%).

Finalment, sobre qui pensaven que havia de ser l’alcalde o alcaldessa de Barcelona tenint en compte el resultat de les eleccions, el 44% creia que Xavier Trias, el 18,3% Jaume Collboni i el 12,7% Ada Colau.

 

Documentació adjunta:

 

 

Consulta de tota la documentació disponible a

 

Aplicacions de consulta interactiva de resultats





Paraules clau
baròmetre/ serveis/