Dones rellevants del món del llibre, de la cultura o de l’entorn veïnal i associatiu, donaran nom a diverses biblioteques de la ciutat : Servei de Premsa

Dones rellevants del món del llibre, de la cultura o de l’entorn veïnal i associatiu, donaran nom a diverses biblioteques de la ciutat

28/02/2024



Temps estimat de lectura: 6 minuts

Les Biblioteques de Barcelona se singularitzen amb els noms dels propis edificis patrimonials o bé s’identifiquen amb noms de figures rellevants del món del llibre, de la cultura o de l’entorn veïnal i associatiu.  En l’actualitat la majoria de les biblioteques porten noms d’homes; per això, des de Biblioteques de Barcelona, la Regidoria de Cultura i Indústries Creatives i els districtes, en aquelles biblioteques que només porten el nom del barri, s’ha volgut impulsar l’assignació de noms propis de dones nascudes a Barcelona o amb un vincle fort amb la ciutat.

 

 

 

Aquest any sis biblioteques de Barcelona actualitzaran el seu nom i inclouran el nom de figures femenines rellevants del món del llibre i la cultura o de l’entorn veïnal i associatiu:


Ana María Moix Meseguer
(Barcelona, 12 d’abril de 1947 – Barcelona, 28 de febrer de 2014)

Editora, escriptora i poeta. Considerada una de les principals veus literàries de l’anomenada Gauche Divine a la Barcelona dels anys seixanta i setanta del segle XX, va conrear diversos gèneres, com la novel·la, la poesia, la literatura infantil i l’assaig, a més de la traducció i l’edició.

La seva poesia, en la línia avantguardista europea, es destaca per la utilització del collage: Baladas para el dulce Jim (1969), No Time for flowers (1971). El 1970 va ser l’única veu de dona representada a l’antologia Nueve novísimos poetas espanyoles.

Els llibres de relats i les novel·les reflecteixen el seu entorn i tenen una càrrega autobiogràfica: Julia (1969), Walter, ¿por qué te fuiste? (1973), Las virtudes peligrosas (1985, premi Ciutat de Barcelona), Vals negro (1995, premi Ciutat de Barcelona).

L’any 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 

Rosa Maria Arquimbau Cardil
(Barcelona, 27 de març de 1909 – Barcelona, 28 de febrer de 1992)

Narradora, comediògrafa i periodista catalana. D’origen humil, va començar a escriure de molt jove. El 1924 va publicar els primers escrits a la revista Joventut Catalana, firmant com Rosa de Sant Jordi. A partir del 1926 escriu al setmanari Dona Catalana, on apareixen els seus primers textos en prosa, a més d’alguns poemes. Amb una visió feminista i avançada per l’època entorn de l’art, l’amor i l’amistat.

Entra en el món de la narració de la mà de Tres contes breus (1928). Segueix escrivint compaginant la seva feina d’escriptora, periodista i treballadora a l’Ajuntament de Barcelona.  Al Teatre Romea es representen diverses obres seves: Amunt i crits (1936), Les dones sàvies (1936) i Maria la Roja (1938).

En finalitzar la guerra civil (1939) s’exilia a París amb el seu marit (el polític Joaquim Girós). El 1945, en tornar de l’exili, no pot recuperar la seva feina estable i segueix escrivint, publica diverses novel·les i escrits, dels quals en destaca la narració Quaranta anys perduts (1971). Passa els darrers anys de la seva vida en una residència de Barcelona, on mor el 28 de febrer de 1992, i deixa algunes obres inèdites.

 

Carmen Laforet Díaz
(Barcelona, 6 de setembre de 1921 – Majadahonda, 28 de febrer de 2004)

Novel·lista nascuda a Barcelona.  Als dos anys, va anar a viure a les illes Canàries. Va tornar a Barcelona el 1939, i hi va estudiar filosofia i dret fins el 1941, quan es trasllada a Madrid, ciutat on va residir la resta de la seva vida.

Va guanyar reconeixement internacional amb la seva primera novel·la, “Nada” (1944), que va ser aclamada com una obra mestra de la literatura espanyola del segle XX. “Nada” va guanyar el Premi Nadal i va captivar els lectors amb la seva narrativa evocadora, i el retrat de la vida quotidiana en la Barcelona de postguerra, amb una mirada crítica i profundament humana. Una novel·la que s’ha convertit en un clàssic de la literatura castellana del segle XX.

Laforet va escriure altres obres com: La isla y los demonios (1952), La llamada (1954), La mujer nueva (1955) o el llibre de relats La niña y otros relatos (1970).

 

Aurora Díaz Plaja Contestí
(Barcelona, 7 d’agost de 1913 – Barcelona, 8 de desembre de 2003)

Bibliotecària i escriptora. Durant la Guerra Civil va organitzar el Bibliobús, que arribava a les primeres línies del front. A la postguerra, va organitzar les biblioteques de Catalunya i va publicar diverses guies de lectura i treballs especialitzats.

Coneguda per les seves obres literàries infantils i juvenils. La seva producció literària va reflectir els valors de la cultura catalana i la seva preocupació per l’educació dels infants. Podem destacar Les entremaliadures de Till Olibaspill (1979) i Contes de debò (1981). El 1982 va organitzar la primera exposició del “Llibre Infantil en Català” a la Internationale Jugendbibliothek de Múnic.

Com a crítica va col·laborar a Serra d’Or, El Món, El Ciervo i d’altres publicacions. També va ser traductora d’obres com La visita de la vella dama de F. Dürrenmatt. L’any 1984 el Ministeri de Cultura la va guardonar amb el premi de Crítica de literatura infantil.

 

Maria Àngels Rivas Ureña
(Targist (Marroc), 1935 – Barcelona, 1994)

Activista veïnal, als anys seixanta va arribar a Barcelona amb els seus dos fills després de viure al Marroc, Tànger i Suïssa.

Veïna de Nou Barris. Va militar al Partit Socialista Unificat de Catalunya, on va treballar intensament per millorar la realitat social del seu districte. La construcció d’habitatges i d’un barri dignes per a la gent treballadora van ser els eixos principals de la seva acció comunitària. Gràcies a les protestes veïnals es va aconseguir que es modifiqués el planejament urbanístic de la ronda. El seu lideratge la va portar a ser presidenta de l’Associació de Veïns de la Guineueta i va implicar-se a fons en les reivindicacions del nou barri de Canyelles, edificat durant els anys setanta. El 1976 va participar en les primeres Jornades Catalanes de la Dona. Va ser la primera presidenta de l’Associació de Veïns i Veïnes de Canyelles.

L’any 2004 el districte barceloní de Les Corts va inaugurar la convocatòria del Premi per a la Igualtat de Les Corts: M. Àngels Rivas Ureña. L’Ajuntament de Barcelona li va dedicar un carrer el 2010.

 

Mària Sánchez Ledesma
(1963 – Barcelona, 16 de març de 2023)

Mària Sánchez Ledesma va ser periodista als Serveis Informatius de RTVE Catalunya. Va ser tot un referent periodístic i personal per als companys de professió i per a la resta de professionals que van treballar amb ella durant els seus 35 anys de carrera a RTVE Catalunya.

La seva trajectòria professional va estar vinculada a la informació social i municipal de Barcelona durant més de 20 anys. La seva mirada comunicativa sempre va posar el focus en l’àmbit social, en els veïns, els turistes, la gent, en definitiva, en les persones.

L’any 1996, va capitanejar l’equip que va crear El Escarabajo Verde, un programa que es va avançar a la seva època, dedicat a l’ecologia, el medi ambient i els seus habitants.

Junt amb Manel Lucas, va escriure el llibre d’entrevistes La República que vam viure (2003).

Va destacar per la seva lluita per la defensa de la qualitat informativa i de servei públic de la professió, tot això sense perdre l’empatia i la generositat vers els altres.

 

Amb elles, ja seran tretze les biblioteques de la xarxa de Biblioteques de Barcelona amb nom de dona:





Paraules clau
Biblioteca/ dona/