Servei de Premsa
22/11/2024
Barcelona reconeix la memòria i la lluita de dones republicanes
26/03/2024
Temps estimat de lectura: 5 minuts
- La Ponència del Nomenclàtor suma cinc nous noms de dona a espais de la ciutat i dedica un parc a les Tretze Roses, executades pel règim franquista
- Una placa de memòria indicarà al carrer Bruc 49 que hi va viure l’enginyer i urbanista Ildefons Cerdà
- També ha donat llum verda a dedicar un carrer a l’etòleg i etnòleg Jordi Sabater Pi
La Ponència del Nomenclàtor, reunida el 21 de març ha donat el vistiplau inicial a la creació de nous vials a la ciutat.
A Les Corts es dedicarà un passatge a Elvira Augusta Lewi, escriptora nascuda el 1909 que va conrear la narrativa, el periodisme i la traducció, i va tenir una forta activitat sociocultural de caire feminista. El passatge amb el seu nom es trobarà entre el carrer de l’Aviació i el carrer Taquígraf Garriga.
A Sant Andreu, al barri de a Sagrera, es dedicarà un carrer a l’etòleg i etnòleg Jordi Sabater Pi que va morir el 2009. Aquesta proposta ha sorgit del Districte de Sant Andreu i d’entitats reconeix el primatòleg català conegut popularment per portar el goril·la albí Floquet de Neu al Zoo de Barcelona. Sabater Pi va ser un dels especialistes en l’àmbit mundial en el seu camp, el primer de descriure noves espècies i el descobridor de diversos comportaments culturals en diverses espècies de primats. El seu nom el portarà un nou vial des del carrer del Pare Manyanet fins al carrer de Felip II.
A Sant Martí, al nou espai entre la Rambla Guipúscoa i el carrer de Ca n’Oliva es bateja amb el nom de plaça del 25 de novembre. Aquest espai del barri de la Verneda i la Pau reconeix el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones, aprovat per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 17 de desembre de 1999. Ha estat una proposta sorgida del Consell de Memòria del Districte.
A Sants-Montjuïc, el nou barri de la Marina del Prat Vermell és el que suma més noms de dona nous.
- A la Marina del Prat Vermell s’aprova dedicar uns jardins a Dolores Ibárruri, la Passionària. S’ubicarà entre el carrer de Cal Cisó i el carrer de Micaela Chalmeta, el nou espai en honor de la dirigent comunista, que va ser secretària general i presidenta del Partit Comunista d’Espanya, nascuda a Biscaia el 1895 i que va morir a Madrid el 1989.
Al mateix barri, se situarà els jardins de la Benita, en homenatge a Victòria Ruiz Rodríguez, serà un nou espai entre el carrer dels Motors i el de Tortosa. Benita va ser una activista veïnal que va morir el 1962. Veïna de les anomenades Cases barates del Prat Vermell, militant anarcosindicalista, treballadora social i participant de la vaga de lloguers de 1931.
Entre el passeig de Francesc Candel i el carrer de Miquel Porter Moix, també a la Marina del Prat Vermell, se li dedica un jardí a la mestra republicana Justa Freire a petició del Memorial Democràtic de treballadors/es SEAT i Eix de Memòria i Cultura de La Marina. Freire va ser una docent i pedagoga represaliada després de la Guerra Civil.
Per últim, la ponència del nomenclàtor tira endavant l’aprovació del nom de Parc de les Tretze Roses, aquesta denominació del parc va ser la proposta més votada en el procés participatiu articulat a través de la plataforma Decidim. Barcelona. El nou parc de les Tretze Roses, recorda les tretze noies, algunes d’elles membres de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU), afusellades pel règim franquista a Madrid, el 5 d’agost de 1939 poc després de la fi de la Guerra Civil Espanyola. El parc s’ubica entre els carrers de Pontils, d’Arnes i d’Ascó.
- Al Poble-sec tindrà un carrer la primera dona delineant a l’Estat espanyol, Leonor Ferrer. Es trobarà en un nou espai entre el passeig de Santa Madrona i el carrer de Lleida. La proposta de recordar-la va sorgir de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
- Al barri de la Bordeta, entre el carrer Constitució i el nou parc de Can Batlló, se situa el Pas de Paronas, en homenatge a Francesc Comas Pagès. El Districte i entitats de memòria del barri van proposar donar el nom del vial que connectarà amb el nou parc, a l’anarcosindicalista santsenc que va morir a causa de les ferides rebudes en l’atemptat que va causar la mort de Salvador Seguí, «El Noi del Sucre».
- Al parc de Montjuïc es duran a terme dues modificacions en els textos de les plaques del carrer de la Foixarda i del camí de la Foixarda. Després d’una revisió dels continguts de les entrades del Diccionari del Nomenclàtor s’ha resolt que es modifiquin per carrer de la Foixarda. Pedreres dels Foixart i els Rovira (segle XVII – 1915), i camí de la Foixarda. Pedreres dels Foixart i els Rovira (segle XVII – 1915).
Continua la feminització del nomenclàtor
Se sumen cinc noms de dona nous als carrers i espais públics i es dedica un parc al grup de noies executades pel règim franquista conegudes com les Tretze Roses.
Des de finals del 2023 fins ara s’ha votat a favor d’incorporar divuit noms de dona més als carrers i places de Barcelona. Tots ells fan referència a dones representants de la memòria de l’activisme veïnal, polític i sindicalista o també de la cultura i de la ciència.
Es dona reconeixement a la lluita de les dones contra la violència masclista, posant el nom de plaça 25 de novembre, el dia Internacional per l’Eliminació de la Violència vers les Dones a un nou espai de la Verneda.
Plaques i faristols de memòria
La ponència del nomenclàtor va aprovar també la instal·lació de plaques de memòria als edificis on van viure personalitats destacades de la història de la ciutat.
A l’Eixample, una placa de memòria situada al carrer Bruc, 49 recordarà que hi va viure l’artífex de la configuració de la Barcelona moderna, l’enginyer i urbanista Ildefons Cerdà Sunyer (Centelles 1815 –Caldas de Besaya 1876). Un reconeixent a petició del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports.
També es recordarà a Ciutat Vella, Pere Virgili, al carrer Portaferrissa, 17 amb una placa que assenyala la casa on va viure aquest cirurgià i innovador dels estudis anatòmics (Vilallonga del Camp 1699 –Barcelona 1776).
A Sants-Montjuïc, a més de tenir un nou vial dedicat, s’assenyala la casa on va viure l’anarcosindicalista Francesc Comas Pagès, Paronas (Sants 1896 – Barcelona 1923), al carrer d’Hartzenbusch.
Se situarà un faristol de memòria que indicarà l’emplaçament del Refugi 819 de la guerra civil a la plaça Bonet i Muixí al districte de Sants-Montjuïc. També n’hi haurà un al parc de les Tretze Roses, a la Marina del Prat Vermell.
Paraules claufeminització del nomenclàtor/ nomenclator/