Barcelona dedica un parc a Neus Català i continua amb la feminització dels carrers, jardins i places : Servei de Premsa

Barcelona dedica un parc a Neus Català i continua amb la feminització dels carrers, jardins i places

20/07/2024



Temps estimat de lectura: 4 minuts

La Ponència del Nomenclàtor, que es va reunir ahir, 18 de juliol va donar el vistiplau inicial a la denominació de nous vials a la ciutat. Se sumen vuit noms de dona nous als carrers i jardins, amb aquests, des del 2023 fins ara s’ha votat a favor d’incorporar 32 noms de dona a espais públics de Barcelona. Tots ells fan referència a dones representants de la memòria de la lluita antifeixista, l’activisme veïnal, polític i sindical i també referents de la docència i del sector cultural.

A Sant Andreu entre els carrers de Palomar i d’ Estefania de Requesens, hi haurà el parc de Neus Català, l’activista política i lluitadora antifeixista, que va ser l’última supervivent catalana del camp d’extermini nazi de Ravensbrück on va ser deportada el 1944. Català, va ser un símbol de les lluites socials fins a la seva mort el 2019, a 103 anys. Al mateix parc, per tal de poder reflectir la incansable tasca de Neus Català com a testimoni dels supervivents dels camps de concentració i d’extermini nazis, la ponència ha acordat la instal•lació d’un faristol de memòria sobre la seva figura.

A la Sagrera es dedica un passatge a Pilar Santiago, mestra i militant del POUM (Barruelo de Santullán, Palència 1914 – Barcelona 1998) que estarà ubicat en un nou espai entre el carrer de Concepció Arenal i l’avinguda Meridiana,

També hi haurà els jardins d’Encarnació Colomina, religiosa fundadora de les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret. S’ubicarà als jardins sense nom entre els carrers de Berenguer de Palou i Garcilaso

A l’Eixample, l’interior d’illa entre els carrers de Casp, Gran Via, Pau Claris i Passeig de Gràcia, portarà el nom de Jardins de Montserrat Minobis. L’indret on hi havia l’antic Cine Novedades es dedica a la periodista que va morir el 2019 i que va tenir una llarga trajectòria professional a la ràdio, la televisió, la premsa escrita, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i organitzacions feministes. Així es reconeix la seva aportació al periodisme, a la lluita feminista, àmpliament difosa i reconeguda, així com la defensa i promoció de la llengua catalana.

Al Fort Pienc es dedica uns jardins a la cantant d’òpera Concepció Callao (Barcelona 1895- 1959) que s’ubicarà entre la Diagonal i el mirador de Freddie Mercury i Montserrat Caballé. Callao va ser una figura destacada del món líric de la primera meitat del segle XX.

A Nou Barris, un nou espai entre el carrer de Sant Quirze Safaja i l’avinguda d’Escolapi Càncer a Torre Baró serà ara la plaça de la Bassa de Torre Baró. La proposta de Càritas i Associació de Veïns i Veïnes de Torre Baró amb el suport del Districte respon a la denominació que els veïns donaven a un espai on antigament hi havia una bassa que servia de zona de jocs per als infants del barri.

A Sant Martí, al barri del Clot, el Besòs i el Maresme es dediquen uns jardins a Hilda Agostini, mestra en escoles de renovació pedagògica com La Farigola i la Casa dels Nens. Els jardins d’Hilda Agostini estaran entre els carrers de Bernat Metge i de Narbona.

Un altre espai verd del barri canvia de denominació, passa de jardins de Pepita Úriz Pi a jardins de Pepita i Elisa Úriz Pi, així es reconeix a les dues germanes mestres i activistes polítiques durant la república. Elisa Úriz Pi va ser mestra, pedagoga i activista política, militant d’UGT i el PSUC. Va treballar com a professora de música a les Escoles Normals de Magisteri de Girona, Tarragona i Barcelona i va morir a Berlín Oriental el 1979.

Entre els carrers Maresme, Puigcerdà, Veneçuela i Cristòbal de Moura, al barri de Besòs i el Maresme, hi haurà els jardins de Núria Pompeia, dibuixant humorístíca  que va morir el 2016. Pompeia, va col·laborar a publicacions com Diari de Barcelona, Triunfo, Por Favor, Dunia, Charlie Hebdo i Vindicación Feminista.

 

Plaques i faristols de memòria

La ponència del nomenclàtor ha aprovat posar el faristol de memòria al  parc de Neus Català.

A més, a Ciutat Vella, un faristol recordarà el Casal de la Pau de Barcelona, al carrer Cervantes, 2. Inspirat en la Maison de la Paix de Brussel·les, es va inaugurar el 23 de març de 1977 i va esdevenir el primer punt de trobada del pacifisme, l’antimilitarisme i la no-violència a Barcelona.

A Sants-Montjuïc, a l’ edifici Institut Cartogràfic, es posarà un faristol per senyalitzar el Primer banc de sang. En aquest edifici, seu de l’Hospital d’Urgències 18, es va instal·lar, l’agost de 1936, el primer banc de sang de donants, el primer servei de transfusions de la història, impulsat pel metge Frederic Duran i Jordà (Barcelona 1905 –– Manchester 1957).

Al carrer Milà i Fontanals, 45 de Gràcia s’hi instal·larà una placa de memòria a la casa on va viure l’artista Víctor Nubla (1956 – 2020). Nubla, va ser músic, escriptor, i gestor cultural i una figura imprescindible de la música experimental a Europa.





Paraules clau
nomenclator/