Barcelona atura més de 167.000 talls de subministraments bàsics als seus Punts d’Assessorament Energètic des del 2016

15/10/2024 | Imprimeix

Temps estimat de lectura: 3 minuts

• La ciutat atén gairebé 36.000 persones en relació amb la pobresa energètica el 2023, la xifra més alta des que existeix el servei
• Entre el 2017 i 2023, el 40% de les persones usuàries dels PAE no podien mantenir una temperatura adequada de la seva llar
• Aquest servei, finançat al 100% per l’Ajuntament i gestionat a través d’entitats especialitzades, ha atès 87.350 llars, assolint el 2023 la xifra més elevada des que existeix amb 14.600 llars

La ciutat de Barcelona ha atès el 2023 un total de 35.902 persones als seus Punts d’Assessorament Energètic (PAE) de Barcelona, servei municipal de detecció i reducció de la pobresa energètica i la millora de  l’eficiència de les llars de les persones vulnerables. Aquesta xifra  és la més alta des del 2016, quan es va crear el servei per garantir l’aplicació de la Llei 24/2015 i protegir els drets energètics del veïnat. Des d’aleshores, els PAE han atès un global de 222.027 persones. Així mateix, des de l’inici del servei, finançat al 100% per l’Ajuntament i gestionat a través d’entitats especialitzades, s’han atès 87.350 llars (el 2023 més de 14.600 -també la xifra més elevada des de l’inici del servei-) i s’han aturat 167.233 talls de subministraments bàsics a la ciutat (44.449 només el 2023).

 

 

Els PAE són un punt d’atenció per a les llars vulnerables energèticament que no poden mantenir una temperatura adequada, que tenen endarreriments en pagaments de factures de subministraments i registren problemes estructurals de l’habitatge. En concret, entre el 2017 i 2023, el 40% de les persones usuàries dels PAE no podien mantenir una temperatura adequada de la seva llar; el 23% presentaven retards en els pagaments; l’11% tenien goteres o humitats als seus domicilis; el 13% presentaven malalties respiratòries, i el 7% eren  famílies monoparentals.

Per pal·liar aquesta situació, el servei s’adreça a tota la població de Barcelona, però en especial a aquelles persones que pateixen la pobresa energètica i en les que es contempla algun indicador de vulnerabilitat, com persones que pateixen dificultats econòmiques i laborals (atur, contractes precaris, manca d’ingressos, ajudes per l’alimentació); persones que viuen en habitatges en males condicions (goteres, humitats), persones en situació de dependència (persones grans, amb discapacitat, menors a la llar) o pateixen algun tipus de dificultat sociosanitària que requereix la connexió a aparells elèctrics, i persones amb malalties que podrien estar relacionades amb la pobresa energètica, o bé agreujar-se per aquesta: bronquitis crònica, problemes cardiovasculars o depressió.

La comissionada d’Acció Social, Sònia Fuertes, ha destacat el repte que suposa el dret a un habitatge digne a Europa, i ha remarcat que el 9,3% de la població europea no podia, el 2022, mantenir casa seva a una temperatura adequada, una xifra que és el 20% en el cas de les llars catalanes. Fuertes ha exposat l’estratègia de la ciutat aquest dimarts en la sessió inaugural de la conferència anual de l’Energy Poverty Advisory Hub (EPAH).

L’EPAH és una iniciativa de la UE que té com a objectiu eradicar la pobresa energètica i accelerar la transició energètica justa dels governs locals europeus. La seva missió és ser la plataforma central d’expertesa en matèria de pobresa energètica a Europa per a les autoritats locals i tots els agents involucrats en el disseny i implementació de mesures per combatre la pobresa energètica a Europa, proporcionant suport directe, formació en línia i resultats de recerca i creant una xarxa col·laborativa a Europa. A partir del llegat de l’Observatori de la pobresa energètica de la UE, l’EPAH representa un espai de col·laboració i d’intercanvi pels governs locals i regionals encarregats de planificar les accions per combatre la pobresa energètica i avançar cap a un d’una transició energètica justa.