Servei de Premsa
22/12/2024
L’Ordenança d’aigües grises de Barcelona comença la tramitació
24/10/2024
Temps estimat de lectura: 4 minuts
- El Govern municipal ha aprovat el text inicial de l’ordenança, que posteriorment es debatrà a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Mobilitat i Habitatge, i s’haurà d’aprovar de forma definitiva al Plenari
- La proposta ha estat realitzada després de fer-se un procés participatiu en el qual hi ha participat mig miler de persones i s’hi ha recollit més de 150 propostes, de les quals la majoria han estat incorporades al text
- La normativa preveu que s’incorpori un sistema de recuperació d’aigües grises en tota l’obra nova i grans rehabilitacions de més de 16 habitatges o que tinguin un consum de més de 730 m3 a l’any en dutxes i banyeres
- El sistema de reaprofitament redueix el consum d’aigua potable un 33% en usos residencials i representa un potencial anual d’estalvi de 136.000 m3 anuals d’aigua potable al conjunt de la ciutat
La Comissió de Govern ha aprovat el text inicial de la nova Ordenança d’Aigües grises de Barcelona (OAG) que introduirà aquest sistema de reaprofitament de l’aigua en edificis de nova construcció i grans rehabilitacions. Les aigües grises són les aigües que es generen en dutxar-se o banyar-se i que, amb un sistema de recollida i tractament, es poden recuperar per a altres usos com omplir la cisterna del vàter.
El reaprofitament de les aigües grises se suma a totes les iniciatives municipals encaminades a reduir el consum d’aigua potable en l’àmbit domèstic. Una llar de 4 persones genera uns 200 litres d’aigües grises al dia que, en cas de disposar de sistema de reaprofitament, es podrien usar per omplir les cisternes dels vàters. Cada persona gasta de mitjana uns 35 litres d’aigua cada dia amb descàrregues de la cisterna.
La nova normativa estableix els criteris tècnics per aprofitar les aigües grises amb garantia de qualitat i de forma sostenible. Aquest sistema de reutilització haurà de posar-se en els següents casos:
- Edificis d’ús residencial de 16 habitatges o més de nova construcció o en el cas de gran rehabilitació, sempre que hi hagi una substitució de l’edifici, malgrat es pugui mantenir la façana o algun element estructural.
- Per a edificis de la resta d’usos sempre que tinguin un consum igual o superior a 730 m3 d’aigua. Siguin edifici de nova construcció o rehabilitacions que suposen una actuació global en tot l’edifici i que impliqui alguna de les següents actuacions: increment de volum o sostre edificable, increment del nombre d’unitats funcionals existents anteriorment, canvi d’ús principal, redistribució general d’espai o substitució de l’edifici encara que es mantingui la façana o algun element estructural. Queden exceptuats els centres hospitalaris, sanitaris, llars i equipaments sociosanitaris, escoles bressol o els edificis que ja preveuen l’ús d’aigua regenerada.
L’Ordenança permetrà estalviar uns 136.000 m3 d’aigua potable cada any al conjunt de la ciutat. En les llars, aquest estalvi és d’un 33% respecte al consum total d’aigua, assolint un estalvi de fins a 185 euros anuals.
La nova normativa es desplega en el marc del Pla Clima i s’incorpora com una eina més per reduir el consum d’aigua potable a la ciutat. Dona continuïtat al que ja es fa al districte de Gràcia i a l’àmbit del 22@ que, amb la seva MPGM, ja inclouen l’obligatorietat de desenvolupar aquests sistemes de reaprofitament en els nous edificis.
Barcelona, per tant, avança en esdevenir una ciutat resilient davant els efectes negatius del canvi climàtic, com poden ser situacions de sequera com la que es viu actualment i una disminució de la pluviometria mitjana. Es fa un pas endavant per desplegar al màxim la competència municipal per reduir, amb l’ampliació de recursos hídrics alternatius, el consum d’aigua potable a la ciutat. En aquest sentit, la nova Ordenança complementa altres mesures com la neteja de carrers amb aigua freàtica o l’ampliació de la xarxa d’aigua freàtica amb l’objectiu de disposar-la per al reg.
El text inicial ja incorpora les aportacions que s’han fet a través d’un procés participatiu entre els mesos de març i maig. Hi van participar 570 persones que van fer 155 propostes, de les quals el 85% s’han incorporat a la normativa. En el procés hi ha participat agents tècnics, representants d’universitats i centres de recerca, professionals del sector, usuaris i usuaris i altres col·lectius interessats. Tot plegat ha permès constituir una comissió de seguiment, formada per tècnics municipals i altres persones expertes, per maximitzar els esforços d’aquest procés participatiu i aconseguir la major representativitat i millorar el text de la proposta inicial. Dins del marc d’aquest procés també es va realitzar una enquesta que va rebre 476 respostes.
Ara s’obrirà un termini d’al·legacions, es debatrà a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Mobilitat i Habitatge i posteriorment s’haurà d’aprovar de forma definitiva al Plenari.
Paraules clauOrdenança d’Aigües grises de Barcelona (OAG)/