En les darreres quatre dècades ha augmentat l’esperança de vida a la ciutat, les dones viuen 6,6 anys més i els homes 7,7 : Servei de Premsa

En les darreres quatre dècades ha augmentat l’esperança de vida a la ciutat, les dones viuen 6,6 anys més i els homes 7,7

19/12/2024



Temps estimat de lectura: 9 minuts

 

L’any 1985 es publicava el primer Informe de Salut de Barcelona, que des d’aleshores s’ha publicat anualment i s’ha convertit en una eina essencial per al monitoratge de l’estat de salut i els seus determinants a la ciutat, així com per a la presa de decisions i l’avaluació de l’impacte de les polítiques sobre la salut. Per celebrar-ne el 40è aniversari, a l’edició d’enguany, l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) fa una anàlisi de l’evolució històrica de la salut a la ciutat durant aquest període. A més, ha elaborat un informe monogràfic dedicat a aquests 40 anys d’informes de salut. El document constata una millora de molts dels indicadors de salut de les barcelonines i barcelonins, alhora que identifica nous reptes a tenir en compte per seguir impulsant el desenvolupament de polítiques dirigides a la millora de la salut i la qualitat de vida de la població.

 

Evolució històrica de la salut a Barcelona

Indicadors de salut

En les últimes dècades han millorat la majoria dels indicadors de salut. L’esperança de vida de la població de Barcelona ha augmentat progressivament des de 1984. En concret, les dones viuen 6,6 anys més i els homes 7,7 anys més. L’any 2023 l’esperança de vida se situa en 86,9 anys per a les dones i de 81,3 anys en els homes, similar al 2021, però encara inferior als nivells prepandèmia.

A més, la mortalitat prematura, ha disminuït notablement en els darrers 40 anys, un 49% en les dones i un 51% en els homes. Les morts prematures per tumors malignes o per malalties del sistema circulatori, les dues principals causes de mortalitat, s’han reduït considerablement, en ambdós sexes, en bona part gràcies a les millores en els programes de prevenció primària, en la detecció precoç i en els tractaments. Igualment, la mortalitat infantil ha baixat de manera constant des dels anys 80, quan se situava al voltant de les 9 defuncions per 1.000 nadons, fins a estabilitzar-se al voltant de 2 defuncions per cada 1.000 a partir de la dècada del 2010.

D’altra banda, problemes de salut pública importants fa 40 anys com la SIDA o la tuberculosi s’han reduït notablement. La SIDA ha passat de ser la setena causa de mort en homes el 1993, a sortir de les 10 primeres causes de mortalitat en 2022. El primer cas es va diagnosticar l’any 1981. Des d’aleshores, i fins al 2023, s’han detectat 7.675 casos en persones residents a la ciutat. A partir de la introducció del tractament antiretroviral l’any 1996 hi ha hagut un declivi constant en el nombre de casos i morts. Actualment, la incidència i la mortalitat a Barcelona és molt baixa, complint amb els objectius marcats per ONUSIDA. Igualment, s’observa una tendència a la disminució en la incidència de la tuberculosi entre els homes a partir de l’any 1992 i, des del 2017, es manté estable. En dones la incidència és molt més baixa que en els homes i també s’ha mantingut estable en els últims anys.

 

Indicadors socioeconòmics

Les característiques sociodemogràfiques de la població de la ciutat han canviat al llarg d’aquests quaranta anys. Barcelona és ara una ciutat amb més persones grans i més diversa, amb més persones immigrades. L’any 2023, la població arriba al valor més elevat d’habitants dels últims 30 anys. A més, la proporció de persones amb estudis superiors ha augmentat de manera constant, especialment entre les dones. L’any 2023 el 37% de les dones i el 33,7% dels homes compta amb estudis superiors o universitaris. D’altra banda, en relació amb l’evolució del mercat de treball, des de 2002 ha augmentat la taxa d’activitat, sobretot entre les dones, i s’han reduït les taxes d’atur, de manera més accentuada també entre les dones. Com a conseqüència, s’han reduït les desigualtats de gènere en aquests dos indicadors tot i que continuen havent-hi.

 

Hàbits relacionats amb la salut

Entre el 2006 i el 2021, l’activitat física intensa o moderada va augmentar en els dos sexes i en totes les classes socials, però va ser més freqüent en les classes socials més benestants.

La prevalença del tabaquisme s’ha reduït en els darrers 40 anys, sobretot en homes, que al 1986 fumaven gairebé la meitat. Entre les persones adolescents, el consum de tabac també s’ha reduït al llarg dels anys, però a diferència de les persones adultes, la prevalença és superior en les noies.

El consum de cànnabis entre les persones adolescents s’ha reduït significativament des del 2004 al 2021. Durant el període 2006-2021 però, hi ha hagut un augment del consum d’alcohol de risc, més freqüent entre les persones més joves i accentuat després de la pandèmia de COVID-19.

La mortalitat per reacció aguda adversa a drogues, molt superior en homes, ha disminuït dràsticament des de finals dels anys 80 en ambdós sexes, principalment a causa dels canvis en els patrons de consum (tant de les substàncies com de les vies utilitzades) i l’expansió dels programes de reducció de danys.

 

Salut ambiental

En relació amb la salut ambiental, la contaminació de l’aire s’ha reduït en els últims 40 anys, a causa de les mesures de transformació urbana, la reducció i millora de les activitats contaminants de la ciutat, i les millores tecnològiques en les emissions dels vehicles de motor. Actualment, contaminants com l’SO2, el plom i el CO han disminuït significativament i ja no representen un problema per a la salut a la ciutat. Tanmateix, l’NO2 i les partícules PM10 i PM2,5 malgrat que s’han reduït en els últims anys, segueixen per sobre dels llindars de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Amb relació amb aquest indicador, cal destacar també que en les darreres dècades s’ha reduït l’ús del vehicle privat a la ciutat i també ha augmentat la mobilitat activa, a peu i en bicicleta, que a més de contribuir a la millora de la qualitat de l’aire té beneficis per a la salut.

 

Reptes per a la salut pública

Tot i que la majoria dels indicadors de salut a la ciutat han millorat, l’informe també indica que han aparegut altres que representen un repte per a l’abordatge de la salut i la qualitat de vida. Un d’ells és l’augment dels problemes de salut mental. En els últims anys, sobretot a partir de la pandèmia de COVID-19, ha augmentat la incidència de mala salut mental, sobretot entre les dones i les persones més joves. Aquesta evidència ha situat la salut mental com a prioritat en les polítiques de salut de l’Ajuntament de Barcelona, que compta amb el Pla de Salut Mental de la ciutat, des de 2016.

En aquest sentit, un altre indicador que cal tenir present és la prevalença de la soledat. Segons estudis recents aquest fenomen té un impacte negatiu en la salut de les persones, ja que augmenta el risc de certes malalties i dels problemes de salut mental. A Barcelona gairebé el 10% de la població major de 15 anys declara sentir-se sovint sola, especialment les dones i les persones més joves, amb un augment també a partir dels 75 anys. D’altra banda, s’observa que aquest sentiment de soledat és més freqüent en els grups de persones de nivell socioeconòmic més desfavorit. Aquesta dada s’extreu de la darrera Enquesta de Salut de Barcelona de l’ASPB, del 2021, que va introduir la pregunta sobre la soledat per primera vegada.

Pel que fa a les malalties transmissibles, s’ha observat una tendència creixent de les infeccions de transmissió sexual amb una incidència molt més alta en homes. Aquest augment sostingut està relacionat, en part, amb la millora de la detecció i el diagnòstic, així com amb l’accessibilitat als serveis, però en gran part correspon a un canvi en els hàbits sexuals i la reducció de l’ús de mesures preventives com el preservatiu. En aquest context, l’any 2023 es va posar en marxa la campanya “Visca el sexe lliure (d’infeccions)”, impulsada per l’Estratègia de Salut Sexual i Reproductiva de Barcelona, amb la participació de l’ASPB. D’altra banda, l’ASPB ha posat en marxa un Pla per millorar la prevenció i el control d’aquestes malalties.

El 2023 l’avaluació de la qualitat de l’aire a la ciutat mostrava el compliment dels actuals límits legals pel que fa a l’NO2 i les partícules PM10 i PM2,5, amb els millors nivells de mitjana anual de la història des que es tenen registres.

Malgrat aquesta millora en la qualitat de l’aire, encara cal avançar per poder arribar als llindars de protecció de la salut de l’OMS i de la nova directiva aprovada al Parlament Europeu que redueix els límits legals a partir de 2030. Per aquest motiu cal seguir treballant en la mobilitat activa (caminar i bicicleta), el foment del transport públic i en conseqüència en la reducció del vehicle privat motoritzat.

Per últim, l’informe assenyala que Barcelona pateix els efectes del canvi climàtic amb onades de calor que s’associen amb un excés de mortalitat, sobretot entre les persones més vulnerables. En aquest sentit, per primera vegada, l’ASPB ha fet estimacions anuals de l’associació entre les temperatures elevades i la mortalitat a la ciutat durant els estius del període 2016-2023. Els anys 2017, 2018 i 2022 es va observar un major impacte en termes de mortalitat per calor i les dones i les persones de 75 anys o més van ser els grups més afectats.

L’evidència de l’impacte del canvi climàtic en la salut a la ciutat ha donat suport a la implementació de polítiques públiques orientades a mitigar i adaptar-se a aquests efectes. A la ciutat, concreten aquest compromís el Pla Clima de l’Ajuntament de Barcelona i el Pla Operatiu de Prevenció de l’Impacte de la Calor en la Salut (POCS) de l’Agència de Salut Pública de Catalunya que s’implementa a la ciutat en col·laboració amb diversos actors, com ara el Consorci de Salut de Barcelona, l’Ajuntament i l’ASPB.

 

La salut a Barcelona 2023

Així doncs l’any 2023 destaquen diversos avenços i reptes en la salut pública a la ciutat. La població ha augmentat respecte l’any anterior i es recupera la tendència a l’alça d’abans de la pandèmia. D’altra banda, en l’àmbit laboral, l’any 2023 la taxa d’ocupació va créixer en ambdós sexes i a tots els grups d’edat. En el cas de les dones es va situar es va situar en el nivell més elevat des que es recullen dades. Tot i això, elles continuen treballant en condicions més precàries i amb una càrrega més elevada de treball no remunerat.

La salut mental ha esdevingut una prioritat, amb un augment de la incidència de mala salut mental, sobretot després de la pandèmia de la COVID-19. L’any 2023, també s’ha observat la continuïtat en la tendència a l’alça de les infeccions de transmissió sexual, que han continuat augmentant respecte l’any anterior.

Amb relació a la salut ambiental, l’any 2023 tant l’NO2 com les partícules PM10 i PM2,5 es van reduir respecte a l’any anterior. Tot i aquesta millora de la qualitat de l’aire, reduir el seu impacte en la salut encara és un repte per a la salut pública. A més, s’evidencia que els efectes del canvi climàtic, com les onades de calor, tenen un impacte significatiu per a la salut a la ciutat.

 

Informe la Salut a Barcelona, 40 anys d’història

La informació basada en l’evidència científica és essencial per formular polítiques de salut pública efectives. Mitjançant el seguiment dels indicadors clau de salut, les ciutats poden respondre millor als reptes, reduir les desigualtats i protegir les seves poblacions. Des de 1985, l’ASPB publica l’informe anual La Salut a Barcelona amb un recull dels principals indicadors de la salut de les veïnes i veïns de la ciutat i dels seus determinants, tenint en compte les desigualtats socials. Des dels seus inicis, el document ha estat una eina clau en el desenvolupament de polítiques públiques relacionades amb la salut. Els resultats es presenten cada any en entorns polítics, com el ple de l’Ajuntament o altres fòrums com la Comissió de Drets Socials, amb l’objectiu de promoure la inclusió de salut a totes les polítiques, a més de fer-ne difusió general per fomentar la transparència, el coneixement i la participació ciutadana.

 

Més informació:





Paraules clau
salut/