Barcelona concedirà el V Premi Hipàtia al biòleg i genetista Svante Pääbo : Servei de Premsa

Barcelona concedirà el V Premi Hipàtia al biòleg i genetista Svante Pääbo

07/01/2025



Temps estimat de lectura: 4 minuts

 

Svante Pääbo, suec d’origen i investigador a Alemanya, biòleg, genetista i fundador del camp de l’estudi de genomes antics, ha resultat el guanyador de la V edició del Premi Hipàtia, un reconeixement a l’excel·lència científica a nivell europeu impulsat per l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb el Barcelona Knowledge Hub de l’Acadèmia Europaea. El jurat internacional ha valorat el seu treball innovador en la seqüenciació de genomes d’espècies i poblacions extingides, per les seves revolucionàries contribucions a la paleogenòmica, que han revelat les connexions genètiques entre humans moderns i homínids extingits, transformant la nostra comprensió de l’evolució humana. Ha rebut altres reconeixements, com el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 2022 o el Premi Príncipe de Asturias.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha enviat la carta de felicitació adreçada al premiat. Segons l’alcalde Collboni “amb aquesta distinció a una figura de reconeixement mundial com Svante Pääbo, Barcelona reivindica el poder de la ciència per obrir nous camins de comprensió de la realitat.” “Hem decidit que el coneixement impulsi el present i el futur de Barcelona. La ciència i la innovació ja estan transformant la ciutat”, ha dit. El guardó, amb una dotació de 30.000 euros, se li ha concedit per les seves aportacions en la modalitat de Ciències de la Vida i de la Salut i se li atorgarà en un acte públic que tindrà lloc a l’Ajuntament de Barcelona de cara a la primavera.

 

 

Svante Pääbo (Estocolm, 1955) va aconseguir seqüenciar de forma definitiva el 2013 el genoma del Neandertal, parent dels humans actuals extingit fa uns 30.000 anys. També va fer el sensacional descobriment d’un homínid prèviament desconegut, el Denisova. Les seves investigacions van revelar, igualment, la transferència gènica dels Neandertals cap els humans moderns després de la seva migració fora d’Àfrica fa uns 70.000 anys. Així les poblacions no africanes actuals tenim entre l’1 i el 4% del genoma provinent del Neandetals. Aquest antic flux de gens té rellevància fisiològica avui dia, per exemple, afectant com reacciona el nostre sistema immunitari a les infeccions.

La seva investigació seminal va donar lloc a una disciplina científica completament nova: la Paleogenòmica, és a dir l’estudi de genomes antics, en alguns casos de centenars de milers d’anys d’antiguitat. En revelar diferències genètiques que distingeixen tots els humans vius dels hominins extints, els seus descobriments han proporcionat la base per explorar el que ens fa únicament humans. Pääbo va defensar la seva tesi doctoral el 1986 a la Universitat d’Uppsala, Suècia, i va ser investigador postdoctoral a la Universitat de Zuric, Suïssa, i més tard a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, EUA. Va tornar a Europa primer com a professor a la Universitat de Munic, i el 1999 es va incorporar com a director a l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva a Leipzig, Alemanya, on encara està actiu.

 

El Premi Hipàtia

El Premi Hipàtia es va crear el 2018 com a una de les accions del primer Pla Barcelona Ciència. El seu objectiu és visibilitzar la recerca d’excel·lència que es fa a Europa i donar un impuls a la ciutat de Barcelona com a capital europea de la ciència i el coneixement.

D’acord amb la convocatòria aquesta cinquena edició del premi havia de guardonar una persona provinent del camp de les Ciències de la Vida i de la Salut, després que l’any passat recaigués en l’àmbit científic-tecnològic, i el 2026 haurà de reconèixer algú en el camp de les Humanitats i Ciències Socials.

En la primera edició (2018; Ciència i Tecnologia), el premi Hipàtia s’atorgà al matemàtic László Lovász; en la segona (2019-2020; Ciències de la Vida i de la Salut), a la viròloga Ilaria Capua; i en la tercera edició (2021; Humanitats i Ciències Socials), el guardó el va rebre la filòsofa de la ciència Nancy Cartwright. La quarta edició del premi (2023 Ciència i Tecnologia) va recaure en l’experta internacional en Intel·ligència artificial (IA) Nuria Oliver, directora científica i cofundadora de la Fundació Ellis Alacant en reconeixement a la seva recerca en el desenvolupament de nous mètodes i sistemes d’IA per impulsar un impacte social positiu.

 

Academia Europaea-Barcelona Knowledge Hub

L’Acadèmia Europaea és una associació internacional no governamental amb més de 5.000 membres, on s’inclouen més de 80 Premis Nobel, que promou la recerca i l’educació en totes les àrees del coneixement. L’Acadèmia Europaea opera a través d’una xarxa de centres de coneixement regionals, d’entre els quals, el Barcelona Knowledge Hub abasta les regions mediterrànies i del sud d’Europa. El BKH fou posat en marxa el 2013 i s’ubica actualment en la seu de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. La seva activitat discorre entre cinc línies estratègiques: el foment del diàleg científic interdisciplinari, la participació ciutadana, l’exploració de les sinergies entre ciència i art, la visibilització de l’ecosistema de recerca català en el context internacional, i el reconeixement a l’excel·lència acadèmica, on s’emmarca el Premi Europeu de Ciència Hipàtia.





Paraules clau
Academia Europaea/ Barcelona Knowledge Hub/ Premi Europeu de Ciència Hipàtia/