Aprovada al Parlament de Catalunya la quarta reforma de la Carta Municipal de Barcelona
26/02/2025 | Imprimeix
Temps estimat de lectura: 2 minuts
- La modificació parcial de la Llei 22/1998 entrarà en vigor l’endemà de publicar-se al DOGC i un cop el Parlament de Catalunya hi ha votat a favor
- Es tracta de la quarta modificació de la norma des de la seva aprovació, que se centra en actualitzar l’articulat per adaptar-se a les lleis aprovades els últims anys
- La incorporació de les prestacions patrimonials, l’extensió dels sistemes de supervisió contínua o bé dotar d’una major seguretat jurídica les societats municipals han estat part de les actualitzacions que s’han introduït
La darrera modificació de la Carta Municipal de Barcelona ja és una realitat després que hi hagi votat a favor el Parlament de Catalunya. La modificació ha estat treballada conjuntament entre l’Ajuntament i la Generalitat, per tal d’adequar la norma a les lleis actuals que s’han aprovat els últims anys i serveix per consolidar el règim especial del que disposa la ciutat de Barcelona i que està reconegut tant en l’Estatut d’Autonomia com el les lleis reguladores de les bases del règim local. L’entrada en vigor d’aquesta modificació parcial de la Llei 22/1998 entrarà en vigor l’endemà que es publiqui al Document Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).
Es tracta de la quarta modificació que ha experimentat la Carta Municipal de Barcelona des de la seva aprovació fa un quart de segle. En aquesta ocasió, els canvis s’han centrat en els articles 45, 47, 48 i 49, que formen part de l’apartat que regula les formes d’organització per a la gestió dels serveis i les activitats municipals i que no s’havien modificat des de l’aprovació de la llei de l’any 1998. Aquest articulat, de fet, havia quedat lleument obsolet després de les reformes que havia experimentat la Llei 7/1985 reguladora de les bases del règim local (LBRL) els anys 2002 i 2013 i la Llei 9/2017 de contractes del sector públic. Amb aquests canvis es produeix un reconeixement explícit de la gestió funcionalment descentralitzada, la qual cosa reforça jurídicament la utilització d’aquesta figura. A més a més, seguint allò que disposen les lleis bàsiques i aplicables per al conjunt de municipis, s’incorpora de forma expressa la figura de les prestacions patrimonials de caràcter públic no tributàries com a mètode de finançament i es precisa l’obligatorietat que les entitats dependents o vinculades també estiguin sotmeses a un control d’eficàcia i a un sistema de supervisió contínua.
A banda d’aquest articulat, la modificació de la Carta Municipal de Barcelona afegeix un apartat addicional a l’article 54, en matèria de recursos humans, per tal de reconèixer la carrera horitzontal dels treballadors i treballadores municipals. Aquesta modificació ha estat defensada igualment pels sindicats UGT i CCOO.
Per últim, la disposició addicional tercera, en relació amb els articles modificats, adequa i concreta aspectes de la gestió de les societats municipals facilitant a través de la Carta Municipal major seguretat jurídica en l’exercici de les seves activitats.
