La transformació de l’Anella Olímpica comença creant un nou Sant Jordi Club, escenari únic i privilegiat de la música en viu

14/07/2025 | Imprimeix

Temps estimat de lectura: 7 minuts

• L’aposta s’emmarca en el projecte del nou Montjuïc presentat per l’alcalde Jaume Collboni a principis d’any, el gran parc metropolità al servei de la ciutadania
• El nou Sant Jordi Club esdevindrà el primer gran auditori de l’Estat concebut en origen per elevar l’experiència de la música en viu i els espectacles de mitjà format
• L’objectiu és oferir la màxima qualitat tècnica, acústica i visual, posant l’experiència de les persones i la sostenibilitat al centre, amb aforaments flexibles d’entre 3.500 i 9.000 espectadors, una oferta fins ara inexistent a Barcelona
• Amb una inversió total de 70 M€, el nou Sant Jordi Club, que adquireix personalitat pròpia, esdevindrà un nou referent nacional de la cultura i la música en viu

 

Barcelona comença la transformació de l’Anella Olímpica, en el marc del projecte del nou Montjuïc presentat per l’alcalde Jaume Collboni a principis d’aquest 2025. La primera fase d’aquesta transformació serà la remodelació del Sant Jordi Club i la seva conversió en el primer gran auditori de l’Estat concebut en origen. Amb 16.500 metres quadrats, el nou Sant Jordi Club podrà acollir aforaments flexibles d’entre 3.500 i 9.000 espectadors, una oferta fins ara inexistent a Barcelona. Aquesta transformació de l’Anella Olímpica en general i del Sant Jordi Club en particular serà en benefici del públic local, que representa més del 80% dels assistents a esdeveniments celebrats a l’Anella el 2024. En concret, el 40% dels assistents són de Barcelona i  l’àrea metropolitana i el 43%, de la resta de Catalunya.

La transformació del Sant Jordi Club es farà a través d’un concurs internacional d’arquitectura i comptarà amb una inversió prevista de 70 milions d’euros que provindran íntegrament dels beneficis comercials de BSM.

 

 

 

En declaracions als mitjans de comunicació, la primera tinenta d’alcaldia i presidenta de BSM, Laia Bonet, ha destacat que “avui donem el tret de sortida de la transformació de l’Anella Olímpica”. “Després de molts anys comencem a renovar i modernitzar l’Anella”, ha remarcat, “i volem que el nou Sant Jordi Club sigui molt més que una sala de concerts, i que ofereixi una dimensió que avui no existeix a la ciutat, amb una infraestructura tècnica de primer nivell”. Bonet ha assenyalat també el benefici per a la ciutadania, atés que “la gran majoria dels assistents als esdeveniments a l’Anella són locals, ja sigui de Barcelona com de tot Catalunya”.

L’aposta per transformar Montjuïc, presentada per l’alcalde Collboni el febrer passat a la conferència “L’alcalde respon”, té per objectiu convertir-lo en el gran parc metropolità de la ciutat, un pulmó verd al servei de la ciutadania, la cultura i l’esport, amb la renovació de la plaça d’Espanya, la Fira, els jardins i el Palau d’Esports, a més de l’Anella Olímpica. Aquesta transformació s’acompanyarà de més transport públic, amb l’arribada de l’L2 del metro, que enllaçarà el centre de la ciutat fins a l’aeroport, passant per Montjuïc i la Marina.

 

1. Context actual: anys de rècord a l’activitat de l’Anella Olímpica

Després de dos anys consecutius de rècord (2023 i 2024) –amb més de 2 milions d’espectadors i més de 170 esdeveniments–, l’Anella Olímpica (l’Estadi Olímpic Lluís Companys, el Palau Sant Jordi, el Sant Jordi Club, i Esplanada Olímpica) fa un pas endavant perquè Barcelona continuï sent un referent internacional oferint les millors experiències en concerts, cites esportives i altres esdeveniments culturals, d’entreteniment i corporatius de gran format.

Dels 2,2 milions de visitants del 2024, el 40% era de Barcelona i la seva àrea metropolitana i el 43% de la resta de Catalunya; el 10% de diverses zones d’Espanya; i el 7% d’altres països del món. Aquestes dades consoliden la proposta de l’Anella com a referent de gestió públic-privada per fer de la cultura diversa i de qualitat un element fonamental de la millora de la qualitat de vida de la ciutadania a l’abast de tothom. En definitiva, una proposta de Barcelona pel públic local amb vocació internacional.

 

2. Moment del sector de la música en viu: creixement i globalització

Actualment, arrel de la incursió de l’streaming en el món de la música, el sector de la música en viu està immers a nivell global en un procés d’important creixement de la demanda i profunda globalització.

 

 

 

En aquest context, l’Anella Olímpica inicia aquest ambiciós procés de transformació perquè Barcelona doni resposta a aquest creixent interès del públic i continuï sent un referent internacional de la música en viu i els esdeveniments culturals i esportius de gran format.

En el nostre món global, la cultura es consolida com un pilar de la cohesió social, fomentant l’esperit crític, la creativitat, l’empatia i la innovació. La música en general i la música en viu en particular han esdevingut –a nivell global– la manifestació cultural més transversal, multicultural i intergeneracional i que arriba a més persones.

A Catalunya, la industria de la música genera 857 M€ anuals, dels quals el 82% provenen de la música en viu. El sector l’integren 379 empreses que generen més de 4.000 llocs de treball.

 

3. El posicionament de Barcelona: la proposta de valor de l’Anella Olímpica

La nova Anella Olímpica es reforça com un espai de ciutat amb les millors propostes tot l’any i per a tots els públics.

Connectada a la ciutat amb una millor accessibilitat que inclou l’arribada de la L2 al cim de Montjuïc, l’Anella vol ser no només un escenari que connecti la ciutadania amb la millor oferta cultural nacional i internacional de la música en viu i l’esport, sinó també un lloc quotidià on els barcelonins i les barcelonines puguin passejar, fer esport i gaudir de la cultura i la gastronomia de la ciutat en nous  formats.

Des d’un model de gestió de lideratge públic i en col·laboració públic-privada, la nova Anella vol posar a l’abast del públic barceloní i català la millor oferta cultural nacional i internacional, en un món on les ciutats competeixen per atraure els millors esdeveniments dels circuits.

Alhora, l’Anella també vol continuar essent una plataforma des d’on projectar el talent local amb una clara mirada internacional, posant en valor l’estreta relació que manté amb més de 40 promotors, locals i internacionals, que fan possible l’organització de tots els esdeveniments al llarg de l’any.

En aquest sentit, l’Anella ha acollit grans concerts internacionals com Coldplay, Bruce Springsteen, Beyoncé o el primer concert de música en viu amb distància social al món durant la pandèmia i, alhora, ha vist créixer i triomfar als Estopa, Rosalia o Bad  Gyal, entre molts d’altres. I ho seguirà fent.

Barcelona ja va demostrar al món, el 1992, que és capaç de fer realitat els somnis més ambiciosos. L’Anella Olímpica va ser el gran escenari d’aquell somni olímpic. Avui, més de trenta anys després, torna a posar-se al servei de la ciutadania, el talent local i internacional.

 

4. La transformació del Sant Jordi Club, un auditori concebut i dissenyat per a la música en viu

El primer espai que transforma la seva proposta de valor és el Sant Jordi Club, que esdevindrà el primer gran auditori de l’Estat concebut en origen per elevar l’experiència de la música en viu i els espectacles de mitjà format.

Serà un espai que comptarà amb un disseny tècnic de primer nivell pensat per garantir una acústica impecable, màxim confort, accessibilitat universal, eficiència energètica, versatilitat d’ús i, en definitiva, focalitzat en maximitzar l’excel·lència de l’experiència, no només pel públic, sinó també per a totes aquelles persones que en fan ús:  artistes, promotors i equips tècnics.

Des del punt de vista físic, amb una superfície de 16.500m², el nou Sant Jordi Club doblarà la seva capacitat actual, amb aforaments flexibles d’entre 3.500 i 9.000 espectadors, una oferta fins ara inexistent a Barcelona.

Per fer aquesta transformació física, l’Ajuntament de Barcelona, a través de BSM, convocarà un concurs internacional d’arquitectura per fer del Sant Jordi Club una sala concebuda i especialitzada en la música en viu i els espectacles de mitjà format .

Aquest espai tindrà també una identitat arquitectònica pròpia i en harmonia amb el conjunt de l’Anella Olímpica, i en especial amb el Palau Sant Jordi, obra de l’arquitecte Arata Isozaki, un espai de Barcelona reconegut internacionalment també pel seu valor patrimonial.

En definitiva, amb aquesta crida, es busquen propostes arquitectòniques innovadores que situïn l’experiència de les persones i la sostenibilitat ambiental com a eixos centrals.

 

5. Una crida a la creativitat internacional

La convocatòria del concurs, d’abast internacional, es farà pública el proper 17 de juliol i es podran presentar candidatures fins el 30 de setembre de 2025. Amb una inversió de 70 M€, finançats íntegrament per BSM, el nou Sant Jordi Club es començarà a construir a mitjans de 2027 i la previsió és que estigui llest l’any 2029.

Aquest projecte pretén reforçar l’Anella Olímpica com a referent de la música en viu, l’esport i altres esdeveniments de mitjà i gran format, i alhora aprofundir la seva connexió amb la ciutadania i l’entorn. Aquesta transformació s’emmarca en el conjunt d’actuacions previstes per fer de Montjuïc i els barris de l’entorn una nova centralitat metropolitana, pulmó verd i epicentre de la millor oferta cultural i esportiva per a tots els públics.