El Palau Sant Jordi arriba als 35 anys d’història com a escenari de concerts referent per a artistes nacionals i internacionals

21/09/2025 | Imprimeix

Temps estimat de lectura: 6 minuts

• Al llarg d’aquests 35 anys, 26,8 milions de persones han gaudit dels més de 2.500 esdeveniments celebrats al Palau Sant Jordi i el Sant Jordi Club
• Dels darrers anys, destaca l’increment en el nombre de concerts fruit de l’auge global que viu el sector de la música en viu i dels grans espectacles

 

Aquest diumenge, 21 de setembre, se celebren 35 anys de la inauguració del Palau Sant Jordi. L’equipament, concebut amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona’92 i dissenyat per l’arquitecte japonès Arata Isozaki, va ser lliurat a la ciutat el 21 de setembre de 1990 en un acte institucional on es va posar en valor la seva avançada tecnologia, els materials emprats i la seva versatilitat d’usos. Es tractava d’un espai creat i preparat des d’un inici per acollir activitats esportives de tota mena, però també espectacles de gran relleu com ara concerts, òpera, fires i conferències.

A aquella presentació institucional, la van seguir tres dies de portes obertes que amb el lema “Vine a veure el més gran espectacle del món” van permetre als barcelonins i les barcelonines conèixer el que acabaria sent un dels principals escenaris olímpics i, sens dubte, una de les obres més emblemàtiques de la ciutat de Barcelona. Hi van assistir un total de 270.000 persones.

En paraules d’Isozaki, el Palau Sant Jordi, juntament amb la seva sala annexa –l’actual Sant Jordi Club– havia de tenir “un caràcter universal” i així ha estat. Per a la primera tinenta d’alcaldia i presidenta de BSM, Laia Bonet, “35 anys després, el Palau Sant Jordi i el conjunt de l’Anella Olímpica es manté com un espai referent al món dels esdeveniments esportius i és, sobretot, un escenari clau per al sector de la música en viu, amb una programació permanent de concerts d’artistes nacionals i internacionals i de tots els estils.  I tot, des del lideratge públic”.

BSM, com a empresa pública de l’Ajuntament de Barcelona, va assumir la gestió de l’Anella Olímpica l’any 2003 per encàrrec del consistori. En tot aquest temps,  ha sabut consolidar l’Anella Olímpica com un espai de referència internacional en l’àmbit cultural, esportiu i de l’entreteniment. La seva experiència i professionalitat han estat clau per preservar el llegat olímpic i posar-lo al servei de la ciutadania i del posicionament global de Barcelona.

 

Més de 2.500 esdeveniments i 26,8 milions d’assistents

Des de la seva inauguració, el Palau Sant Jordi i el Sant Jordi Cub han acollit més de 2.500 esdeveniments que han aplegat 26,8 milions d’assistents. Gairebé la meitat d’aquests esdeveniments (el 45%) han estat concerts, seguit de fires i actes corporatius (35%), grans cites esportives (13%) i altres esdeveniments com espectacles familiars o rodatges, entre d’altres (7%).

La música en viu és, amb molta diferència el tipus d’acte que més ha crescut al llarg dels anys. En l’última dècada, 7 de cada 10 esdeveniments celebrats al Palau Sant Jordi i el Sant Jordi Club han sigut concerts. Això és així, d’una banda, pel canvi de tendència que viu el sector de la música –la incursió de l’streaming ha disparat la demanda de gires i concerts per davant de la música gravada–; i de l’altra, per la capacitat i versatilitat d’aquestes arenes, amb aforaments de 18.400 i 4.600 persones respectivament; així com l’estreta relació que l’Anella Olímpica manté, des de fa anys, amb els més de 40 promotors locals i internacionals que fan possibles tots aquests esdeveniments.

 

Un escenari obert a tots els públics i estils musicals

El primer artista en trepitjar l’escenari del Palau Sant Jordi va ser Luciano Pavarotti. El tenor italià hi va actuar pocs dies després de l’acte inaugural, el 29 de setembre de 1990. Precisament, un dels trets distintius d’aquesta arena és la rica varietat d’estils musicals que ha acollit des dels inicis, obrint-se a tots els públics. Òpera, pop, rock, metal, clàssica, punk… Tots els estils hi han tingut cabuda, també l’electrònica, els sons llatins o noves tendències com el K-pop.

El Palau Sant Jordi ha tingut també un paper important en la trajectòria d’artistes nacionals. Per a noms com Rosalía, Rigoberta Bandini, Joan Dausà, Nil Moliner, Oques Grasses, Manuel Carrasco, Lola Índigo o Aitana ha sigut el primer o un dels primers grans auditoris on han actuat; i n’hi ha que el tenen entre els seus escenaris més visitats de l’Estat: Joaquín Sabina (18 concerts), Alejandro Sanz (16 concerts), Estopa (13 concerts), Fito&Fitipaldis (12 concerts), David Bisbal (11 concerts) o Pablo Alborán (10 concerts).

De l’àmbit internacional, els artistes que més vegades han actuat al Palau Sant Jordi són Eros Ramazzotti (11 concerts), Madonna (7 concerts), Bryan Adams (7 concerts), U2 (7 concerts) o Laura Pausini (5 concerts).

Han estat molts els moments memorables viscuts a les pistes del Palau Sant Jordi i el Sant Jordi Club, però sens dubte n’hi ha un que ha passat a la història musical de Barcelona: el concert de Love of Lesbian del 27 de març de 2021. Va ser el primer concert de gran format en temps de pandèmia i arribava després d’un any sense música en viu.

 

La seu d’una àmplia varietat de cites esportives d’abast internacional

Els esdeveniments esportius han marcat també la història del Palau Sant Jordi. Abans d’esdevenir la seu de les competicions de gimnàstica i voleibol dels Jocs Olímpics Barcelona’92, ja va acollir l’antic torneig internacional de bàsquet Open McDonald’s (1990).

A aquelles cites internacionals, les van seguir d’altres de rellevància com el Campionat del Món d’Atletisme en pista coberta (1995), la Copa Mundial de futbol sala de la FIFA 1996, el Campionat del Món de natació (2003 – 2013), els campionats mundials de snowboard (2011), handbol (2013), basquet (2014); o els World Roller Games Barcelona 2019.

Com amb la música, destaca la varietat de disciplines esportives practicades, al llarg dels anys, al Palau Sant Jordi. Hi ha hagut futbol sala, futbol americà, tennis, atletisme indoor, escalada o judo, passant també per l’handbol, el taekwondo, el kickboxing, el trial, l’enduro i el karting, entre d’altres.

També han estat rellevants els anys en que l’equip de bàsquet del FC Barcelona va jugar com a equip local al Palau Sant Jordi (1991 – 1994) o cites com el Dirt Track (1991, 2014, 2015, 2016, 2017) o l’Ski Indoor (1992, 1993 i 1995).

 

L’escenari també de propostes familiars molt arrelades a la ciutat

Les propostes per al públic familiar han format part també de la història del Palau Sant Jordi des dels seus inicis. L’espectacle Disney On Ice, per exemple, aterrava al Palau Sant Jordi el 1993 i, des d’aleshores, ja s’hi han fet 29 edicions. És, amb molta diferència, l’esdeveniment que més vegades s’ha repetit en aquest espai.

Una altra companyia que ha escollit nombroses vegades aquest escenari per als seus shows és el Cirque du Soleil, amb 8 parades al Palau Sant Jordi.

En aquest àmbit, té un paper important també la trobada Esport i Dansa Ara, la jornada anual que tanca el que ja és el programa educatiu esportiu amb més participació de centres escolars de Barcelona. Aquell dia, milers d’infants omplen la pista del Palau Sant Jordi i exhibeixen, davant dels seus familiars i el professorat, els balls assajats durant mesos als seus centres.

 

Una cinquantena d’artistes faran parada a l’Anella Olímpica fins a finals d’any

El cartell del Palau Sant Jordi i el Sant Jordi Club per aquests propers mesos constata el bon posicionament d’aquestes arenes en el circuit nacional i internacional de la música en viu. Fins al desembre, una cinquantena d’artistes hi faran parada i per a alguns, aquesta serà la seva única parada a tot l’Estat.

De l’àmbit nacional, fins a finals d’any, passaran pel Palau Sant Jordi noms com Joaquín Sabina (2 i 4 d’octubre), Manuel Carrasco (10 d’octubre), Vanesa Martin (25 d’octubre), Los Pecos (26 d’octubre i 28 de desembre), Leiva (8 de novembre), Antonio Orozco (28 i 29 de novembre), Monica Naranjo (19 de desembre) o Raphael (20 de desembre).

Pel que fa a gires internacionals, destaquen les actuacions de Mora (23 de setembre), amb totes les entrades venudes; Lady Gaga (28, 29 i 31 d’octubre), Jamiroquai (6 de novembre) i Mumford & Sons (23 de novembre), que no fan cap altre concert a Espanya; o Katy Perry (9 de novembre) i Anuel AA (22 i 26 de novembre).

També durant aquests mesos, pel Sant Jordi Club hi desfilaran, entre molts d’altres, Daminano David  (21/09 ), que ja ha exhaurit entrades; Delaossa (4 d’octubre), Manuel Turizo (11 d’octubre), Los Planetas (17 d’octubre), Ojete Calor (25 d’octubre), Belén Aguilera (8 de novembre), Lágrimas de Sangre (14 i 15 de novembre), Roxette (16 de novembre), Crystal Fighters (27 de novembre) o Loquillo (27 de desembre).

En clau esportiva, de l’11 al 14 de desembre, el Palau Sant Jordi acollirà les Premier Padel Finals, una cita amb el millor pàdel del món.

I ja amb la mirada al 2026, alguns dels primers noms confirmats al conjunt de l’Anella Olímpica són Fito&Fitipaldis (16 i 17 de gener), Julieta (13 de febrer), Mikel Izal (20 de febrer), Hans Zimmer (27 de març), Pau Vallvé (25 d’abril), Dani Martin (25 d’abril i 24 d’octubre), Eros Ramazzotti (2 de maig), El Último de la Fila (3 i 7 de maig) o Bad Bunny (22 i 23 de maig).