Reintroducció local de l’òliba a la muntanya de Montjuïc
03/10/2025 | Imprimeix
Temps estimat de lectura: 4 minuts
- Es tracta d’un projecte conjunt de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i Galanthus en col·laboració amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i la Fundació Anticimex
- L’òliba és una espècie rapinyaire protegida i amenaçada que havia estat present a la muntanya de Montjuïc i que, en les últimes dècades, ha disminuït la població de forma notable a tot el territori
- El canvi d’estratègia en la vigilància i control de múrids en espais verds d’interès per la biodiversitat ha fet possible la reintroducció local d’aquesta espècie que alhora contribueix al control natural de les poblacions de rosegadors
L’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins i de la direcció de Patrimoni Cultural, conjuntament amb el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya i Galanthus, ha impulsat la reintroducció local de l’òliba (Tyto alba) a la muntanya de Montjuïc, en col·laboració amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i la Fundació Anticimex.
Aquesta òliba és una espècie de rapinyaire nocturn present anys enrere en ambients rurals i periurbans i que també havia estat present a la muntanya de Montjuïc. La seva població ha patit les darreres dècades una disminució considerable a tot el territori. Per aquest motiu està catalogada com a espècie vulnerable al Catàleg de Fauna Amenaçada de Catalunya (Decret 172/2022).
El mes de juny se’n van alliberar 5 polls al Castell de Montjuïc, procedents del programa de cria en captivitat del Centre de Fauna Salvatge de Vallcalent de la Generalitat de Catalunya. Fins ara han estat alimentats amb la tècnica de hacking que consisteix a alimentar durant 71 dies els polls amb pollets de gallina o ratolins. La tècnica de hacking és la mateixa que ja s’ha fet servir en altres experiències d’èxit, com la reintroducció del falcó pelegrí a Barcelona. Els polls d’òliba van abandonar el niu a finals d’agost.
L’alliberament es va dur a terme al Castell de Montjuïc, una fortificació del segle XVIII amb multitud d’espais oberts i racons on l’animal pot amagar-se durant el dia i caçar rosegadors durant la nit. Al voltant del castell, hi ha més espais que esdevenen hàbitats idonis, com per exemple el Jardí Botànic, els jardins de Mossèn Cinto Verdaguer, els Jardins de Joan Brossa o el Viver de Tres Pins.
El projecte inclou el seguiment científic mitjançant el monitoratge amb càmeres d’infrarojos i la instal·lació en dos exemplars de dispositius GPS, per conèixer els moviments un cop volin lliurement. També s’està valorant la realització d’activitats de sensibilització adreçades a la ciutadania.
Ara, un cop garantit l’èxit del primer alliberament, es fa un segon alliberament de polls d’òliba a la mateixa caixa niu instal·lada al Castell de Montjuïc.
Canvi de l’estratègia de control de múrids per l’impuls de la biodiversitat
Aquesta actuació té com a objectiu enfortir la biodiversitat de la ciutat en el marc del Pla Natura Barcelona i el Pla Clima, que fixen com a objectiu preservar la qualitat ambiental i conservar la biodiversitat a partir de solucions basades en la natura i en el coneixement científic.
En aquest sentit, la reintroducció d’aquesta espècie depredadora ha estat possible gràcies a l’Ajuntament de Barcelona i la resta d’entitats i institucions que operen a la muntanya de Montjuïc, que han afavorit implementar els canvis en l’estratègia de vigilància i control de múrids en espais verds públics d’interès per la biodiversitat, tenint en compte la fauna no diana, és a dir, espècies que no són objecte de les actuacions de control, però que poden rebre’n les conseqüències.
Les accions de vigilància i control de plagues urbanes que duu a terme l’ASPB es basen en el concepte del control integrat, en què es busca la minimització dels riscos per a les persones i el medi ambient, i s’enfoca amb una visió One-Health (una sola salut), mitjançant la integració de la salut del medi, la salut dels animals i la salut de les persones.
Aquesta col·laboració, doncs, consisteix a implementar mesures de control de múrids, diferents de les utilitzades habitualment per evitar intoxicacions secundàries en fauna no diana en espais com la muntanya Montjuïc. Aquestes mesures alternatives poden ser l’ús de rodenticides no anticoagulants, trampes de captura in vivo o caixes porta esquers modificades per evitar l’accés d’altres espècies de fauna protegida (aus rapinyaires, esquirol, eriçó comú) que podrien veure’s afectades en aquest entorn. Precisament, des del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica també es treballa per promoure usos alternatius als rodenticides amb anticoagulants en el control de plagues per l’afectació en cadena que suposa per altres espècies.
Finalment, cal tenir en compte també que l’òliba contribueix al control natural de les poblacions de rosegadors, ja que formen part de la seva alimentació. Per tant, el conjunt de mesures aplicades col·laboren a fer una millor gestió de la biodiversitat a la ciutat.
