Barcelona lliura les claus del segon bloc d’habitatges de la promoció Illa Glòries

22/11/2025 | Imprimeix

Temps estimat de lectura: 6 minuts

• Aquest dissabte s’ha celebrat l’acte de lliurament de les 51 claus del bloc A de la promoció Illa Glòries: 30 habitatges destinats a lloguer assequible i 16 més en règim de lloguer social, a més, aquest bloc inclou 5 habitatges per la mesa d’emergència
• Els dos blocs restants, el C i el D, que corresponen majoritàriament als habitatges en dret de superfície, s’aniran lliurant progressivament a partir del primer trimestre de l’any 2026
• Illa Glòries és la promoció d’habitatge públic més gran de la ciutat formada per quatre blocs que sumen un total de 238 habitatges. És un clar exemple del compromís municipal per incrementar el parc públic d’habitatge protegit a la ciutat i garantir el dret a l’habitatge a la ciutadania

 

Aquest matí s’ha celebrat l’acte de lliurament del Bloc A de la promoció d’habitatge públic Illa Glòries, un total de 51 pisos que inclouen 30 destinats a lloguer assequible, 16 en règim de lloguer social i 5 més que es destinaran per la mesa d’emergència. D’aquesta manera continuen arribant veïns i veïnes a la promoció d’habitatge públic més gran de la ciutat, després del lliurament dels 60 habitatges del Bloc B el passat mes de juliol. Impulsada per l’Institut Municipal de l’Habitatge i la Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) ha suposat una inversió total de 44 milions d’euros, amb una subvenció del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana de més de 2,6 milions d’euros. Actualment, sumant el lliurament del Bloc A, s’han entregat 1.605 claus d’habitatges protegits públics a la ciutat durant aquest mandat.

L’acte ha estat presidit per l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i també ha comptat amb la presencia del comissionat d’Habitatges, Joan Ramon Riera. En la seva intervenció, l’alcalde ha destacat que Illa Glòries és “l’emblema de la política d’habitatge de l’Ajuntament, la qual forma part d’una gran estratègia per garantir el dret a quedar-se a la ciutat. Estem fent una ciutat per viure-hi, treballar-hi i gaudir-la, on tothom pugui construir el seu projecte de vida”. A més, Collboni ha volgut fer valdre el retorn dels veïns i veïnes a la plaça de les Glòries: “és l’exemple de la Barcelona que volem: més habitable, verda, saludable i ben comunicada, amb un dels parcs urbans més grans de la ciutat i amb d’equipaments per a tothom”.

El lliurament dels dos blocs restants, el C i el D, que es destinen majoritàriament en règim de dret de superfície (113), més 14 habitatges de lloguer assequible, s’entregaran a partir del primer trimestre de l’any. Per tant, l’any 2026, Illa Glòries serà la llar definitiva de més de 800 persones.

Situada a l’illa que formen la Gran Via de les Corts Catalanes i el carrer dels Encants Vells amb el carrer dels Castillejos i la mateixa plaça de les Glòries, la promoció està formada per quatre edificis que sumen un total de 238 habitatges dels quals 72 s’han adjudicat en règim de lloguer assequible, 16 en lloguer social, i 113 en dret de superfície, dues fórmules que garanteixen que el sòl no deixi mai de ser públic. La resta s’han destinat a persones afectades per un procés d’expropiació urbanística, a banda de cinc habitatges més per a la mesa d’emergències.

Pel que fa al Bloc A, com és habitual en totes les promocions públiques, en el cas dels 30 habitatges en règim de lloguer assequible d’Illa Glòries, s’han realitzat diferents reserves segons tipologia per adjudicar els pisos: 6 per a menors de 35 anys; 4 pisos per a veïns i veïnes del barri i de l’entorn; 3 per a famílies monoparentals; un habitatge adequat i adaptat per a persones amb mobilitat reduïda, i la resta destinats al contingent general. Les unitats familiars que hi entrin a viure pagaran un lloguer mensual en relació amb la superfície de l’habitatge, que sempre estarà comprès, aproximadament, entre 418 i 725 euros.

Dels 16 habitatges en règim de lloguer social, 4 s’han destinat a menors de 35 anys; 3 per a veïns i veïnes del barri i de l’entorn; 2 per a persones amb mobilitat reduïda; un per a famílies monoparentals, i la resta destinats al contingent general. En el cas dels habitatges en aquest règim, el màxim del preu de lloguer que pagaran no podrà superar el 30% dels ingressos de totes les unitats de convivència.

El Bloc A ha estat dissenyat pels equips d’arquitectura Cierto Estudio i Franc Llonch  i consta de 51 habitatges organitzats en un bloc en forma de lletra U a dues alçades, planta baixa i sis plantes, més planta baixa i set plantes que donen a la façana de la Gran Via i a un dels patis interiors. El bloc compta amb una passera a sud que, a banda de donar accés als habitatges, pretén ser espai de trobada i generar comunitat entre veïns. A més, aquest edifici és la promoció pública en fusta més gran de la ciutat en volum i la segona en nombre d’habitatges.

 

 

Illa Glòries, la promoció d’habitatge públic més gran de la ciutat

Illa Glòries està situada en un espai estratègic, formant una illa de transició entre la trama consolidada de l’Eixample i el parc de Canòpia Urbana a la plaça de les Glòries Catalanes. Es tracta d’un edifici format per dos volums units en les tres primeres plantes d’habitatges. Entre aquests dos volums s’obre un pas de vianants que prolongarà el recorregut entre l’avinguda Diagonal i el Mercat dels Encants. A l’interior dels blocs s’han creat dos patis de grans dimensions per a l’ús del veïnat que donen accés als habitatges i esdevenen espais de relació per generar comunitat.

 

 

La promoció inclou 238 pisos d’una, dues i tres habitacions. A més, onze habitatges són adaptats per a persones amb mobilitat reduïda. També s’hi ubiquen 14 locals per a ús comercial als baixos i un aparcament amb 112 places per a vehicles i 282 per a bicicletes.

Justament aquesta setmana s’ha anunciat que als baixos de la promoció s’hi ubicarà el primer espai públic de creació digital en català de Barcelona, la “Casa de la Creació Digital”, amb l’objectiu de consolidar Barcelona com a capital de l’expressió creativa en català i servir d’inspiració per a la creació digital del futur. La previsió és que estigui operativa al 20207 i oferirà serveis diversos, com acompanyament i formació per a creadors i creadores emergents, amb espais de treball col·laboratiu i incubació de projectes digitals.

En el disseny dels quatre blocs s’ha apostat per l’estratègia per reduir l’impacte ambiental. Els edificis disposen de cobertes verdes per mitigar l’efecte illa de calor, mecanismes de reaprofitament d’aigües grises i plaques fotovoltaiques per a la generació d’energia renovable.

El sorteig dels habitatges protegits d’Illa Glòries es va celebrar el passat 15 de maig i van participar-hi un total d’11.243 unitats de convivència, de les quals 2.924 ho feien pels habitatges en règim de lloguer assequible, 6.047 per la convocatòria d’habitatges en règim de lloguer social i 2.272 per als de dret de superfície.

 

Barcelona aposta per incrementar el parc públic d’habitatge protegit

Una de les prioritats del govern municipal és incrementar i accelerar la construcció del parc públic d’habitatge protegit a la ciutat, i a través del Pla Viure treballa per garantir el dret i l’accés a un habitatge digne i assequible a la ciutadania. L’objectiu és lliurar 1.500 habitatges més fins al final de mandat, que sumat als 5.000 que es troben en execució i la preparació del sòl per construir-ne 10.000 més, comportarà arribar a un parc públic de 15.000 habitatges el 2027 i garantir un ritme sostingut de construcció d’un miler d’habitatges protegits nous cada any.

La promoció Illa Glòries, la més gran de la ciutat, és un clar exemple d’aquest compromís, el mateix que la promoció Illa Acer, al barri de la Marina del Prat Vermell, que amb 234 habitatges aviat lliurarà les seves claus.

L’àmbit de les Glòries, que recentment ha estrenat el seu parc, encara continua en transformació i  ha esdevingut un dels pols d’habitatge públic més importants de la ciutat, la gran majoria en règim de lloguer. En total, entre les promocions acabades i en marxa en els últims anys, a les Glòries hi haurà gairebé un miler habitatges públics.