Barcelona, finalista per esdevenir la primera capital europea del comerç de proximitat el 2026
03/12/2025 | Imprimeix
Temps estimat de lectura: 5 minuts
- La candidatura unitària de Barcelona a Capital Europea del Comerç de Proximitat per al 2026, abanderada conjuntament per l’Ajuntament de Barcelona i les entitats i organitzacions del sector del comerç local de la ciutat, és una de les tres finalistes que opten al reconeixement
- La Unió Europea ha de rebre ara una proposta de programa d’activitats 2026 de les ciutats finalistes per decidir-ne la guanyadora en una cerimònia el 28 de gener a Brussel·les, amb l’objectiu de començar les accions de capitalitat des de la ciutat escollida al febrer de 2026
- Barcelona competeix en la categoria de “Visionary”, per a ciutats de més de 250.000 habitants, i té com a rivals Utrech (Països Baixos) i Saragossa (Espanya)
- Declaracions de la comissionada de Promoció Econòmica, Comerç, Mercats i Restauració, Nàdia Quevedo (àudio, MP3)
Barcelona és finalista per convertir-se en la primera capital europea del comerç de proximitat. La Comissió Europea ha escollit la candidatura de Barcelona com una de les tres ciutats finalistes en la categoria “Visionary”, per a ciutats més de 250.000 habitants. Hi competeixen en la mateixa categoria també Utrech (Països Baixos) i Saragossa (Espanya).
La candidatura unitària de Barcelona a Capital Europea del Comerç de Proximitat per al 2026, abanderada conjuntament per l’Ajuntament de Barcelona i les entitats i organitzacions del sector del comerç local de la ciutat, encara així la recta final del periple. La Unió Europea ha de rebre ara en aquestes setmanes una proposta de programa d’activitats per a la capitalitat, i decidirà la ciutat guanyadora en una cerimònia a Brussel·les el pròxim dia 28 de gener, amb l’objectiu de poder començar amb les accions de capitalitat des de la ciutat escollida el febrer de 2026.
La comissionada de Promoció Econòmica, Comerç, Mercats i Restauració, Nàdia Quevedo, ha destacat la unitat en la candidatura que presenta Barcelona “treballada conjuntament amb totes les entitats i administracions de la ciutat”. Quevedo ha explicat que l’Ajuntament rep amb satisfacció i orgull la nominació com a ciutat finalista i que aquesta selecció de la ciutat reforça el treball que ja es fa amb el comerç, les entitats i administracions: “es prepara ja un programa d’activitats que reculli les que es fan habitualment i algunes que es preparen conjuntament específicament vinculades a la capitalitat europea” amb l’objectiu, ha reblat la comissionada, de “posar de manifest el model comercial de Barcelona que és un model d’excel·lència”.
Una iniciativa creada en l’àmbit europeu per l’impuls de les entitats de comerç de Barcelona
La iniciativa de la capitalitat europea del comerç de proximitat és una iniciativa impulsada per Barcelona Comerç i Vitrines d’Europa, aprovada pel Parlament Europeu el 2023, i oberta des del mes de juliol d’enguany a la participació de totes les ciutats de la Unió Europea. Barcelona va confirmar la seva candidatura al mes d’octubre, en un acte unitari presidit per l’alcalde Jaume Collboni i la tinenta d’alcaldia Raquel Gil juntament amb representants de tot el sector del comerç.
Per optar a ser la primera seu europea del comerç retail, Barcelona ha aportat una candidatura on presenta els seus principals punts forts i bones pràctiques en quatre criteris d’avaluació:
- sostenibilitat del comerç;
- suport a l’emprenedoria i vinculació amb la comunitat;
- digitalització,
- i atractiu de la ciutat i vitalitat.
La ciutat escollida finalment haurà de demostrar la seva fortalesa en aquests quatre àmbits i la capacitat d’esdevenir mirall de bones pràctiques en el comerç local per a les ciutats europees. En aquest sentit, Barcelona destaca com un dels principals punts forts la seva estratègia integral per enfortir un model propi de comerç de proximitat sostenible, innovador i resilient, reconeixent-lo com un motor essencial del desenvolupament econòmic, social i urbà de la ciutat.
La candidatura, construïda col·lectivament, reflecteix una estratègia integral i transversal, alineada amb els objectius principals de l’European Capitals of Small Retail. Es presenten 40 experiències, models i iniciatives provades, posant en relleu el seu impacte i el potencial de reproductibilitat a altres ciutats.
Candidatura coral per esdevenir capital d’un sector que és ja el 13,2% del PIB de la ciutat
L’estratègia de comerç de la ciutat s’articula en coherència amb els principals plans municipals —com el Pla Impulsa 2035, el Pla Clima, el Pla de Barris i el Pla Endreça— i es fonamenta en una governança compartida amb tot l’ecosistema comercial, on la col·laboració publicoprivada esdevé un pilar estructural per a la transformació del sector.
La ciutat compta amb el Pla Estratègic de Comerç de Barcelona, que treballa com a eixos principals en l’emprenedoria, formació i relleu generacional; la competitivitat i digitalització; la promoció del comerç local; la responsabilitat mediambiental i social; la reactivació de les plantes baixes; el model comercial urbà amb els eixos i mercats com a motors; i la governança basada en la col·laboració publicoprivada.
Totes aquestes actuacions van orientades a enfortir un sector comercial que representa el 13,2% del PIB de la ciutat i genera més de 152.000 llocs de treball, sent el sector amb més ocupació. El comerç al detall aporta 4.223 M€ de VAB, mentre que el comerç a l’engròs n’aporta 7.331 M€. El 90,9% dels locals comercials en planta baixa estan actius, amb un total de 61.875 establiments, que mostren una gran resiliència postpandèmia.
Aquest model comercial es caracteritza per la diversitat, l’arrelament territorial i la capacitat d’innovació, amb una presència estructural als barris que contribueix a la identitat local, la qualitat de vida i la cohesió social. El comerç de proximitat fomenta la vida a l’espai públic, genera ocupació local i actua com a espai d’integració per a la població nouvinguda.
Com a reptes, el sector es marca la millora en la digitalització i omnicanalitat, l’abordatge dels canvis demogràfics i relleu generacional; respostes davant la pressió immobiliària i gentrificació comercial; potenciar l’economia de l’experiència i consum responsable i línies d’actuació en l’emergència climàtica i sostenibilitat, la globalització i competència de grans superfícies i la transformació urbana i gestió del turisme.
Ampli suport del sector del comerç de la ciutat, les institucions i entitats
La candidatura de Barcelona a capital europea del Comerç de proximitat compta amb el suport de Barcelona Comerç, Barcelona Oberta, Foment Comerç, el Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme, PIMEC i PIMEC Comerç, Comertia, la Federació de Mercats Municipals de Barcelona (FEMM), Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya; l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB); la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i els grups municipals de Junts, BComú, ERC i PP.
