El districte de Les Corts comemora el centenari de la Vaga dels Aprenents
23/12/2025 | Imprimeix
Temps estimat de lectura: 2 minuts
- El 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera, un nen d’11 anys va liderar la Vaga dels Aprenents a Cristalleries Planell contra l’explotació infantil
- Avui Cristalleries Planell és un centre cívic, i un carrer recorda Francesc Pedra, el nen que reclamava cobrar una hora extra diària no pagada i que va demostrar que la dignitat obrera no té edat
El districte de Les Corts ha celebrat avui l’acte en commemoració dels cent anys de la Vaga dels Aprenents. L’historiador Daniel Venteo ha explicat la importància que va tenir la vaga dels aprenents a la ciutat, i què va representar la figura de Francesc Pedra.
Aquell nen d’11 anys, fill d’un teixidor anarquista i orfe des de ben petit, treballava en forns de més de 800 graus, amb jornades de fins a 12 hores i amb una hora extra no reconeguda per encendre i preparar els equips de treball.
Lluita contra l’explotació laboral infantil
El 15 de juliol de 1925 ell i centenars d’infants, d’entre 9 i 14 anys, van decidir no entrar al taller fins que se’ls pagués aquella hora extra. La fàbrica va quedar aturada i la vaga es va estendre per una vintena de fàbriques vidrieres dels barris de Les Corts, Gràcia i Sant Martí, obrint un conflicte que va durar setmanes. Malgrat la repressió policial, les detencions al Castell de Montjuïc i les pressions a les famílies, els infants van resistir i, quan la premsa clandestina i estrangera es va fer ressò, els responsables van cedir i van reconèixer l’hora extra, millores salarials i algunes mesures mínimes de seguretat.
Francesc Pedra Argüelles es va convertir en militant de la CNT, i amb 15 anys ja era delegat sindical vidrier. El 1931 presidia el Sindicat d’Oficis Diversos de L’Hospitalet de Llobregat, i durant la Guerra Civil va combatre per defensar la República. El 1939 va patir l’exili i als camps francesos va ser internat i deportat a camps de treball nazis. Va tornar clandestinament a Espanya el 1946 i, sota la dictadura, va continuar militant, compromès amb la resistència pacífica i el suport als barris obrers.
