L’Ajuntament limitarà l’adjudicació directa de contractes
29/05/2016 | Imprimeix
Temps estimat de lectura: 5 minuts
L’Ajuntament de Barcelona limitarà l’adjudicació directa de contractes municipals, de manera que un mateix proveïdor no pugui acumular més de 200.000 euros anuals en contractes menors d’obres sense concurrència pública o 100.000 euros en altres modalitats de contractes.
L’equip de Govern ja ha introduït al pressupost municipal aquest límit per a l’exercici actual, amb l’objectiu de garantir la màxima transparència i la màxima concurrència per a tota la seva activitat administrativa i, especialment, en matèria de contractació pública.
A més, el Consistori renuncia a fer contractació pel procediment de negociat sense publicitat, una modalitat de contractació sense concurrència, i que a l’exercici 2015 va servir per executar 342 contractes per valor d’uns 35 milions d’euros.
A més de la gestió transparent dels recursos públics, aquestes mesures persegueixen la diversificació del teixit empresarial, de manera que un major nombre d’empreses puguin optar per l’adjudicació dels contractes i s’ampliï la base de les petites i mitjanes empreses que optin a ser adjudicatàries de la contractació pública.
L’objectiu és, segons ha remarcat el tinent d’alcalde de Treball, Economia i Planificació Estratègica, Gerardo Pisarello, aconseguir “una contractació avançada a Barcelona, realment oberta a la lliure concurrència i on hi puguin accedir petites i mitjanes empreses, cooperatives, etc. i no els proveïdors de sempre”. Pisarello ha qualificat les dades sobre contractació pública de “preocupants” i ha denunciat “l’excés de la contractació pública directa a l’Ajuntament, i l’acumulació excessiva de la contractació en pocs proveïdors”. “Ens sembla greu perquè afavoreix a les grans empreses i deixa fora altres actors que són fonamentals a la vida econòmica de la ciutat i això provoca situacions poc desitjables com que hem tingut una sola empresa que es va adjudicar mes d’un milió d’euros”, ha dit el tinent d’alcalde.
Pisarello ha anunciat que aquestes mesures pretenen “eliminar formes anòmales de contractació pública” com la contractació per procediment negociat, i que es donarà publicitat a les empreses que contracta l’Ajuntament, “que és un mandat legal, però que fa temps que no s’havia fet”. I ha reblat que “aquestes mesures volen contribuir a enfortir el teixit productiu de la ciutat i de Catalunya”.
El 70% de l’import de la contractació pública correspon a contractes sense concurrència
L’Ajuntament ha elaborat per primer cop una memòria estadística de la contractació pública duta a terme pel Consistori en els darrers dos exercicis, 2014 i 2015 Aquesta anàlisi mostra que prop del 70% de l’import contractat per l’Ajuntament en aquests dos exercicis es va fer amb contractació directa sense publicitat. A més, al 2015, del total de 4.745 proveïdors amb què va treballar el Consistori per a contractes d’un valor total de 590 milions d’euros, 60 proveïdors acumulaven 465 milions d’euros, el que representa el 78’79% de la contractació total de l’Ajuntament de Barcelona.
La memòria estadística també mostra que el 74’72% de l’import total dels contractes licitats de l’exercici 2014 correspon a contractes sense publicitat (contractes menors i procediments negociats sense publicitat) i que a l’exercici 2015 aquest percentatge és del 68’71%, de manera que un petit nombre de contractistes acumula gran part de la contractació menor i la gran majoria, la resta de contractes amb quanties més petites. De fet, l’estudi mostra que l’exercici passat un sol proveïdor va acumular més d’un milió d’euros en contractes menors. L’any 2014, 4.696 empresaris (persones físiques i persones jurídiques) van obtenir contractacions amb un valor total de 65 milions d’euros, que van ser adjudicats directament de contractes menors.
Pel que fa a la grandària de les empreses i proveïdors, al 2015 prop del 63% dels proveïdors de l’Ajuntament de Barcelona eren societats anònimes, que van obtenir contractes per valor de 371 milions d’euros del total de 590 milions d’euros en total que l’Ajuntament gasta en contractació de béns i serveis.
Predominància dels contractes de serveis
Amb l’anàlisi de la contractació pública també s’ha detectat la predominància dels contractes de serveis en la contractació de l’Ajuntament, ja què al 2014, el 77’5% dels 13.582 contractes realitzats pel Consistori corresponien al proveïment de serveis.
També s’ha analitzat la transcendència econòmica de les concessions, els contractes de gestió indirecta de servei públic, en relació amb la contractació total de l’Ajuntament. L’estudi estadístic mostra que el pagament de la concessió de Recollida de residus representa una despesa anual al voltant de 270 milions d’euros, més de la meitat del total de despesa executada en l’exercici, que al 2014 va ser de 572’5 milions d’euros i al 2015 de més de 590 milions d’euros.
En aquesta línia, s’han iniciat els treballs per valorar l’eficiència de la gestió directa de serveis públics actualment amb un model de gestió indirecta, i que copa una part elevada de la inversió municipal amb pagaments per concessions a empreses privades per a la gestió del servei.
D’altra banda, s’ha detectat que la contractació amb entitats sense ànim de lucre va obtenir a l’exercici 2014 només 1.754 contractes, amb una despesa de 32’16 milions d’euros.
Les dades de la memòria de contractació no inclouen la contractació de les entitats que conformen el grup municipal ja que no es compta amb un sistema corporatiu comú de contractació. La futura implantació d’un sistema de contractació pública electrònica corporativa haurà de permetre, en exercicis futurs, agrupar tota la informació municipal.
Com a mesura per augmentar la transparència i la publicitat, també a partir de l’1 de juny i ja en tot aquest exercici 2016 es vincularan els perfils de contractació municipal a la Plataforma de Serveis de la Generalitat de Catalunya, que alhora es connecta amb la Plataforma estatal del Sector Públic, amb l’objectiu que els contractes que liciti l’Ajuntament tinguin difusió també a través d’aquests canals, fet que era obligatori des de 2014 per a la Generalitat i des de 1985 per a l’Estat.
Nou pas que se suma a la lluita contra els paradisos fiscals
Aquesta mesura que vol establir un nou marc de transparència en la contractació pública se suma a la limitació establerta la setmana per decret que prohibeix que les empreses contractistes de l’Ajuntament puguin tenir vinculacions il·legals amb paradisos fiscals
Amb aquest pas, l’Ajuntament de Barcelona va fer un pas que va més enllà de la declaració política de ser una ciutat lliure de paradisos fiscals i, de manera pionera, ja regula tècnicament en els contractes públics la seva voluntat de no tenir relació jurídica amb una empresa que, directament o mitjançant empreses pantalla o filials, desviï fons als paradisos fiscals amb la intenció d’evadir les seves obligacions tributàries o legals.
El decret d’Alcaldia, anunciat la setmana passada, estableix una clàusula essencial que prohibeix a les empreses contractistes realitzar operacions financeres en paradisos fiscals que siguin considerades delictives, les obliga en el moment de la licitació a declarar si tenen relacions amb paradisos fiscals, publica la informació i permet rescindir el contracte si incompleixen aquesta clàusula és a dir si han falsejat la declaració de no operar de forma delictiva o il•legal en paradisos fiscals.
