París i Barcelona homenatgen juntes a Francesc Boix, el fotògraf barceloní testimoni de l’horror de Mauthausen

16/06/2017 | Imprimeix

Temps estimat de lectura: 3 minuts

El tinent d’alcaldia, Gerardo Pisarello, ha intervingut, juntament amb l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, a l’acte organitzat per l’Amical Mauthausen en homenatge al republicà, del qui n’ha destacat el llegat de valentia que “volem incorporar al patrimoni ètic” de Barcelona

El consistori ha contribuït al trasllat de les despulles de Boix al cementiri Père-Lachaise

 

El tinent d’alcaldia Gerardo Pisarello ha participat avui a l’acte d’homenatge al fotògraf Francesc Boix, que s’ha celebrat avui al cementiri de Père-Lachaise, a París. Boix, un barceloní antifeixista presoner al camp de Mauthausen, va ser testimoni de l’horror del camp de concentració nazi i posteriorment va participar en els judicis identificant els criminals de guerra de Núremberg i Dachau.

Pisarello ha intervingut juntament amb l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, en els parlaments que s’han realitzat al cementiri en un acte que ha comptat amb la presència dels tinents d’alcaldia de París, dels representants de l’Amical Mauthausen de París, del conseller de Relacions Exteriors de la Generalitat, Raül Romeva i del comissionat de Programes de Memòria del consistori barceloní, Ricard Vinyes.

 

L’acte estava organitzat conjuntament pel consistori parisenc i l’Amicale Mauthausen francès. L’Ajuntament de Barcelona ha col·laborat, amb una aportació de 9.000 euros, al trasllat de les restes de Boix des d’un poble dels afores de París on fins ara estava enterrat –a Thiais, a 10 km de París—a aquest cementiri històric on es troben moltes grans personalitats franceses de la cultura, del pensament i de la política.

En la seva intervenció, Pisarello ha volgut destacar que Boix, barceloní nascut al 1920, “fill de classes populars, no va ser un dirigent social, ni un pensador rellevant, ni un gran legislador, ni el fundador de cap organització. La seva rellevància històrica rau en la seva actitud davant de l’extermini que va suposar el nazi-feixisme. Una actitud de compromís i de valentia. D’un coratge extraordinari, perquè va exposar la vida”.

“I ho va fer per preservar la veritat. Davant d’aquells que al·legaven que no van veure res, que no van saber res, Boix va testimoniar els fets amb les seves terribles imatges”, ha afegit. Pisarello ha assegurat que aquest coratge “és l’actitud que volem recordar” i “incorporar al patrimoni ètic de la nostra cultura política”.

Ha explicat que Barcelona, gràcies a l’esforç de l’Amical de Mauthausen, ha incorporat Boix “en la seva memòria col·lectiva. Conservant el seu llegat al Museu d’Història de Catalunya, difonent la seva obra i donant el seu nom a la biblioteca pública del barri popular on va néixer i créixer: el Poblesec”.

Un cop ha acabat l’acte, Pisarello ha lamentat que s’hagi trigat tant de temps en traslladar les restes de Boix a París, “un acte que era de pura justícia”. El tinent d’alcaldia ha afirmat que, el fet que el Govern de l’Estat no s’hagi compromès amb aquest acte demostra “el gran problema que té el govern estatal amb la memòria històrica”.

 

Un altre lligam amb París

Abans de l’acte al cementiri, Gerardo Pisarello ha estat rebut, a l’Ajuntament de París, per la tinenta d’alcaldia responsable dels programes de memòria, Catherine Vieu-Charier.

Amb aquest homenatge a Francesc Boix, París i Barcelona estableixen un nou vincle entre ambdues ciutats, la memòria històrica, que ve a sumar-se a d’altres que ja estan donant els seus fruits especialment en relació a la lluita contra el canvi climàtic, l’intercanvi d’experiències en l’àmbit de la tecnologia i la innovació, o en la gestió de les polítiques d’habitatge i el turisme.

Gerardo Pisarello ha subscrit, aquesta mateixa setmana, un acord d’intercanvi per a startups que podran fer estades a París i Barcelona i que servirà per a l’enriquiment mutu de les dues ciutats en experiències i teixit comercial. El viatge també ha servit perquè el tinent d’alcaldia conegués de prop projectes d’innovació social de París, com el ‘Grands Voisins’, un projecte d’economia social i solidària que s’està desenvolupant en un antic hospital que ha cedit l’ajuntament parisenc als moviments socials durant un període limitat.