Clou la primera fase del debat ciutadà de la Model amb criteris veïnals per a la futura transformació
06/05/2018 | Imprimeix
Temps estimat de lectura: 9 minuts
Aquest diumenge s’ha fet l’última sessió de la primera fase del procés participatiu per debatre i acordar amb la ciutadania els criteris que marcaran el futur del nou gran pol d’equipaments per a l’Esquerra de l’Eixample i la ciutat
S’han fet sessions temàtiques sobre patrimoni i memòria; equipaments i habitatge, i verd i carrer per consensuar aspectes fonamentals: hi haurà 14.000 m2 de parc urbà, 15.000 m2 per a uns 150 pisos públics i la història de la presó tindrà un pes essencial
A partir d’aquest punt de partida i dels posicionaments i idees recollides, s’han elaborat unes conclusions inicials que han permès dibuixar unes primeres aproximacions de com podria ser la futura Model
Una proposta posa l’accent en la màxima preservació de l’edifici; l’altra, en donar el màxim protagonisme al parc verd, i la tercera flexibilitza la ubicació del verd i els equipaments
No són idees tancades, sinó uns primers dibuixos i criteris a partir dels quals el Govern municipal treballarà per mostrar una proposta concreta de la reforma al juliol, i actualitzar llavors el Pla Director de 2009
La transformació de la Model va prenent forma. Aquest diumenge, s’ha celebrat la quarta i última sessió de participació ciutadana per debatre i acordar amb els veïns i veïnes i entitats de l’entorn quins criteris marcaran el futur d’un àmbit que esdevindrà un gran pol d’equipaments per a l’Esquerra de l’Eixample i la ciutat.
Des de l’acord amb la Generalitat per tancar la presó, al gener de 2017, l’Ajuntament ha posat en marxa diverses actuacions a tots els nivells per començar a convertir el que havia sigut un recinte opac en un lloc singular que generarà vida al seu voltant.
D’una banda, s’ha omplert la Model d’usos immediats perquè s’integri en el dia a dia del veïnat. I, de l’altra, s’ha tirat endavant el procés participatiu per concretar els usos definitius i donar forma a aquest gran repte de regeneració urbana.
Es tracta del primer procés d’una transformació urbanística que s’aplica seguint els requeriments previstos en el Reglament de participació municipal. Així, es va definir un nucli impulsor amb 28 entitats de l’entorn i de la ciutat, amb qui s’ha treballat tot el procés; s’han fet debats amb joves del barri; s’ha obert un espai per deixar aportacions al pati d’entrada de la Model -aprofitant les visites que s’organitzen els divendres i els dissabtes- i s’ha afavorit la participació via internet amb la plataforma decidim.barcelona.
El gruix del debat públic, però, s’ha produït en quatre sessions temàtiques obertes a tota la ciutadania que han servit per parlar sobre patrimoni i memòria; equipaments i habitatge, i verd i carrer.
Finalment, avui s’ha celebrat l’última reunió per posar en comú tota la feina feta. I per fer una mirada conjunta que permeti prioritzar i establir criteris per definir una proposta final de transformació de la Model.
La construcció col·lectiva d’una transformació
El procés participatiu de La Model és un exemple de construcció col·lectiva de consensos en relació a una gran transformació urbana que genera molta expectativa i que compta amb una llarga trajectòria de reivindicació veïnal.
Per això, calia treballar intensament, amb celeritat i de forma consensuada per generar punts de trobada entre els diferents agents implicats. El punt de partida ha estat el respecte a la reivindicació veïnal i a les conclusions del Pla Director del 2009, i s’ha avançat en la seva revisió i actualització. També s’han fet diversos estudis específics: reutilització d’altres panòptics, patologies de l’edifici, valoració patrimonial de la Model, propostes d’equipaments, etc.
En les tres primeres sessions, des de la perspectiva dels participants s’ha aconseguit apropar algunes posicions que inicialment estaven molt allunyades. El fet de conèixer diferents posicionaments i interessos ha portat a construir espais de consens i matisar maximalismes.
El debat ha girat al voltant d’uns criteris inicials aportats per l’Ajuntament per establir unes primeres premisses. Aquests han estat:
– Cal treballar tot l’àmbit com un sol conjunt. La transformació no pot ser un encaix de peces sinó un conjunt equilibrat i amb sentit en la seva ordenació i usos.
– El verd s’ha de respectar en la seva totalitat. Així, mentre al Pla Director del 2009 es comptabilitzava com a verd els patis de l’escola, en la proposta actual els 14.000 m2 de verd són condició bàsica.
– Cal que hi hagi habitatge públic, en concret, 15.000 m2 de sostre que donaran lloc a uns 150 pisos. Anteriorment, s’haurien pogut utilitzar per a ús hoteler o oficines.
– La memòria i el patrimoni tenen un pes important en la transformació. En aquest sentit, s’ha tingut en compte des del principi el manteniment de l’edifici del carrer d’Entença per la seva vàlua històrica, o la decisió de fer un espai memorial.
– La compatibilitat dels usos entre si mateixos. Que el verd, els equipaments i l’habitatge interactuïn i es complementin i no es donin l’esquena.
Partint d’aquesta base, al llarg de les tres sessions temàtiques es van anar perfilant unes primeres conclusions sorgides de les aportacions fetes pels participants del debat que s’han posat en comú aquest diumenge i que apunten els següents criteris.
Criteris en relació als equipaments
S’ha analitzat el Pla Director de 2009 i actualitzat la falta d’equipaments segons els estàndards actuals. En aquest sentit, hi ha consens a que la necessitat d’equipaments no pot anar en detriment de la disposició d’espai verd i d’habitatge.
Pel que fa a les possibilitats d’encaix dels diferents equipaments educatius, esportius, etc. i de l’habitatge amb els edificis existents, s’ha comprovat que les galeries podrien acollir usos docents, amb una important transformació física, i s’ha observat que la incorporació de l’ús d’habitatge seria molt complexa. Pel que fa als edificis Tallers i d’Entença, sí que es podrien adaptar a usos d’habitatge i docents.
Quant a equipaments concrets:
– L’escola bressol i un casal de joves generen consens, així com la ubicació d’un espai memorial prioritàriament a la quarta galeria.
– Sobre l’institut-escola, es valora positivament el fet que un sol equipament ofereix espais amb usos compartits, i això permet optimitzar les necessitats de sòl.
– Pel que fa a la residència per a gent gran prevista inicialment –que seria competència de la Generalitat–, es proposa construir habitatge dotacional per a gent gran amb un centre de dia.
– El pavelló esportiu no es considera una necessitat indiscutible i urgent, i han sorgit altres possibilitats a estudiar, com ara una aula ambiental i un viver de cooperatives.
– Seria preferible que els habitatges no estiguin orientats de cara als patis de l’escola per les molèsties acústiques que podria generar. I que els patis de l’escola, en la lògica dels patis oberts, podrien incrementar l’espai verd en horari no lectiu.
Criteris en relació al verd
Que els 14.000 m2 de verd s’han d’assegurar és un criteri compartit, si bé s’ha analitzat com s’hauria de disposar al llarg de tot l’àmbit. L’opció més consensuada és la d’assolir continuïtat i un verd compacte, en lloc de fragmentar-lo per tot l’espai. I també ubicar-hi espais infantils i de gestió comunitària i zones de passeig i descans.
El futur parc serà obert i constituirà un nou pulmó verd per a l’entorn, prioritàriament orientat cap a les vies més pacificades i amb molts arbres. A més, caldrà que dialogui amb els equipaments, i funcionarà com a connector de l’àmbit que l’envolta i no com a barrera verda.
Finalment, es proposen diversos usos a estudiar, com ara horts urbans, zones d’esbarjo per a gossos, mercat de pagès, espais esportius, etc.
Criteris en relació al patrimoni
L’estudi de diferents models de panòptics que s’ha fet durant el procés permet comprovar com cada ciutat ha actuat segons les necessitats i oportunitats de què disposava. Cada cas és únic, però suposen un bon aprenentatge.
Sí que s’ha observat, però, que si hi ha un alt grau de conservació de l’edifici original es produeix una unitat en el programa d’usos que s’hi desenvolupa. A la Model estan previstos diferents usos d’equipaments, i per tant, no es tracta d’encaixar un ús a un edifici sinó de donar resposta a demandes molt diverses.
Pel que fa a l’espai central del panòptic, la seva estructura bàsica està fora de qualsevol debat: la seva conservació és imprescindible. També ho és l’edifici del carrer d’Entença, si bé pot acceptar transformacions segons l’ús final que tingui.
On hi ha més debat és en el manteniment i usos de les galeries del panòptic i dels edificis Tallers. La quarta galeria es considera idònia per acollir un espai memorial i caldria preservar-la, però la resta es posa a debat depenent de les solucions que es puguin assolir. I els edificis Tallers, tot i que es valora en positiu la seva conservació, es poden arribar a enderrocar si es considera necessari.
El mur perimetral segur que s’enderrocarà per fer l’entorn permeable, però caldria conservar-ne alguna part i alguna torre de vigilància de forma testimonial per recordar la memòria de la Model.
Tres aproximacions a les possibles distribucions de l’espai
Per il·lustrar el debat del d’aquest diumenge, s’han recollit els criteris de base i els sorgits en les sessions de treball i s’han definit tres imatges de planta diferents que són assajos o aproximacions a possibles distribucions de l’espai.
Les tres propostes no són opcions tancades, sinó un treball tècnic per facilitar el debat final de conclusions, i tenen la vocació de permetre que els participants del procés participatiu visualitzin plantejaments diferents.
Les configuracions s’han definit en funció de si es posa l’accent en la priorització de la màxima preservació de l’edifici; en la priorització del verd urbà com a fet central, o en la flexibilitat del verd i els equipaments.
Màxima preservació de l’edifici
Si es prioritza la preservació de l’edifici, les característiques de la futura Model serien:
– L’habitatge se situaria als edificis Tallers, amb equipaments en planta baixa.
– El panòptic i les seves galeries acollirien l’espai memorial i sobretot els usos docents, amb els patis orientats a sud.
– L’edifici d’Entença es destinaria a habitatge dotacional i centre de dia.
– El pavelló quedaria situat sota les pistes esportives a la cantonada Entença-Provença.
En aquesta configuració es mantenen la majoria de criteris, i com a element més positiu destaca que es mantenen els tres edificis principals del conjunt: el panòptic, el d’Entença i Tallers. Ara bé, l’espai verd queda força fragmentat, assolint continuïtat en la franja del carrer del Rosselló però no en la resta. Els patis de l’escola-institut tampoc tindrien continuïtat amb el parc.
Tot i que és possible dotar d’ús docent les galeries, això comporta una important dificultat tècnica.
Verd urbà com a fet central
Si l’espai verd s’erigeix com a protagonista en la transformació, la distribució dels elements seria:
– L’habitatge es concentraria al carrer de Nicaragua, substituint els edificis Tallers.
– L’institut-escola se situaria en dues galeries, i els patis perdrien superfície.
– L’edifici d’Entença es destinaria a habitatge dotacional i centre de dia.
– El pavelló esportiu estaria al subsòl, sota els patis.
El parc urbà, doncs, apareix més compacte i guanya entitat, i assoleix una certa continuïtat amb els patis de l’escola i integra l’edifici d’Entença al seu entorn.
En aquest cas ja no es preserven els tres conjunts d’edificis originals, sinó que s’hauria d’enderrocar els edificis Tallers. A canvi, es podria incrementar el sostre destinat a habitatge, ja que es podria edificar més alçada.
La permeabilitat dels recorreguts de muntanya a mar quedaria assegurada en l’entorn, però no de Llobregat a Besòs, perquè els patis de l’institut-escola ocuparien tota l’illa. I els patis estarien a prop dels habitatges.
Flexibilitat de verd i equipaments
La tercera opció donaria més flexibilitat a l’hora d’ubicar el parc verd i els equipaments al llarg de tota la superfície que ocupa la Model. Quedaria així:
– Els edificis Tallers es transformarien per ubicar-hi l’institut-escola, i l’escola bressol també se situaria en el mateix conjunt.
– Del l’edifici panòptic es conservaria físicament la part central i la galeria 4, on hi hauria l’espai memorial, i la resta passaria a ser espai públic, mantenint les traces i la memòria de l’edifici.
– L’habitatge se situaria al llarg del carrer de Provença.
– S’allargaria la traça del carrer de Vilamarí i es faria arribar fins a l’element central del panòptic.
– El pavelló se situaria sota les pistes esportives.
– L’edifici d’Entença es destinaria a habitatge dotacional i centre de dia.
D’aquesta manera s’aconseguiria tenir uns equipaments funcionals, un verd urbà amb entitat i mantenir part del conjunt dels edificis, tot i que el panòptic quedaria reduït només a l’ús de l’espai central i la transformació d’una ala.
Es donaria continuïtat al verd i es crearia un entorn permeable, amb un disseny que recordi la ubicació de les galeries. L’edifici d’Entença quedaria integrat en un entorn verd ben relacionat amb el carrer més pacificat, el de Rosselló. Igualment, es permetria més alçada de l’habitatge, que s’allunyaria del pati de l’escola.
La primera proposta concreta, al juliol
Un cop finalitzada aquesta primera fase de participació i havent recollit tots els criteris i opinions, el Govern municipal preveu fer un retorn en forma de conclusions i mostrar una primera proposta concreta de la reforma i distribució dels espais al juliol.
A partir del plantejament que s’elabori s’actualitzarà el Pla Director, que respondrà a tota la feina feta al llarg dels últims mesos. La voluntat és tenir-lo llest per poder començar a redactar durant el 2019 els projectes arquitectònics i urbanístics necessaris per implementar els usos acordats. Seguidament, segons el calendari previst, al 2020 es podrien començar a executar les obres per fer realitat l’estratègia plasmada en el pla que s’hagi consensuat.
El compromís municipal és continuar injectant 4,9 milions d’euros a la Model previstos per aquest mandat. Es tracta de donar un impuls definitiu al projecte de crear un espai amb projecció de ciutat i un nou àmbit de dinamització social, cultural i comunitària a disposició dels veïnes i veïnes i entitats.
