El porc senglar eurasiàtic (Sus scrofa) és una espècie autòctona. És la més abundant i es troba a la major part d’Europa, al nord d’Àfrica i a l’Àsia, encara que, al llarg de la Història, els humans l’han introduïda també en altres continents, com Amèrica, Oceania i diverses illes del Pacífic.

Avui en dia, el senglar és una espècie en expansió amb una gran capacitat d’adaptació, perquè pot viure en hàbitats molt diversos si disposa d’aliment, aigua i refugi.

En els últims anys, la proliferació d’aquesta espècie ha anat acompanyada d’un augment de les incidències relacionades amb la seva presència a l’entorn urbà.

Però el porc senglar no és una espècie urbana i, per tant, no ha d’estar present al medi urbà. Cal, doncs, treballar per aconseguir que romangui com a espècie salvatge autòctona al medi natural i impedir la seva presència a la ciutat.

Causes de la urbanització dels porcs senglars

La presència de senglars a les àrees urbanes s’explica per la capacitat que tenen de variar la dieta depenent de l’oferta tròfica, de manera que, si els senglars no hi trobessin recursos, no s’habituarien a la ciutat.

Les fonts d’aliment urbà (alimentadors, menjar per a colònies de gats, escombraries, etcètera) expliquen la colonització als voltants de Barcelona, en un procés d’adaptació al llarg de diverses generacions. Un cop habituats als aliments d’origen humà, els porcs senglars esdevenen irrecuperables per a la vida al medi natural.

L’estratègia reproductiva del porc senglar consisteix a tenir moltes cries cada any (el màxim entre tots els ungulats autòctons) per assegurar-ne la supervivència d’algunes almenys.

En subministrar aliment als porcs senglars a la ciutat en períodes d’escassetat, s’aconsegueix un doble efecte negatiu: d’una banda, es contribueix a augmentar la població de porcs senglars en incrementar la supervivència de les cries i, de l’altra, es fa que s’habituïn a les persones i a l’entorn urbà amb els riscos sanitaris i altres situacions conflictives o de perill que això comporta.

Com evitem la presència de senglars a la ciutat?

L’Ajuntament, en el seu Pla d’Acció de Senglars, ha concentrat els esforços en l’origen d’aquesta problemàtica. És a dir, l’abundància i el fàcil accés als aliments a la ciutat. Per aquest motiu, l’objectiu prioritari i urgent és reduir l’aliment disponible  i això es porta a terme mitjançant diverses actuacions:

Campanyes de sensibilització ciutadana per tal que els veïns i veïnes, especialment dels barris propers a Collserola (Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta Guinardó i Nou Barris), prenguin consciència de la problemàtica que el porc senglar s'endinsi a la ciutat.

El grup d'informadors municipals s'encarrega de fer saber a la ciutadania que no s'han d'alimentar ni directa ni indirectament (deixant menjar o escombraries a l’abast), ja que els porcs senglars representen un perill per a les persones i els animals domèstics, que produeixen danys al mobiliari urbà i que poden xocar amb vehicles, a la vegada que són transmissors de malalties zoogèniques. Alhora, els informadors poden detectar també nous punts d'alimentació que cal segellar per evitar el reclam del menjar.

Prèviament, es va realitzar una enquesta sobre la percepció dels senglars a la ciutat on es va detectar que per més del 50% de la població el senglar no suposa un problema a Barcelona.

Treball directe amb les diferents alimentadores de les colònies de gats dels districtes de muntanya, amb l'objectiu de limitar i evitar l’accés dels senglars al pinso per a gats a través de la col·locació d’arquetes (estructures de formigó) que dificultin l'accés.

Bloquejar les papereres i  els contenidors ubicats en les zones on habitualment els senglars van a buscar-hi menjar.

Modificació experimental del disseny d’algunes zones verdes per fer-les menys atractives per al porc senglar, especialment en els punts clau dels districtes limítrofs amb Collserola.

Recomanacions a la ciutadania

Alguns exemplars, acostumats a la presència humana, s’estan tornant cada cop més exigents i poden arribar a ser agressius per obtenir el menjar. Això és, en part, perquè han perdut la por a les persones i es mouen amb massa freqüència per zones habitades.

Per aquest motiu és tan perjudicial donar-los menjar, ja que aquest fet els habitua al contacte amb la gent i també a obtenir menjar amb facilitat, fins que finalment acaben exigint-lo com si fos un animal domèstic però sense perdre la seva condició d’animal salvatge.

Alhora, algunes vegades es produeixen incidents amb els senglars en àrees de lleure i altres equipaments del parc de Collserola i per això cal extremar les precaucions davant la presència de senglars i seguir les següents recomanacions en cas d’encontre:

  • No us hi apropeu. Poden reaccionar amb agressivitat.
  • No els toqueu. Hi ha risc de mossegada o envestida.
  • No els hi doneu menjar.
  • Feu soroll i gesticuleu exageradament per intentar allunyar-los.

A les àrees de pícnic: Estigueu alerta i controleu les vostres bosses. Si veieu senglars, guardeu el menjar, us el podrien prendre agressivament.

A la xarxa viària: Conduïu amb precaució, poden creuar la carretera i provocar una col·lisió.