Benvinguts al web del
Auditori Sant Martí
Aquest equipament, des de la construcció dels instituts d’educació secundària Joan d'Àustria i Infanta Isabel als anys seixanta, era conegut popularment com el "Teatre dels instituts". Es dedicava a potenciar l’activitat cultural del barri de Sant Martí de Provençals.
Amb la seva remodelació l'any 2014, l'Auditori de Sant Martí obre les seves portes per a recuperar i ampliar la funció que aleshores tenia.
De 12 a 13 h
11/03/2018
Preu: Gratuït
La ballarina coixa pot ballar, perquè ha aconseguit que l'ajudi el saltimbanqui maldestre. La funàmbula cega és capaç de travessar el precipici fent equilibris a sobre del fil, perquè ha après com es perd la por. I ningú ja pot impedir que el goril·la i la mussol, el Rick i la Ilsa, festegin el seu amor malgrat que ales i potes acabin sempre fetes un embolic.
Cada cop que es fa la llum, als cocodrils de peluix els agrada més i més el jazz; cada cop que es fa la llum, les nines han marxat de casa; i cada cop que es fa la llum, un antic paraigües recupera el poder de convertir la pluja en primavera. I és que, cada cop que en aquest Zaquizami on han anat a parar, suposadament, les andròmines es fa la llum, els defectes passen a ser virtuts; i les diferències, per molt grans siguin, només fan que acostar-nos més i més als altres. En aquest Zaquizamí, en aquesta habitació tancada amb clau i pany al final d'un passadís, en aquest quarto amb un únic endoll que ja fa anys i anys que no funciona, el que està de moda és superar les pors i fer de la diferència una qualitat; en aquest univers paral·lel del que es tracta és d'afavorir el desacomplexament, incentivar l'esperit de superació, treballar l'autoconfiança i la companyonia i, sobretot, donar segones oportunitats.
Així és l’univers de Zaquizamí, l’espectacle de Roberto G. Alonso, un món de conte que entronca amb tantes i tantes històries sortides del baül com la d'aquell soldadet de plom que s'enamorava d'una ballarina sota la ploma de Hans Christian Andersen. I igual que aquell soldadet i aquella ballarina, el nostre saltimbanqui, la nostra funàmbula, el goril·la, la mussol i els cocodrils de peluix també són els protagonistes d'un ballet, d'una coreografia pensada pels més petits però que també sabrà despertar el record del nen que tots els grans portem a dintre.
Fitxa Tècnica
Autoria: Cia. Roberto G. Alonso.
Direcció i coreografia: Roberto G. Alonso
Intèrprets: Laia Vancells, Borja Fernández, Laura Marsal.
Escenografia: Roberto G. Alonso i Tony Murchland.
Il·luminació: Tony Murchland.
Attrezzo i vestuari: Roberto G. Alonso i Víctor Peralta.
Espai sonor: Carles Cors.
Espectacle gratuït. Recollida prèvia d'entrades obligatòria, aforament limitat.
PROCEDIMENT DE RESERVA I RECOLLIDA D'ENTRADES CIRCUIT BARCELONA DISTRICTE CULTURAL
Tots els espectacles del Circuit Barcelona Districte Cultural funcionaran amb reserva o recollida d'invitacions gratuïtes. A l'Auditori de Sant Martí, la distribució de les entrades es durà a terme online i presencialment, i es distribuirà la meitat de l'aforament en cadascuna de les modalitats.
ONLINE
Per als espectacles de març podeu fer la reserva d'invitacions gratuïtes online a través del següent enllaç: Vull fer la reserva online!
PRESENCIAL
Per als espectacles de febrer, podeu recollir presencialment les invitacions (màxim 2 per persona) a la 3a Planta del Centre Cívic Sant Martí en horari de venda d'entrades a partir de les següents dates:
Les entrades que restin lliures, estaran disponibles el mateix dia de l'actuació des d'1 hora abans de l'hora d'inici de l'espectacle a la recepció de l'Auditori de Sant Martí.
Si teniu algun dubte, podeu contactar-nos a info@auditorisantmarti.net o al 93 256 57 60.
Fan circ d'autor, conscients que sota aquesta etiqueta poden fusionar un munt de tècniques diferents: des de la dansa fins a l'acrobàcia, des de la música fins al teatre o al gest. Són els Mumusic i són dos, Clara Poch i Marçal Calvet, que treballen junts des de 2008 i que es van donar a conèixer gràcies a l'espectacle Merci Bien, que va guanyar un dels guardons que concedeix la revista especialitzada Zirkolika i que també va ser premiat a la Mostra d'Igualada.
Ja a Merci Bien era possible trobar el tacte delicat, íntim, proper i càlid que destil·len tots els seus muntatges i que es manté a Amigoo en el qual, potser, evolucionen a la recerca d'un públic més adult, encara que sense renunciar a mantenir l'atenció dels infants. En canvi, estava específicament dedicat pensat per a un públic familiar Petits prínceps, el seu espectacle anterior, amb el qual van encetar una nova línia que van batejar com a Minimumusic.
