L’Emma és activista per la pau i coordinadora d’IPB Youth Network, la xarxa de joves de associada a l’International Peace Bureau (IPB). Aprofitem el seu pas pel II Congrés Internacional de Pau de l’IPB celebrat a Barcelona per parlar de l’activisme i defensa de drets per part de les persones joves.
Podeu veure l’entrevista en vídeo en aquest enllaç de YouTube.
Com comences a entrar en l’activisme?
Vaig entrar en l’activisme de mica en mica. No vinc d’un rerefons d’activista ni res, però després de fer el grau vaig anar a estudiar un màster de Resolució de Conflictes i, òbviament, estava centrant-me en moltes coses que estaven malament al món. I una de les primeres coses clau que vaig fer després del màster va ser anar al primer Congrés Mundial per la Pau a Berlín, on vam fundar la Youth Network (Xarxa de Joves). Així que aquesta va ser una de les primeres coses importants que vaig fer per involucrar-me en l’activisme.
I ara ets coordinadora de l’IPB Youth Network. Ens podries explicar a què us dediqueu?
L’IPB Youth Network és una organització voluntària associada a l’International Peace Bureau (IPB). Va ser fundada l’any 2016 per les joves assistents al Congrés d’aleshores [a Berlín]. En part, perquè aleshores no hi havia gaire implicació dels joves i volíem que n’hi hagués més, que estem aquí, ens interessa, estem compromesos, i veure com podíem treballar més plegades. I això va anar creixent molt. I ara han acceptat aquest repte i han avançat amb ell. Hi ha molta implicació dels joves en aquest Congrés [que s’està celebrant a Barcelona el 2021].
El que hem estat fent des que ens vam crear, és reunir gent d’arreu del món, construir idees de pau i connectar joves activistes per la pau. Per fer la feina que ja estan fent arreu del món, però connectats amb altres.
Com ha evolucionat el paper de les persones joves en les lluites per defensar drets bàsics?
El paper de les joves ara és molt semblant al que ha tingut fins ara. Podem rastrejar l’activisme juvenil al llarg del segle XX i una de les coses realment clau és deixar clar que la gent al capdavant de les lluites per la pau, demanant justícia, sovint són joves que reclamen que el món no ha de ser així. Ho hem vist arreu del món en moltes ocasions. Des de les protestes contra la guerra del Vietnam als EUA, els campaments pacifistes de Greenham Common al Regne Unit, o com gran part de l’activisme contra la dictadura a l’Argentina va ser per part dels més joves. Al llarg de la història podem veure que els joves surten i lluiten per la justícia.
Molt sovint, quan mirem els conflictes, parlem de com els joves, especialment els homes joves, són una amenaça. Massa homes joves en una societat, que no tenen ocupació, hi ha quelcom perillós, quelcom que és més probable que generi conflictes. I crec que, tot i que això és cert en moltes situacions, també són els joves els que poden oferir el contrari. Qui pot oferir un nou enfocament, dient que això no està bé i busquem alguna cosa diferent i millor. Així que aquesta amenaça també pot ser una oportunitat i quelcom que s’hauria de mobilitzar per bé.
Creus que ara, a nivell polític, es té més en compte el parer del jovent?
Crec que sí, en cert sentit, ara tenim governs que escolten més les persones joves. Crec que la Greta Thunberg ha fet coses increïbles amb Fridays for Future, o la gent de Rebel·lió o Extinció sortint i dient que aquesta no és la manera com volem que sigui el món i hem d’actuar ara, és el nostre futur, per què no el protegiu? Això és genial.
També crec que molt possiblement l’impacte de la pandèmia, que ha empès tothom en línia ha fet que els espais que els joves han pres i amb què s’han organitzat, siguin espais d’activisme online. I ara que tothom viu en línia molt més del que abans, fins i tot les generacions més grans, això ha reunit les generacions de diferents maneres. Encara no sé com es desenvoluparà això, però hi ha moltes possibilitats interessants per portar el que els joves diuen d’un espai secundari al corrent principal. O fer que el corrent principal miri el que diuen els joves d’una manera més significativa.
El lema d’aquest congrés és “Reimaginem el futur”. Per tu com seria aquest futur desitjable?
Quan imagino un futur millor, el món que vull veure, és un món on el valor de tothom sigui reconegut i tothom sigui tractat com a igual. Vivim en un món desigual on, a causa d’on una persona naix, et tracten amb un nivell de valor diferent, amb un nivell d’oportunitat diferent. I si pogués reimaginar el nostre món, seria un món on aquest valor intrínsec i bàsic de cada persona estigui protegit i recolzat.