Aquest cicle repassa dues incògnites crucials respecte el futur de la civilització a Occident: a) l’extinció de la vida humana ha deixat de ser una fantasia per a ser una realitat plausible?, b) quins marcs ideològics s’obren després de l’arribada de la intel·ligència artificial?

Xerrada de Franco «Bifo» Berardi precedida dels treballs de Max de Esteban següents:

Les mouches [Les mosques] (2020) 7'

Tots els esdeveniments quotidians, insignificants i banals, amaguen una tragèdia. El vídeo comença amb les paraules de Marguerite Duras: «...Je vais parler de rien. De rien». Però en l’univers tancat del fotograma del vídeo, la presència de la mort es torna hipnòtica i insuportable. El poder d’atracció del consum continua sent irresistible fins i tot davant l’autoaniquilació.

White Noise [Soroll blanc] (2020) 7'

Una peça sonora/vídeo en la qual una veu recita un poema extret de Les Metamorfosis d’Ovidi en llatí. Els boscos i els turons cremen, els rius bullen, tota la superfície de la Terra esclata. En aquesta circumstancia extrema, la Terra parla al capitalisme jupiterià i li adverteix: «Mira al teu voltant: els dos pols estan cremant! Si el foc els fon, els teus temples s’ensorraran». White Noise és el resultat de la col·laboració amb Jorge Núñez, Walter Benn Michaels, Mónica Miró, Ellen Gould, Arnaud Bayle, Jeffrey Swartz, Gaëtane Aguado i Xylo Zico.

Franco «Bifo» Berardi és pensador, activista i professor d’Història Social dels Mitjans de Comunicació a l’Acadèmia de les Belles Arts de Brera (Milà). Fundador de A/traverso i Radio Alice a Bolonya, és una figura destacada del moviment polític italià Autonomía i va treballar amb Félix Guattari en el camp del schizoanàlisi. El seu treball teòric recent s’ha enfocat en la relació entre psicopatologia, tecnologia de la informació i capitalisme. Ha col·laborat amb revistes com Semiotexte (Nova York), Chimères (París), Metropoli (Roma) i eFlux (Nova York), i és l’autor dels llibres The Soul at Work, After the Future, The Uprising, Futurability i And: Phenomenology of the End, entre altres. La seva darrera publicació és El Tercer Inconsciente (2022).

Max de Esteban és artista i la seva obra reflexiona sobre la relació entre la condició humana, la tecnologia i el règim capitalista en el segle xxi. Els seus projectes s’han exposat a museus i institucions com el Jeu de Paume, el Deutsche Technikmuseum, la Virreina Centre de la Imatge, el CGAC i el Palais de Tokyo, i ha participat en la Triennal de Yokohama (2020), la Biennal del Caire (2019), la xiii Biennal de l’Havana (2019), la xvi Biennal Fotofest (2016) i la Triennal de Darmstadt (2014). Max és doctor per la Universitat Ramon Lull, MBA per la Universitat de Stanford i enginyer per la Universitat Politècnica de Catalunya.