Exposicions anteriors

copi

L'hora dels monstres
Copi

05.11.2016 – 05.03.2017


Comissari: Patricio Pron
Inauguració: divendres 4 de novembre, a les 19 h

A manera d’un salconduit, el nom de Copi (1939-1987) ha garantit durant anys l’accés a un club no necessàriament reduït, però sí selecte: el d’aquells per als quals l’obra de l’autor francoargentí constitueix una de les experiències de lectura més singularment radicals de les darreres dècades.

A l’obra de Copi hi conflueixen la crueltat i la tendresa, l’absurd i la ironia, l’esteticisme, la teatralitat i la subversió dels gèneres no solament artístics en un dispositiu presidit per la serialitat i el suposat dibuixar «malament» i un vertigen libèrrim. La seva obra, abundant en transvestits, dones que conversen amb cargols, rates que escriuen cartes, velletes lúbriques i pollastres, posa a prova la nostra capacitat de sorprendre’ns, però també els límits entre les disciplines artístiques que l’autor va practicar —la dramatúrgia, l’actuació, la narrativa, la il·lustració i el còmic—, així com altres límits que a la seva obra no tenen lloc: els existents entre homes i animals i animals i objectes, homes i dones, homosexuals i heterosexuals, vida i mort, son i vigília. Les vinyetes de Copi són històries de monstres i faules sense moralitat o amb una moralitat incòmoda: la dels seus relats, novel·les i extraordinàries peces teatrals l’origen de les quals, tanmateix, és en el gest de creació radical d’aquests còmics.

Copi va irrompre a les pàgines de Le Nouvel Observateur l’any 1964: s’havia instal·lat definitivament a França només dos anys abans i des d’aleshores havia col·laborat amb el grup d’accions teatrals de Fernando Arrabal, Alejandro Jodorowsky i Roland Topor; havia venut els seus dibuixos pels carrers, i estava sent testimoni d’una radicalització de les idees que culminaria en les revoltes estudiantils de maig de 1968, tot i que també en la pervivència d’una «vella França» insensible als canvis. Tornar sobre la seva obra en una època tan semblant en alguns sentits suposa recuperar la seva mirada, celebrar-la i retornar un autor la irrupció del qual en la vida dels lectors continua sense ser un esternut en la tempesta, precisament, sinó que és la tempesta mateixa, amb trons i llampecs i els bombers corrent a apagar l’incendi amb un camió carregat de gasolina.

Copi representant Loretta Strong al Saló Diana de Barcelona (1978) © Jorge Amat
Copi representant Loretta Strong al Saló Diana de Barcelona (1978) © Jorge Amat
Revista Mensuel Charlie, núm. 68, setembre 1974
Revista Mensuel Charlie, núm. 68, setembre 1974
Copi representant Loretta Strong al Saló Diana de Barcelona (1978) © Jorge Amat
Copi representant Loretta Strong al Saló Diana de Barcelona (1978) © Jorge Amat
Copi representant Loretta Strong al Saló Diana de Barcelona (1978) © Jorge Amat
Copi representant Loretta Strong al Saló Diana de Barcelona (1978) © Jorge Amat
Revista Gai Pied, núm. 89, octubre 1983
Revista Gai Pied, núm. 89, octubre 1983
Copi, Sale crise pour les putes!, 1984
Copi, Sale crise pour les putes!, 1984
 La dona asseguda (sèrie) / Una carta del Marroc. Musée de la bande dessinée, Cité internationale de la bande dessinée et de l'image, Angoulême
La dona asseguda (sèrie) / Una carta del Marroc. Musée de la bande dessinée, Cité internationale de la bande dessinée et de l'image, Angoulême
La dona asseguda (sèrie) / Una carta del Marroc. Musée de la bande dessinée, Cité internationale de la bande dessinée et de l'image, Angoulême
La dona asseguda (sèrie) / Una carta del Marroc. Musée de la bande dessinée, Cité internationale de la bande dessinée et de l'image, Angoulême
La dona asseguda (sèrie) / El poder de Jérôme. Musée de la bande dessinée, Cité internationale de la bande dessinée et de l'image, Angoulême
La dona asseguda (sèrie) / El poder de Jérôme. Musée de la bande dessinée, Cité internationale de la bande dessinée et de l'image, Angoulême

    També et pot interessar