Per als feminismes, el cos és un espai de generació de sabers, coneixement i memòria personal i col·lectiva. Diverses generacions d’activisme l’han tingut com a brúixola en la lluita pel dret a decidir sobre el desig, la sexualitat i la reproducció i la identitat, i han denunciat que segueixi sent un territori de conquesta per a la masculinitat, la violència i la guerra patriarcal, i un bé comú expropiat per a reproduir a les llars la força de treball explotable per a sostenir el capitalisme, el colonialisme i el patriarcat. Des de visions feministes artisticopolítiques, el cos és un espai de representació textual, un aparell somàtic gestionat pels diferents règims biopolítics que ens jerarquitzen segons la classe, l’ètnia, i la diferència de gènere i sexual. Per exemple, la covid-19 ens ha imposat l’aïllament, la virtualitat i la no corporalitat per cuidar-nos, i han estat les dones, les migrades, les racialitzades, les persones treballadores essencials, qui han posat el cos per sostenir la vida. Posem el cos i esdevenim un cos col·lectiu en les mobilitzacions, accions i transformacions socials, les companyes llatinoamericanes el reinventen com a «cuerpa», les defensores dels drets humans i els territoris practiquen l’«acuerparse», com a acció de defensa, emancipació i cura…

18.30 h. Taula rodona. El cos com a arxiva política i cultural. Moderada per Fils Feministes. Amb la participació d’Isabel Franc, Bárbara Ramajo i Linda Porn.

20 h. Performance Gendernaut. Queering the archive. Genderhacker (20’).