L’exposició Àngels nous. Escenes de la reforma de la plaça de la Gardunya, Barcelona (2005-2018) es va presentar a la Virreina entre juliol i octubre de 2019.

Aquesta mostra oferia un seguiment fotogràfic de la transformació de la plaça al llarg de tretze anys, des de les primeres demolicions de 2005, anteriors a la reforma, fins a l’arribada dels habitants als pisos de protecció oficial al juny de 2018. Així mateix, presentava aspectes de la història de la plaça, principalment de l’antic monestir de Santa Maria de Jerusalem, i dels canvis de l’espai de la futura plaça després de ser enderrocat en l’últim terç del segle xix. Canvis determinats per una doble condició d’espai posterior del mercat de la Boqueria i de l’Hospital de la Santa Creu.

L’exposició va tenir una rebuda especialment favorable a la comunitat de veïns dels pisos de protecció, constituïts en associació o plataforma a favor de la millora de l’entorn de la plaça. Les imatges i els materials de la mostra, a més d’aportar-los elements per entendre la història de la plaça, els ajuden a situar-se millor a l’hora d’arribar a un lloc nou. És ara quan aquest espai, que no havia estat pròpiament habitat durant més d’un segle i mig, s’incorpora a la ciutat.

Aquesta proposta neix de la petició dels veïns d’instal·lar les fotografies de l’exposició als espais comuns dels vestíbuls i les escales dels pisos. En el seu nou emplaçament, les fotografies aporten densitat històrica a una arquitectura nova; ajuden a fer l’espai llegible i habitable.

La proposta d’instal·lar fotografies sobre la memòria de la plaça s’inicia amb la intervenció a les tres entrades dels pisos mitjançant un wallpaper fotogràfic, que articula una funció decorativa amb un sentit narratiu i de document històric.

No obstant això, la intervenció no es limita als pisos, sinó que entén la reforma com un conjunt orgànic d’elements que s’estén pels diversos espais que envolten la plaça. Els pisos, el mercat i l’escola d’art configuren un entorn d’elements dispars que, tanmateix, participen de la mateixa reforma i coherència formal dissenyada per l’estudi de Carme Pinós i que estan destinats a conviure. La intervenció ofereix un fil conductor per a aquests elements amb diferents funcions, un vincle que és de caràcter històric; les fotografies fan aparèixer diferents episodis de la història d’aquest indret. Formalment, es planteja un diàleg entre la fotografia i l’arquitectura que intenta adaptar-se a les diferents funcions i usos dels elements arquitectònics.

Com que la reforma de la plaça encara manté parts inacabades que s’hauran d’anar completant en anys successius, com ara l’accés al pati de l’antic hospital o la reforma dels Jardins del Doctor Fleming, la proposta també és revisable i més endavant es pot ampliar als espais de la banda de l’antic hospital, a mesura que es vagin executant.

Els murals de cada un dels espais són fragments (documents / monuments / ruïnes) i, situats al voltant de la plaça, configuren un gran fris fotogràfic que representa mise en abyme aspectes de la història del lloc. Ens mostren diferents moments de la reforma, realitzada entre 2005 i 2018, que fan aparèixer els diferents estrats històrics.

El recorregut comença a l’escala 1 dels habitatges, al carrer Floristes de la Rambla número 10, davant de la placeta dels Jardins del Doctor Fleming i al costat de l’entrada actual de l’aparcament subterrani. El mural és una síntesi de la història de l’antic pàrquing de la plaça de la Gardunya i el seu soterrament. Arrenca amb les excavacions arqueològiques de 2009 d’una necròpolis neolítica en aquest mateix emplaçament i acaba amb l’inici de la repavimentació després del soterrament, el 2013. A la paret del fons, els maons signats al·ludeixen al portal contigu de l’escala 2, on estan col·locats. S’hi superposa una seqüència que representa la història del Corralet, l’antic cementiri de l’Hospital de la Santa Creu i l’Acadèmia de Medicina, que estava situat als actuals Jardins del Doctor Fleming.

Al mural de l’escala 2, a la mateixa plaça de la Gardunya número 5, es combinen imatges d’excavació arqueològica i de construcció dels pisos: des de les primeres excavacions el 2006 fins a la inauguració a l’estiu de 2018, passant per la festa d’inici d’obres i signatura de maons a l’estiu de 2016.

L’escala 3, al carrer Jerusalem número 9, està dedicada a la història de l’antic monestir de Santa Maria de Jerusalem. El mural de l’entrada combina les imatges d’una investigadora que estudia in situ la història del monestir amb les d’una jove disfressada de monja al Carnaval de 2018. Al fons, es representen elements del monestir que han sobreviscut, com ara el claustre (en un col·legi de l’Eixample), sobre una imatge del seu emplaçament actual a Vallvidrera.

A la part alta de diversos quioscos de la part posterior del mercat de la Boqueria hi ha instal·lada una seqüència temporal que correspon als anys 2005 i 2006. A manera de cronologia inversa (que va des dels pisos cap a l’Escola Massana), representa l’enderroc de les últimes parades del mercat, a la plaça que fa cantonada amb el carrer Jerusalem, i l’aparició de les restes del monestir.

Al vestíbul posterior de l’Escola Massana, adjacent al carrer Jerusalem, el mural està dedicat a la «Dama de la Gardunya». Es tracta de la troballa arqueològica més antiga de la zona: les restes d’un enterrament neolític d’una dona jove amb el seu aixovar que van aparèixer el 2011 justament en aquest mateix emplaçament.

Finalment, a la sortida de l’aparcament subterrani de la Gardunya al carrer Hospital, que correspon a la part posterior de la Massana, el mural representa l’excavació de la necròpolis neolítica davant dels Jardins del Doctor Fleming. Aquesta imatge és la mateixa que inicia el fris al voltant de la plaça a l’escala 1, de manera que el recorregut es tanca en bucle. Sota aquesta imatge, una seqüència representa la transformació del mateix emplaçament, a la cantonada del carrer Hospital i la placeta del Canonge Colom, per les obres de la nova Escola Massana. La seqüència mostra des d’abans dels primers enderrocs, el 2009, fins al muntatge d’una exposició sobre el Raval a la sala d’exposicions de l’escola l’estiu de 2018.