Memòria Democràtica

El 26 de gener de 1939, després de tres anys de guerra en defensa de la segona república i les institucions catalanes, la ciutat de Barcelona va ser ocupada per les tropes del general Francisco Franco i els seus aliats de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista.

En el context de la repressió sistemàtica desfermada, el 10 de febrer es van iniciar els afusellaments davant del parapet del Camp de la Bota, un mur de formigó semblant a una escullera a l’interior del mar i a tocar de la platja de sorra. El parapet avui és cobert per les aigües del port esportiu i els iots que es divisen des d’aquí.

Des del 1939 fins al 1952, segons la documentació extreta dels consells de guerra sumaríssims, van ser executades a Barcelona 1.706 persones, la majoria en aquest espai del Camp de la Bota, però també al Castell de Montjuïc i a la presó Model. En aquest darrer cas, l’execució es va produir a garrot, un sistema que provoca la mort per asfíxia.

Les execucions van ser de dones i homes que havien participat en els moviments sindicals o socials, en l’organització cooperativa del treball, l’esport, la salut o la cultura, en l’organització i la millora de l’educació pública basada en la coeducació, la laïcitat i l’ús vehicular de la llengua catalana, persones que havien participat en la defensa armada de la república i la revolució, o que havien dirigit o gestionat els ajuntaments o l’Administració republicana. El 1952 es van efectuar les darreres execucions al Camp de la Bota; l’Estat necessitava millorar la seva imatge internacional, i aquesta operació es va iniciar amb la celebració del Congrés Eucarístic d’aquell 1952 i va prosseguir amb el reconeixement del règim franquista per la UNESCO a final d’any. Tanmateix, la repressió per tots els mitjans, assassinats i execucions inclosos, es van seguir produint al llarg de la dictadura, i la darrera va ser el 27 de setembre de 1975.

El 2019, en complir-se 80 anys de l’inici de les execucions injustes, l’Ajuntament de Barcelona ha establert aquest espai memorial amb els noms de les executades i executats a la ciutat, com a homenatge a la seva biografia d’esforç per a la igualtat. El record de la seva acció constitueix la memòria democràtica de Barcelona i del país. Volem la pau, però no volem la indiferència.