Zona Franca, el pol R+D+i del centre de col·leccions del MUHBA

Una de les instal·lacions del MUHBA menys visibles per la ciutadania és el Centre de Col·leccions situat a la Zona Franca de Barcelona. És en aquest equipament on es custodien les peces de la col·lecció del Museu que no s’exposen en altres seus, com també els materials procedents de les excavacions arqueològiques efectuades a la ciutat. Tot i no ser instal·lacions destinades a una visita habitual del públic, això no vol dir que siguin un centre tancat. Al contrari, el treball constant de gestió i conservació que s’hi duu a terme ha permès que es converteixi en un espai actiu de treball, recerca i innovació visitat per un nombre creixent d’investigadors. 

Un exemple de com les condicions existents atreuen els professionals és la dinàmica de treball que s’ha assolit a l’Arxiu Arqueològic. El fet de facilitar a les empreses d’arqueologia instal·lacions, eines i recursos bibliogràfics ha potenciat que aquestes hi desenvolupin les tasques de laboratori. Aquesta aposta ha creat una relació de simbiosi entre el sector privat i l’Administració, ja que les prestacions que ofereix el Museu permeten, en contrapartida, no només un control i gestió molt efectius del material arqueològic sinó també l’elaboració de treballs de recerca conjunts. Aquest oferiment de recursos, unit al volum, l’heterogeneïtat i el potencial d’informació i coneixement que proporcionen els materials que conserva el Museu, converteixen el Centre de Col·leccions en un pol d’atracció per a la recerca on conflueixen especialistes provinents de diferents institucions nacionals i internacionals. A les reserves del Museu han treballat equips de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), el Gabinet Numismàtic del MNAC, el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), l’Acadèmia Austríaca de Ciències, el CNR-Instituto per le tecnologie applicate ai Beni Culturali, la Universitat McMaster d’Ontario i la Universitat de Manchester. Aquesta circulació de professionals externs propicia que el Centre de Col·leccions s’estigui configurant com un espai de contacte entre especialistes. La interacció entre ells i amb els tècnics del Museu genera un flux d’informació i projectes molt fructífer, que amplia el coneixement sobre la ciutat i l’integra en contextos més amplis.

En aquests estudis és cada cop més habitual l’aplicació de noves tecnologies. Actualment el Centre de Col·leccions està vinculat en diferents graus a projectes que apliquen plantejaments i tècniques innovadores a la recerca històrica, com la identificació de materials arqueològics a través d’imatge digital, l’estudi i anàlisi del vidre romà, i estudis de bioarqueologia i paleopatologia. L’ús creixent de noves tecnologies posa de manifest la importància de la tasca de conservació realitzada pel museu, ja que la constant evolució tècnica i l’aparició de noves eines d’anàlisi permeten sotmetre els fons antics conservats a noves lectures que els revaloren.

La tasca efectuada ha convertit el Centre de Col·leccions en un equipament científic i cultural de R+D+i (recerca, desenvolupament i innovació) molt ben valorat internacionalment i, si cal jutjar per l’èxit de les jornades de portes obertes iNMUSEU, també per la ciutadania. Això el converteix en un equipament excepcional en el seu entorn, i cal reivindicar que també se’l tingui en compte en el marc dels projectes innovadors del polígon de la Zona Franca.

Daniel Alcubierre
MUHBA